De nadó dormia moltíssim, tant que l’avi li deia cada dos per tres: “T’has d’espavilar, fes el cap viu. No és bo dormir tant”. Tan tranquil era en el seu paper de bebè, que no tenia gaire interès a caminar. Un bon dia, sense haver passat per l’etapa d’anar de grapes, es va aixecar, es va posar les sabates –girades de peu– i va començar a caminar. “Jo crec que li varen sortir les passes, perquè és molt caparrut!”. Ens ho conta la tia Marieta –Maria Bauzà–, la dona del germà de la mare de Miquel Àngel Raió, que començà a festejar amb el conco quan l’actual director del teatre Principal d’Inca només tenia dos mesos –ella tenia 17 anys. L’ha vist néixer. I encara recorda les rialles que va provocar a la família veure’l caminar d’aquella manera, tan convençut, el dia que el nin va decidir que tocava aixecar-se.