Miguel Soler ha mort aquest dijous a Palma a 86 anys, deixant un llegat profund com a referent de la ràdio i la cultura musical a les Illes Balears. Soler va ser una figura clau en l’eclosió dels nous sons de la dècada dels seixanta i la seva trajectòria a Radio Mallorca i a la premsa escrita va marcar generacions d’oients i lectors.

Aquesta setmana RAC1 ha complert 25 anys de vida i d’èxit. Ho celebra en un moment dolç, després de superar la barrera psicològica del milió d’oients en l'última onada de l’EGM. És la ràdio líder a Catalunya, la quarta de tot l’Estat, amb una audiència heterogènia i intergeneracional. La volada d’aquest èxit és més destacable perquè, mentrestant, en aquests 25 anys, hem viscut l’esclat d’internet i els mitjans digitals i s’ha multiplicat l’oferta informativa i d’oci. I no només s’ha multiplicat, sinó que s’ha globalitzat, la qual cosa ha estat un problema –un altre– per als mitjans en català. Però RAC1 ha mantingut la seva posició de privilegi pel talent dels seus professionals, per la punteria dels seus programadors i per una virtut que és més fàcil de proclamar que d’exercir, que és la identificació amb una capa amplíssima d’oients. El gran mèrit de l’emissora és haver trobat el to adequat, una cosa que no figura en cap manual, que no es compra amb diners. Un to fresc i entremaliat, compatible amb la vocació periodística i l’ambició de fer-se present en els moments en què encendre la ràdio és un ritual necessari. Vaig tenir la sort de formar-ne part amb un programa –Minoria absoluta– que em va fer gaudir com mai. I me’n sento molt satisfet.

L'Audiència Nacional confirma que el locutor de ràdio Carlos Herrera va tributar més de dos milions d'euros de manera incorrecta en els exercicis 2006 i 2007. La sentència, a la qual ha tingut accés El Confidencial, desestima el recurs del periodista i afirma que durant aquells anys Herrera hauria utilitzat un "entramat empresarial" per tal de facturar les seves col·laboracions als mitjans o s'hauria estalviat fins a 2.115.670,29 euros en impostos. Segons l'Agència Tributària, a través d'aquestes empreses, Herrera hauria tributat les col·laboracions per l'impost de societats, i no pas pel tram que li corresponia de l'IRPF, amb la qual cosa evitava pagar més. L'Audiència Nacional considera que aquest procediment no seria correcte perquè els ingressos, realment, haurien estat fruit del treball "personal" que feia el periodista i que les seves empreses no hi podien aportar res. Segons l'Audiència, la seva empresa "va actuar com a mera gestora del cobrament", quan la feina no seria "atribuïble a ella sinó al soci, ja que va ser qui realment va desenvolupar els treballs facturats als clients”.

Les audiències de la ràdio en català són extraordinàries. Segons l’Estudi General de Mitjans publicat ahir, la quarta emissora més escoltada (el camp de treball és Espanya) és RAC1, amb un milió d’oients, més que Ràdio Nacional a tot Espanya, i la setena és Catalunya Ràdio, amb 777.000. Per entendre la força de la ràdio feta en català a Catalunya, aquestes dades poden servir: els dos canals bascos sumats fan 270.000 oients, Canal Sur arriba als 239.000 i Radio Galega als 118.000. Qui vulgui adreçar-se a la societat catalana ha de passar per canals catalans.

Són més importants els fets que la crònica periodística que els explica, però no estaríem recordant que avui fa quaranta anys que el Barça va guanyar el campionat a Valladolid si no fos perquè en Puyal va cridar “Urruti, t’estimo!” pels micròfons de Ràdio Barcelona.

Joan Maria Pou (Barcelona 1974) és periodista. Des de l’any 2000 narra els partits del Futbol Club Barcelona per a RAC1.

Va perdre la mare molt aviat. “La mare es va morir molt jove, amb 26 anys, quan jo tenia set mesos. Llavors vam anar a viure amb la meva àvia a Sant Gervasi, fins que vaig fer els 12 anys”.

]]>

Després que el futbolista Marc-André ter Stegen carregués durament contra el Que no surti d'aquí de Catalunya Ràdio per difondre informació falsa sobre una presumpta infidelitat de la seva dona, el programa s'atura momentàniament amb l'objectiu de reflexionar sobre com fer crònica social de forma rigorosa. Els tres presentadors del programa, Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner, han explicat la seva decisió aquest matí durant una entrevista amb Ricard Ustrell. "Estem tocats perquè hem causat dolor i això ens fa estar tristos. No volem que això es repeteixi, és una cosa que hem après i que aplicarem des del minut u", ha reflexionat Montaner. L'equip ha explicat que des d'ahir estan reflexionant sobre com millorar i marcar límits, motiu pel qual el Que no surti d'aquí es deixa d'emetre en un període que no s'ha precisat, però que probablement sigui d'un o dos dies. "Necessitem unes quantes hores per pair el que ha passat i veure com millorem el programa", ha remarcat Carandell.

]]>

1. Ara fa vint-i-cinc anys, per aquestes dates, amb l’Albert Rubio i l’Eugeni Sallent treballàvem amb la il·lusió de muntar una ràdio privada en català, des de zero, i el neguit de no saber com aniria. A la planta quinze d’un gratacel de la Diagonal, tot anava prenent forma. Mentre es construïen els estudis i fèiem tests d’actualitat per a contractar redactors, el projecte avançava xano-xano. Cada dia, una emoció nova. Escollir un nom, crear un logotip, triar uns colors corporatius i aplaudir la sintonia que li havíem encarregat a l’Ia Clua i que avui tothom taral·leja. Aquelles encara són les notes de la ràdio líder. Cada dia hi ha unes 900.000 persones que, una estona o altra, escolten l’emissora que s’ha convertit en una estructura d’estat. Si més no, de l’estat d’ànim de molts milers de nosaltres.

]]>

La ràdio pública autonòmica de les Illes Balears (IB3 Ràdio) ha suprimit aquest dijous, 2 de gener, la primera hora de l'informatiu matinal (que s'emet de les 7 a les 8 hores) el primer dia laborable de l'any perquè, segons ha explicat el director d'IB3 Ràdio, Daniel Barjacoba, "ahir va ser dia 1 de gener i l'actualitat va ser la que va ser i per donar descans al personal". Per tant, en el primer dia laborable de l'any, l'informatiu matinal de la radio pública s'ha emès de la mateixa manera que els dissabtes i diumenges, de 8 a 9 hores.

]]>

Elisenda Roca (Barcelona 1963) és periodista, directora teatral, presentadora de televisió i escriptora. És una de les autores més estimades de literatura infantil i ara té a les llibreries Mia Fantasia 7 i Minitwins 4.

L’Elisenda és del barri de Gràcia de Barcelona. “La cosa és molt endogàmica. L’àvia era de la Riera de Sant Miquel, el pare del carrer Joan Blanques, la mare de Breton de los Herreros, i fèiem teatre al Cercle, a la plaça Trilla. Però quan era petita ens vam traslladar a l’Eixample, molt a prop del passeig de Sant Joan i de la Sagrada Família, perquè érem tres fills, més l’avi i un gos d’atura i el pis havia quedat petit”.

]]>

Quan els estudis d’audiència de ràdio destaquen el lideratge (així se’n diu) d’un programa informatiu, estan, esclar, destacant els editors que el comanden. Els que diuen “bon dia” i decideixen quina notícia va primera, quina segona, quina “no entra”, com “s’enfoca” cada una. El to d’aquest editor –que no és un presentador generalista– ho marca tot. Ha de ser proper, però no un amic, ha de ser distant, però no fred. És algú que et dirà un dia que “Un espontani despullat ha saltat a tal camp de futbol”, i un altre, que “hi ha hagut un atac que ha causat la mort de 1.000 persones, entre les quals, nens”. Si el to del presentador, o qui sap si la veu, no ens agrada –i és una cosa que no es tria, com l’amor– canviarem d’emissora. Avui, canviar d’emissora de ràdio és fàcil. No és com abans, que havies de moure el botó del dial i anar escoltant fregits i veus entretallades fins a trobar el que buscaves. Ara, ho veig cada dia al cotxe, si un anunci, una secció, una notícia, una cançó no t’interessa, canvies immediatament a la competència i tornes a canviar i tornes a canviar.

]]>

Ho deia Josep Pla: “El meu país és aquell en què quan dic «bon dia» em responen «bon dia»”. A Catalunya hi ha uns professionals de la salutació, que adrecen cada matí a centenars de milers de persones. Són els locutors radiofònics encarregats dels programes matinals, que posen el país en marxa. Cadascun d’ells, a l’obrir el micròfon, té una frase característica que genera identificació amb l’audiència i, en la seva brevíssima fórmula estereotipada, conté també una petita dosi de la filosofia que impregna el programa.

]]>

Quants cops heu sentit Video killed the radio star? 2.356? 40.921? 311.899? Més? Segur! Perquè aquesta cançó estrena el canal de videoclips MTV el... 1981. Però la profecia no s’ha complert. No és moment ara per fer reflexions de neurones. Sentim, més que mai, coses per terra-mar-aire. Tots Som Timpans Socialitzats. Penseu-hi. Ho sabem perquè aquesta immortal i sideral cançó està inspirada i aspirada a casa nostra.

]]>

Un programa revolucionari i visibilitzador per ajudar a canviar la perspectiva respecte de la salut mental. Fa deu anys que l’associació pro salut mental Estel de Llevant de Manacor va decidir posar en marxa una idea terapèutica sorgida des de la inquietud dels mateixos usuaris: un taller de ràdio a partir del qual preparar i enregistrar un capítol mensual sobre els temes que més els preocupaven. Així va néixer Tertúlies Paranormals, l’espai més integrador de les ones mallorquines.

]]>

Amb barretina i espardenyes de set vetes. Així és com ha recollit el premi Ondas en Peyu, que havia promès a l'audiència d'El búnquer que aquesta seria la seva vestimenta quan pugés a l'escenari del Gran Teatre del Liceu per rebre el guardó junt amb Jair Domínguez i Neus Rossell. "Vaig vestit així perquè ho vaig prometre als oients i per reivindicar que hi ha molta gent a qui li agradaria que la cultura del nostre país, Catalunya, quedés reduïda a això, que ens deixessin anar amb barretina i set vetes, ballar alguna sardana i menjar algun carquinyoli", ha dit al discurs d'agraïment pel guardó al millor programa de proximitat. En Peyu ha reclamat també poder seguir fent la seva feina en la seva llengua, el català.

]]>

La 70a edició dels premis Ondas han guardonat El búnquer de Catalunya Ràdio, presentat per Jair Domínguez, Peyu i Neus Rossell, com a millor programa de ràdio de proximitat. El jurat dels guardons impulsats per Ràdio Barcelona ha destacat que es tracta d'un format transgressor. Entre els guanyadors catalans també hi ha Marc Giró amb Late xou, de RTVE, que ha estat reconegut amb el premi a millor contingut de proximitat per haver sabut "recuperar de forma brillant el format del late show".

]]>

Els del programa El balcó, de Ràdio Barcelona –presentat per l’Anna Puigboltas–, han tingut una idea brillant per arrencar aquesta nova temporada de ràdio. S’han inventat una secció que porta per títol L’any que tot canvia, protagonitzada per quatre dones que viuran canvis importants en aquest curs que tot just comença.

]]>

El periodista esportiu Pepe Domingo Castaño ha mort aquesta matinada a l'Hospital de la Zarzuela de Madrid. La notícia ha estat confirmada per Tiempo de juego, programa esportiu de la COPE del qual era un dels locutors. "El dia que no volíem que arribés ha arribat. Aquesta matinada ha mort Pepe Domingo Castaño a l'edat de 80 anys. No sabem què dir, perquè el Pepe ho era tot per a nosaltres. La ràdio no tornarà a sonar mai més igual sense tu", explicaven en un missatge publicat a X, anteriorment Twitter.

]]>

Sento l’anunci a la ràdio. És del Ministerio de Igualdad, Gobierno de España, i diu una mica de tot. La paraula España, la paraula llibertat, el sintagma estem vives, em sembla —però parlo de memòria— i el sintagma sense por. És un dir: “Som aquí, per al que calgui, no te n’oblidis, ara que toca anar a votar, perquè segons què votis ja m’has vist prou”.

]]>