Enric Pérez s'espera al peu dels 144 metres de formigó, alumini i vidre de la torre Glòries de Barcelona amb el mòbil a la butxaca i l'aplicació de gravació en marxa. Està una mica nerviós. S'ha de trobar amb un home que diu que pertany al departament de Seguretat Nacional, que en una trucada li ha demostrat que sap massa coses d'ell i que el vol convertir en un confident. Pérez té 24 anys, encara estudia i des del principi es posa en contacte amb l’ARA i amb la revista Directa. És dimecres 30 de març i té clar que vol documentar i fer públic com l’intenten captar per espiar l’independentisme.

Menorca acollirà durant tot el cap de setmana la IV Trobada Internacional de les Joventuts d’Esquerra Republicana. La iniciativa congregarà deu delegacions internacionals que participaran en xerrades, tallers i visites conjuntes amb el repte de millorar i potenciar la cooperació en la lluita ecologista. És, precisament, aquest aspecte el motiu pel qual les trobades es realitzen a l’illa. Ho confirma el secretari d’organització d’Esquerra Republicana a Menorca, Joan Albert Pons: “Es tracta d’una trobada anual de joventuts de nacions sense estat, és a dir de formacions polítiques sobiranistes, i ara toca l’organització als Països Catalans. El tema central és l’ecologisme i Menorca és el paradigma de com gestionar aquesta qüestió”.

El número dos d'ERC el 20-D, l'incombustible Joan Tardà, recordava aquest diumenge que tot just feia set anys que va saltar a la primera plana dels mitjans espanyols quan va proferir aquell crit de "Mori el Borbó!" que tant va alterar la dreta mediàtica i política de l'Estat. Era també un Dia de la Constitució, en què va participar en l'acte de les joventuts del partit, les JERC, tal com ho ha tornat a fer aquest diumenge, aquest cop amb rerefons electoral. "Ja fa set anys, era com una missa negra, baixàvem al matí la Via Laietana amb un taüt –que simbolitzava la Constitució– i amb torxes, veia la cara d'espant de la gent quan passàvem, i al final vam cremar el taüt", ha rememorat Tardà, que justifica que, enmig d'aquell ambient, el mínim que es podia esperar era que cridés el seu "Visca la República, mori el Borbó!".