L’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) ha presentat un recurs d’alçada contra el plec de condicions de la licitació municipal per renovar la retolació viària d’Eivissa. L’entitat reclama que tots els rètols siguin redactats exclusivament en català, tal com estableixen la Llei de normalització lingüística i l’Estatut d’Autonomia.

L’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) ha expressat aquest dimecres la seva profunda preocupació davant "els nous atacs" a la llengua que vol dur a terme el Govern de les Illes Balears, "arraconant, encara més", l’ús social del català com a llengua pròpia de les Illes Balears. Critica que amb les darreres decisions polítiques i la manca de voluntat institucional per garantir la presència de la llengua pròpia en tots els àmbits públics, "ara pretenen reduir-lo més en l'àmbit escolar", lloc on considera que és "l’únic espai on el català està protegit de manera efectiva".

L'STEI Intersindical ha denunciat que el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, va mentir a la Xarxa Educativa per la Llengua divendres passat, en afirmar que no s'implantaria el pla pilot "segregador" a secundària. L'entitat ha lamentat que el PP "continua captiu de Vox" i ha exigit la retirada del pla pilot de la Conselleria d'Educació en matèria lingüística, perquè considera que és "un nyap pedagògic".

Revista Eivissa, 50 anys fent cultura i país. Així es titula l’exposició que es pot visitar aquestes setmanes a l’espai cultural Sa Nostra Sala, a Vila, dedicada a l’aniversari d’aquesta publicació vinculada a l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE). La revista fa mig segle que publica diferents articles i investigacions de tots els camps (literatura, història, assaig, lingüística, religió, medi ambient, territori o cultura popular), amb el resultat que és un autèntic “tresor cultural”, en paraules de Marià Mayans, actual president de l’IEE.

La Plataforma per la Llengua adverteix que les Balears estan en una "emergència lingüística" i exigeix a la societat i a les administracions que "actuïn ara". Així ho ha dit el delegat de l'entitat, Ivan Solivellas, durant una roda de premsa en la qual s'ha presentat el Moviment per l'escola en català. Una de les accions que s'ha donat a conèixer és la carta oberta en la qual reclamen que la futura llei d'educació indiqui que almenys la meitat d'hores de classe siguin en la llengua pròpia. "Si no es té en compte la llengua catalana, amb un mínim del 50% de l'ensenyament en català i amb el compromís d'anar augmentant-lo, farem les mobilitzacions que considerem oportunes", ha dit.

“Si em preguntassin quina illa vull, hauria de veure d’on partesc, però m’han demanat que quina illa voldria, i potser per això seré una mica utòpic”. Així començava el discurs el biòleg i president del GEN-GOB, Joan Carles Palerm, un dels dos ponents convidats pel XLIII Curs eivissenc de cultura de l’Institut d’Estudis Eivissencs, a qui se’ls ha demanat “quina illa voldríeu?”. Palerm ha respost de manera pràctica, explicant que en un viatge a la Palma més de 12 persones (taxistes, cambrers, recepcionistes...) li van insistir en la importància dels més de 900 tipus de plantes que existeixen a l'illa canària. “A Eivissa el problema no és que ningú sàpiga quants tipus de plantes hi ha, el problema és que ningú no ho vol saber”, explica el biòleg, qui afirma que la primera passa per protegir l’illa és “conèixer-la”.