Més pèrdues per a Wallapop. La popular plataforma de compravenda d'articles de segona mà ha complert aquest 2023 els deu anys de vida i, des de la seva fundació, el 2013, ja acumula més de 100 milions d'euros de pèrdues. Tot i tancar el 2022 amb un augment del 39% de la facturació, fins als 71,6 milions d'euros, també ha ampliat les pèrdues fins als 50 milions. L'empresa va registrar 10 milions de pèrdues el 2021, tot i que al·lega que els resultats no són comparables amb els del 2022 perquè durant aquest exercici "totes les societats de Wallapop existents fins ara s'han fusionat sota una única societat, Wallapop SL".

Si l'èxit d'una aplicació es mesura en el pòsit que deixa en la cultura popular més que en els números, ningú dubta de l'enorme repercussió que ha tingut Wallapop. L'aplicació catalana de compravenda entre particulars acaba de celebrar la primera dècada de vida. "Si t'ho vols treure de sobre, ho pots vendre a Wallapop" és una frase que ja forma part del nostre dia a dia. Tant és que siguem més o menys usuaris de l'aplicació, el coneixement de l'empresa que van fundar Agustín Gómez i David Muñoz, llavors dos estudiants molt allunyats dels tòpics que avui marquen cert tipus d'emprenedors, és gran. Aquest parell, per cert, no estudiaven a Esade ni tenien cognoms amb pes econòmic, com tampoc no tenien cap coixí en forma de padrí milionari. Només eren dos nois amb una bona idea i una gran dosi de sort. La seva pensada va entrar de ple en l'economia col·laborativa, que avui ja és un terme assimilat però que fa deu anys era emergent i s'havia posat de moda gràcies a l'èxit d'algunes aplicacions com Airbnb i Blablacar, que apostaven per oferir allotjaments i cotxes per compartir, respectivament.

"Venc una taula de jardí" té una única entrada a Wallapop, l’aplicació per comprar i vendre productes de segona mà, una empresa emergent amb seu a Barcelona que ja té 10 anys. "Vendo una mesa de jardín" té 70 entrades a 200 quilòmetres a la rodona de la capital. ¿Com és que hi ha tan pocs catalans amb ganes de vendre taules en català? "A Twitter et dirigeixes a la teva comunitat, la teva bombolla. A Wallapop el venedor vol vendre i escriu en castellà per arribar a més gent. Com que el comprador ho sap, cerca en castellà", explica el director de l’agència digital Mortensen i expert en tecnologia, Josep Maria Ganyet. Així que no és només una qüestió d'ambició comercial, sinó que té relació amb el disseny de la plataforma i com s’hi mostra l’usuari. "A Wallapop estem sols i Twitter és una aplicació social comunitària", apunta Albert Lloreta, expert en comunicació digital i director de La Fera. "I hi ha un tema d'identitat: a Twitter hi ets tu, la teva identitat, la teva opinió, mentre que Wallapop és més transaccional", diu el director de la Fundació puntCAT, Roger Serra.

Wallapop, la plataforma per excel·lència de compavenda d'articles de segona mà, ha estat polèmica aquest cap de setmana per la seva campanya de màrqueting per al Dia de la Mare. La companyia va enviar una notificació simulant una trucada de la mare, i un missatge que indicava "trucada perduda de la mare, que et vol recordar que venguis el que no fas servir".

No havia fet servir mai Wallapop fins fa poc, perquè estem canviant de casa i a la nova no ens hi cap tot. Com que la mudança és cara, i amb la voluntat ecològica de no omplir deixalleries amb coses que funcionen, vaig pensar que alguns objectes els podria vendre per aquesta coneguda aplicació. No em calia vendre gaires coses, però eren grans: una màquina de gimnàs per aixecar pes, una màquina escurabutxaques vintage que decorava el bar de casa, una cinta de córrer i un aparell autònom d’aire condicionat dels anys 90.

“Ningú m’havia demanat mai pel canterano que tenc penjat a Wallapop. I ja fa mesos que en vaig publicar les fotos”. Qui diu aquestes paraules és Ana, una usuària de l’aplicació geolocalitzada especialitzada en la venda d’objectes de segona mà, i amb qui aquest setmanari ha contactat.

La plataforma de venda de productes de segona mà entre particulars Wallapop ha arrancat la primera gran operació lligada a la ronda de 157 milions d'euros que va tancar el febrer passat: reprendre la seva expansió internacional. Aquest cop, l'aplicació comença el periple per Itàlia, després que la incursió als Estats Units acabés fa cinc anys amb l'empresa fusionant les seves operacions en aquest mercat amb Letgo. 

Després d’anys de rumors i preguntes al sector, en només tres mesos Wallapop ha revelat la incògnita dels seus últims dos anys de resultats econòmics. La plataforma de compravenda d’objectes de segona mà ha presentat finalment al Registre Mercantil els seus comptes del 2017, any en què va tornar a perdre gairebé 36 milions d’euros, segons ha pogut comprovar l’ARA.

Els resultats econòmics de Wallapop són un dels misteris més ben guardats de l’univers de les start-ups catalanes. L’aplicació de compravenda de segona mà presenta els seus comptes al Registre Mercantil a l’últim moment i fins ahir no estava disponible el balanç de fa dos anys. Segons el document al qual ha tingut accés l’ARA, Wallapop va perdre prop de 54 milions d’euros durant el 2016. Sumat a les pèrdues que ja havia arrossegat l’any anterior, de 62 milions, significa que la companyia catalana va acumular un resultat negatiu de més de 115 milions en tan sols dos anys.

Últim episodi en la batalla legal que enfronta les empreses catalanes Wallapop i Unipreus (propietària de Wala, una cadena de roba i calçat esportiu) per l’ús de la seva marca. El Tribunal General de la Unió Europea ha sentenciat que les dues empreses responen a una “necessitat similar” i, per tant, el fet que tinguin un nom semblant pot generar “confusió” entre els consumidors. Així doncs, Wallapop no podrà comercialitzar roba o productes esportius com els que ven Wala a través de la seva plataforma, però això és inviable amb el seu model actual, en què els usuaris hi compren i venen qualsevol mena d’objectes.

La medicina és l’últim negoci on els fundadors del venture builder Antai i dos dels creadors de la plataforma de compravenda de segona mà Wallapop, Miguel Vicente i Gerard Olivé, han posat l’ull. L’assistent mèdic al mòbil Elma Care ha aconseguit un milió d’euros per engegar operacions, segons ha pogut saber l’ARA. El finançament ha arribat a través d’Antai i els socis fundadors de la companyia. L’aplicació, disponible per a iOS i Android, funciona a través d’un xat amb intel·ligència artificial que fa un primer diagnòstic del pacient mitjançant una sèrie de preguntes bàsiques sobre els símptomes. A continuació, la plataforma dona la possibilitat de xatejar o fer una videotrucada amb un dels seus metges especialistes, sense la necessitat de fer-ho de manera presencial.

Facebook ha llançat aquest dimecres a Espanya la plataforma Marketplace, un espai dins la xarxa social que permet als usuaris comprar i vendre productes a altres membres de la comunitat, amb una idea semblant a la de Wallapop.

La web de compravenda Wallapop continuarà utilitzant la seva marca i incorporant la paraula 'Walla' a les campanyes publicitàries, ja que el jutge considera que no hi ha cap acte de competència deslleial.

El Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC) alerta del "perill per a la salut" que pot suposar consumir medicaments comprats per mitjà de la plataforma Wallapop i afegeix que podria constituir una il·legalitat.

Wallapop vol començar a fer caixa. Per primera vegada des que està en funcionament, la plataforma de venda de productes de segona mà Wallapop contempla la possibilitat que els seus usuaris paguin per utilitzar el servei. Tot i que encara no està en actiu, Wallapop ja té a punt un nou servei per cobrar pels anuncis promocionats. Com ha avançat el mitjà especialitzat Genbeta i ha pogut confirmat a l'ARA un dels fundadors de Wallapop, Miguel Vicente, des del 2 de maig l'aplicació ha modificat els seus termes i condicions d'ús i ha afegit un servei que permet millorar la visibilitat dels anuncis per 1,99 euros. Fins ara, Wallapop ha estat una aplicació 100% gratuïta i, malgrat haver captat milions d'euros en inversió, no ha facturat ni un euro.