Mentre que el fotògraf Jean Marie del Moral no segueix cap regla a l’hora d’anar a fotografiar un artista –li agrada perseguir la incògnita, deixar-se sorprendre, diu–, l’escriptor Pere Antoni Pons té molt clar què necessita per elaborar un perfil d’algú: la reconstrucció de la trajectòria professional i biogràfica del personatge, un escorcoll i anàlisi de la seva psicologia i el seu caràcter, una anàlisi de la seva obra i la descripció del context en el qual l’obra i vida de l’artista s’han anat desenvolupant. La literatura, apunta Pons, requereix racionalitat i conceptualització. “A partir d’aquí, tot m’és útil”, diu l’escriptor.

U n home condueix un Fiat Panda minúscul i atrotinat per un caminoi envoltat de vinyes. Som al sud de França, a prop del municipi de Gignac, a la regió de l’Hérault. L’home és pintor i, en haver aparcat, descarrega una carpeta plena de papers i una capsa amb llapis de carbonet. Vesteix amb informalitat, però té un aspecte patrici: els cabells d’un blanc platejat, els ulls d’un blau verdós i la pell d’una blancor estirada. Es mou amb una elegància morosa i plena de dignitat. Es diu Alexandre Hollan, té vuitanta-cinc anys i s’asseu en una cadira davant d’una alzina esponerosa i altíssima. Obre la carpeta i estén els papers damunt una tauleta de fusta que ja té preparada de sessions anteriors. I mira i espera.

Obres d'Andreu Maimó, textos de Pere Antoni Pons i fotografies de Jean Marie del Moral, una combinació poètica amb un resultat en forma de llibre: 'Fruites mortes', publicat per l'editorial Ensiola i que s'ha presentat aquest dijous a Palma.

La majoria de les figueres han perdut les fulles, les fruites es troben en estat de putrefacció, els troncs són nus o estan cremats i l’artista els retrata amb realista cruesa. Sense disfresses i sense neguit, observa i reflecteix la bellesa d’un món hivernenc. Andreu Maimó (Cas Concos, 1946) fa dècades que treballa incansablement l’obra gràfica des del seu taller de Can Vent, a Felanitx, un llenguatge sobre el qual té un reconegut domini tècnic i al qual, amb els anys, ha anat sumant l’exercici de la pintura i, darrerament, de la ceràmica. Xilografies, olis i escultures en ceràmica es reuneixen en una exposició que ocupa la vella capella i una sala de la tercera planta de la Misericòrdia de Palma, i que estarà oberta fins al 15 de desembre. Alhora, l’editorial Ensiola publica el llibre Fruites mortes, en el qual les obres i el món de Maimó inspiren els textos poètics de Pere Antoni Pons i les fotografies de Jean Marie del Moral.