Cada any per aquestes dates, una multitud es congrega a la plaça de Cort de Palma per celebrar Cap d’Any. I ho fa al so de les campanades d’en Figuera, el rellotge que és a la façana de l’Ajuntament. La seva història es remunta a més de sis segles, quan arrenca la trajectòria d’aquesta màquina del temps.

L'Ajuntament de Palma continuarà el pròxim 31 de desembre amb la tradició d’oferir una festa de Cap d’Any plena de música, ball i alegria per a tota la família.

El poble de Lloret fa una crida perquè tant lloritans com gent de fora poble plantin una figuera dins un cossiol i l'apadrinin fins a la festa del Sequer, d'aquí a dos anys. Amb aquest motiu, l'Associació per a la Recuperació del Cultiu de la Figuera (ARCUFI) n'ha organitzat un taller per a aquest dissabte dematí. Els socis de l'entitat han començat a exsecallar les figueres i n'aprofitaran les branques perquè els voluntaris les plantin i se'n cuidin durant dos anys.

El paisatge agrícola de les Balears canvia i la supervivència dels figuerals centenaris està en perill. El 80% estan en risc de desaparèixer, perquè els arbres es moren. Els assetja un triple còctel format per la xylella fastidiosa, el fong phomopsis cinearescens i la sequera, agreujada pel canvi climàtic, tal com expliquen l'agricultor expert en figueres i propietari de la finca Son Mut Nou, Montserrat Pons, i el president de l'Associació per a la Recuperació del Cultiu de la Figuera (Arcufi), Arnau Mateu. El cap de servei de la Conselleria d'Agricultura, Joan Andreu, diu que el departament de Sanitat Vegetal també ha detectat "certa degradació" en aquesta espècie d'arbre, però reconeix que per ara no hi ha cap iniciativa per aturar-la ni potenciar-ne el cultiu.

Com més s’accentua el declivi del sector de la figa, sembla que hi hagi més ànsies per enaltir el paper que té en la civilització. Difondre’n l’origen i expandiment en un context històric i evolutiu, remarcar-ne el pes com a part del patrimoni cultural de tot l’entorn que ens és més pròxim,i divulgar-ne les excel·lències culinàries entronquen amb el llibre Figueres i figues. Història i simbolisme. Receptari de Maria Esperança Llabrés Terrassa (Son Servera, 1961). L’obra ve de ser presentada al Teatre de Capdepera, avalada per l’associació cultural Cap Vermell i amb l’apadrinament de Montserrat Pons, l’apotecari de les figues, propietari del camp experimental de Son Mut Nou a Llucmajor, i del filòleg Miquel Sbert.