Els restaurants mexicans de les Balears guanyen pes dins l’alta gastronomia estatal. La Fundació Casa de Mèxic a Espanya i l’Acadèmia Mexicana de Gastronomia han reconegut 10 establiments de les Illes amb el distintiu Sello Copil, una acreditació que posa en valor els locals que preserven l’autenticitat de la cuina mexicana i la seva identitat culinària.

El president dels Estats Units, Donald Trump, va començar el seu mandat amb diverses decisions controvertides, entre les quals destaca el canvi de nom del Golf de Mèxic pel de Golf d’Amèrica. A partir d'ara, el 9 de febrer serà commemorat oficialment com “El dia del Golf d’Amèrica”. En l’ordre executiva aprovada aquell dia, Restoring Names That Honor American Greatness (Restaurar els noms que honoren la grandesa americana), el president va justificar la decisió de canviar el nom del golf afirmant: És “un actiu fonamental per a la nostra nació" i "una part indeleble d'Amèrica", tenint en compte que els estatunidencs acostumen a identificar els Estats Units com Amèrica. El canvi de nom, però, ha obert diferents escenaris de futur i incerteses sobre com afectarà la resta del món.

Els legisladors de Ciutat de Mèxic han aprovat amb una aclaparadora majoria la prohibició de les corrides de toros tradicionals. Un esdeveniment important tenint en compte que es tracta de la ciutat i el país del món amb més tradició taurina. La mesura ha comptat amb el suport de la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum.

La guerra comercial ja està servida. Donald Trump ha tornat a amenaçar aquesta matinada amb penalitzar les importacions europees després d'haver imposat aranzels a Mèxic, el Canadà i la Xina. Els impostos als productes europeus arribaran "de ben segur", ha dit el president estatunidenc des de la Casa Blanca, i ha repetit les seves crítiques a Europa per no importar més cotxes i productes agrícoles dels Estats Units. Trump no ha fixat un calendari, però ha dit que les sancions arribaran "ben aviat". Les borses ja trontollen, amb caigudes significatives aquest dilluns, quan han obert els mercats asiàtics. La UE ha reaccionat dient que prepara una "resposta ferma".

Quan Dennis Nixon va començar a treballar en un banc regional a Laredo, a Texas, l'any 1975, només hi havia un degoteig de comerç a través de la frontera amb Mèxic. Ara, gairebé mil milions de dòlars en mercaderies i més de 15.000 camions passen cada dia per la línia fronterera a només un quart de milla de la seva oficina, sumant les economies dels Estats Units i de Mèxic. Laredo és el port més concorregut d'Amèrica i un pas per a peces de cotxes, gasolina, alvocats i ordinadors. "Ja no les podeu separar, va dir Nixon sobre les economies dels EUA i de Mèxic. Trenta anys d'integració econòmica sota un acord de lliure comerç han creat "interdependències i relacions que no sempre s'entenen fins que alguna cosa va malament", va dir.

Donald Trump ha tornat a la Casa Blanca amb unes quantes idees clares, sobretot expulsar tants migrants com pugui i aplicar una política econòmica proteccionista a través d'aranzels agressius. Totes dues línies d'actuació tenen una víctima col·lateral clara, Mèxic. Parlem de com es rep el segon mandat de Trump al país veí amb Martha Ramos, directora d'Organización Editorial Mexicana, la companyia mexicana més gran de mitjans impresos.

“El nacionalisme es cura viatjant”. No sé de qui és la frase, però l’hem sentida milions de vegades, sovint pronunciada per persones que no es noten el seu propi nacionalisme i només el veuen en els altres. La paraula pot referir-se a diferents realitats però en cap d’elles no sembla que es faci veritat la sentència esmentada: si un és del tipus nacionalista supremacista, si creu que el seu país, la seva cultura i la seva llengua són superiors a la dels altres, viatjar no li servirà de res perquè aquest és un posicionament ideològic, un apriorisme que no es desmunta amb l’experiència. Si, per contra, parlem d’un sentiment d’estima i orgull pel que és propi, de donar valor al que és nostre, llavors aquest “nacionalisme” (potser és més precís dir-ne patriotisme) no es cura viatjant perquè estimem el que és nostre perquè és nostre i no perquè sigui millor que el tenen en altres contrades. Personalment, tot i que m’he acostumat a desconfiar de les adscripcions col·lectives que pretenen embolicar molta gent molt diferent amb una mateixa bandera, soc més del segon grup. Estimo la meva ciutat, el meu país fet de persones que parlen diferents llengües i viuen en territoris que no sempre coincideixen amb els límits dels mapes reals. He viatjat molt lluny i he tornat més nacionalista que mai, però no catalanista o espanyolista sinó extremadament europeista o, si ho prefereixen, democratista.

"No ens podem permetre el desànim". Després de la constatació reiterada que el sector periodístic està en crisi, Andrea Miranda, directora de continguts i transformació digital del grup mexicà Debate, apuntava a un horitzó d'esperança en una entrevista amb la directora de l'ARA, Esther Vera. La conversa, que es va celebrar des de la distància, amb Vera a l'escenari del Palau de la Música i la periodista mexicana en pantalla des de Mèxic perquè no volia abandonar la redacció, va servir per lloar el periodisme compromès i per constatar que, en situacions extremes, les debilitats del sector avui es fan més evidents.

Cossos llençats a la vorera del camí. Tirotejos a barris de luxe. Tractors incendiats a l'autopista. Persones expulsades dels seus cotxes per homes armats a plena llum del dia. Així és com llueix la guerra quan esclata a l'interior d'una de les màfies criminals més poderoses del món, el Càrtel de Sinaloa, una guerra en què s'enfronten dues faccions rivals en una lluita sagnant per controlar un narco imperi multimilionari.

L’aparcament és un descampat de terra enorme, ple de pols que aixequen els cotxes en arribar. Quan la pols s'esvaeix, deixa al descobert jocs de punteria i diverses atraccions de fira, de colors i llums que s’enlairen uns quants metres cap al cel. Aquesta gamma d’estímuls visuals –una mica de pel·lícula– es complementa amb una alternança entre reggaeton i música norteña mexicana, una capa transparent i sonora que envolta centenars de persones, la majoria vestides amb botes vaqueres, barrets, pantalons texans i camises de quadres. Se senten converses en espanyol, anglès, o una barreja de les dues llengües. Perquè som a Mèxic, però a poc més de dues hores en cotxe dels Estats Units. 

La pila d'ossos de dinosaure va estar guardada en un calaix al Museu del Desert a Saltillo, Mèxic, durant 20 anys. "Quan els veus arraconats al calaix d'un museu, no semblen gran cosa —admet Nick Longrich, paleontòleg de la Universitat de Bath a Anglaterra—. Semblen un munt de pedres".

Diu que “la tensió entre Mèxic i Espanya creix per l’exclusió del rei Felip VI de l’acte de presa de possessió de la nova presidenta, Claudia Sheinbaum”. Pedro Sánchez, el president d’Espanya, ha dit que se sent frustrat per la topada entre dos governs que es consideren progressistes.

"Espanya i Mèxic són pobles germans i ens sembla inacceptable que s'exclogui la presència del nostre cap d'estat". Això ha dit Pedro Sánchez en resposta a l’exclusió del rei per part del govern mexicà a la presa de possessió de la nova presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum. La presidenta ha reconegut que Felip VI no ha estat convidat perquè no va respondre una carta de l’anterior president que l’instava a demanar perdó pel genocidi derivat de la conquesta d’Amèrica. Justament per això és evident que Espanya i Mèxic són pobles germans... forçats. Perquè sí que és veritat que els germans es barallen, però d’aquí a exterminar-se hi ha un pas notable. Una altra cosa són els accidents. Però Pedro Sánchez no ha volgut parlar del tema del genocidi perquè el deu considerar un tema menor. Sobretot si tenim en compte que ha insistit només en l’ofensa que ha patit el rei del seu país. I perquè quedi clar que aquest rei és el que uneix el bipartidisme espanyol, el PSOE i el PP han fet un front comú per defensar una idea molt boja: és molt més ofensiu no convidar un cap d’estat posat per un dictador (si s’hereta el càrrec, s’hereta la dictadura) que no vol reconèixer els crims del passat (la coherència del rei, això sí, és indubtable) que haver comès un genocidi. Però en realitat això no és tan boig si recordem que el 2018, el socialista diplomàtic Josep Borrell va dir que els EUA van arribar a la independència pràcticament sense història i que “l’únic que van fer va ser matar quatre indis”. I sí, com deveu recordar també, després d’això el van fer cap de la diplomàcia europea, càrrec que encara ostenta i que no fa perillar la vida dels indis perquè els quatre que hi havia ja els van matar els europeus que van menjar-se Amèrica. Aquelles paraules, a més a més, i no m’ho invento, les va dir en un fòrum per parlar sobre el futur d’Europa. Queda clar, doncs, que va ser un visionari perquè el present d’Europa sosté el menyspreu per molts dels crims comesos contra la humanitat. O sigui, el progressista Pedro Sánchez va prendre nota del seu company de partit i ha mantingut una continuïtat en el discurs. A qui li importen els indígenes que van ser assassinats durant la Conquista si ara s’ofèn una figura tan democràtica com la d’un rei? I és que per acabar-ho d’arreglar, el president espanyol ha parlat a la 79a Assemblea de l’ONU sobre l’amenaça de les notícies falses i el perill dels extremistes en la democràcia. Abanderat, doncs, de la democràcia més pura, Sánchez ha dit que aquesta “lliura una batalla per la seva supervivència”. Que no hi falti el llenguatge bèl·lic, tan lligat a la democràcia, a les monarquies i a les conquestes. I per facilitar-nos la sàtira, el president d’Espanya ha volgut parlar de coherència per criticar els qui apliquen una doble moral a Gaza i Ucraïna i alertar de l’augment de conflictes armats al món. Tot plegat per acabar defensant un rei que no vol demanar perdó. Coherència de manual. Però a tot això, deixeu-me afegir-hi que tampoc els governs de Mèxic han tingut un tracte exemplar amb els indígenes. Ni els de Mèxic ni els d’enlloc. Que una cosa no treu l’altra. Perquè ja posats, que els ofesos siguin els qui realment tenen motiu per ofendre’s. I que deixin de robar-los la veu, d’utilitzar-los i de tractar-los amb el paternalisme imperialista que els caracteritza a tots. I és veritat que el perdó no soluciona res. Però una mica d’humilitat davant de tanta arrogància potser ens estalviaria uns quants conflictes d’aquests que Sánchez diu que cada vegada n’hi ha més.

Mèxic, Espanya i Turquia són, per aquest ordre, els tres mercats principals del BBVA. Els segueixen diversos països de l'Amèrica del Sud. Aquesta diversificació permet al BBVA evitar la dependència del mercat espanyol, però alhora el transforma en un banc amb un gruix molt elevat del seu negoci en economies emergents que, a ulls dels inversors, tenen un risc més alt.

Liverpool, 1912. Un jove Abelardo Cesare Cardini s’endinsa en un gran vaixell. Està a punt d’emprendre un llarg viatge que el portarà lluny del Regne Unit, cap a Montreal, al Canadà. Amb poc més de 16 anys, ja fa un temps que ha abandonat la seva Itàlia natal per treballar en diferents hotels d’Europa. Llavors no té ni idea que uns anys més tard serà el creador d’una amanida que es farà famosa a tot el món i que portarà el seu nom: l’amanida Cèsar, originalment Caesar, que encara avui dia tothom coneix.

Mèxic va promulgar diumenge una esmena constitucional per la qual es reestructura tot el poder judicial, cosa que suposa la revisió més profunda del sistema judicial d'un país feta mai per una gran democràcia. Els resultats demostren l'excepcional influència del president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, que va defensar la llei. La victòria dels seus aliats a les eleccions del mes de juny els ha proporcionat importants majories legislatives per tirar endavant la polèmica proposta en les últimes setmanes de mandat del mandatari. En vigílies del Dia de la Independència de Mèxic, la mesura es va publicar al butlletí oficial del govern i es va convertir en llei.

“No patiu, aquí no tocarà, és la bendición de la isla, mai hi arriben els huracans”. Aquesta és la frase que ha anat repetint des de dilluns el Sergio, recepcionista d’un dels hotels que hi ha a primera línia del mar Carib a Holbox, l'illa paradisíaca situada al nord de la península de Yucatán (Mèxic). Des d’aquest dijous, però, aquesta bendición s'ha acabat. Holbox, però també altres zones del sud-est del país com Felipe Carrillo Puerto, Othón P. Blanco i l’antiga ciutat maia de Tulum, han estat evacuades per la imminent arribada de l’huracà Beryl.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha reportat la primera mort humana per grip aviària al món. Es tracta d'un home de 59 anys que va morir el 24 d'abril, però es desconeix la font d'exposició al virus perquè mai havia tingut contacte amb aviram. "Aquest és el primer cas humà confirmat en un laboratori de la infecció del virus de grip A (H5N2) reportat a escala global, i la primera infecció del virus A(H5) reportada en una persona a Mèxic", ha informat l'agència de salut de l'ONU. Les autoritats sanitàries mexicanes han assegurat que, malgrat tot, no hi ha risc de contagi per a la població i subratllen que el consum de pollastre o ous no representa cap perill per a la salut, segons informa l'agència Efe.

Claudia Sheinbaum Pardo, la primera presidenta electa de Mèxic, va néixer l’any 1962 a Ciutat de Mèxic. El seu pare, Carlos Sheinbaum Yoselevitz, enginyer químic, i la seva mare, Annie Pardo Cemo, biòloga, pertanyien a famílies jueves de Lituània i Bulgària, arribades a Mèxic entre el 1920 i el 1942. Ambdós militaven en moviments obrers i estudiantils: "Soc filla del 68", ha dit en repetides ocasions Claudia Sheinbaum, que destaca haver crescut en la "dualitat entre fer política per transformar el món i alhora un sentit acadèmic i científic"; fora de casa, l’envoltaven intel·lectuals d’esquerres, amics dels seus pares.