El Parlament balear ha aprovat aquest dimarts amb el suport majoritari dels partits la primera Llei de suport a les famílies de les Illes Balears, que obliga les administracions públiques a garantir la protecció de les famílies més vulnerables i eleva a rang de llei les ajudes i els serveis públics. Per primera vegada es defineix legalment quines situacions familiars són d'especial protecció i s'obliga les administracions a garantir-ne l'empara.

A quins riscos feim front quan defensam el ‘dret a la maternitat’? Tenir dret a alguna cosa, almenys en el terreny de la política, implica que les administracions públiques han de posar a l’abast de la ciutadania certes facilitats. Així, plantejar la maternitat com a dret pot aplanar el camí a la custòdia compartida, la gestació subrogada o la possibilitat que algú sigui mare a qualsevol preu. La custòdia compartida pot presentar greus problemes en el marc d’un cas de violència de gènere, per exemple. La gestació subrogada, tanmateix, consisteix en una pràctica que ha aixecat molta polèmica. Rere l’argument del ‘cadascú que faci el que vulgui’ sol amagar-se, en la pràctica, l’acceptació que algú de classe més alta s’aprofiti d’una altra persona que acull al seu ventre un infant del qual s’haurà de desprendre, pel sol fet que necessita doblers. A l’hora de ser mare, no val tot. En aquest sentit, el Govern ha optat per recollir la protecció de la maternitat lliurement escollida. El Lobby de Dones admet que la rectificació de l’Executiu s’adequa més al segle XXI. En aquest sentit, la plataforma també criticà el foment de la natalitat que reflectia l’esborrany. “Cada dona ha d’actuar lliurement”, conclou Francisca Mas.

El Govern ha escoltat les crítiques que el Lobby de Dones va plantejar-li quan preparava l’esborrany de la nova llei de famílies, que el pròxim dilluns es presenta a exposició pública, i no farà servir el concepte de ‘dret a la maternitat’. “La maternitat no és un dret, sinó un desig”, assegurava la plataforma en una carta que va fer arribar el mes passat a la consellera de Serveis Socials, Fina Santiago. En aquest sentit, la nova llei incorporarà una expressió diferent de la que es plantejà inicialment i que reflectirà la “protecció a la maternitat lliurement decidida”, segons la consellera.