L’empresa Ikea és sinònim de mobles assequibles, funcionals i amb un toc de disseny nòrdic que ha captivat milions de clients a tot el món. Però la companyia sueca, fundada el 1943, també té un passat fosc. Des de fa alguns anys, els vincles que la companyia de mobles escandinava havia tingut amb l’antiga Alemanya de l'Est han estat investigats i posats a la llum pública, cosa que ha generat remordiments entre els actuals directius de l’empresa.

Abel Mora, un dels set encausats ja condemnats a qui només l'amnistia podia evitar la presó, va ingressar dijous passat a Can Brians, segons ha avançat El Nacional i ha confirmat l'ARA. Mora, condemnat el 2021 a 3 anys i 9 mesos de presó per participar en l'agressió que va patir un ciutadà que participava en la manifestació convocada pel sindicat policial Jusapol el novembre del 2018, va ingressar a presó el mateix dia que el Congrés aprovava la llei d'amnistia, que està pendent de publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per entrar en vigor.

Encara sense acord per l’amnistia, Junts i el PSOE escuren els últims dies de negociació amb una amenaça judicial que ara ja va prenent forma: en pocs dies hi podrien haver nous presos polítics o exiliats. Les instruccions per terrorisme, ara dividides entre el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional, representen un atac a la línia de flotació de la llei i dificulten la posició de Junts, que ha proclamat que no acceptarà una norma que deixi fora una part dels represaliats.

Pas clau per a les causes del Procés a Europa. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit els recursos que els nou ex-presos polítics van interposar contra la sentència de l’1 d’Octubre del Tribunal Suprem. Així, Estrasburg accepta estudiar les possibles vulneracions de drets fonamentals que han al·legat tots els exconsellers del Govern –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Joaquim Forn–, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exlíders de l’ANC i Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart arran del Procés. Tots acusen el Regne d’Espanya de no respectar els seus drets i col·lidir directament amb el Conveni Europeu de Drets Humans, ja que consideren que, al llarg del procediment judicial, no se’ls va respectar el dret a la llibertat de manifestació i reunió, a la presumpció d’innocència ni al jutge predeterminat per llei, entre d'altres. I ara què? Un cop el TEDH ha pres la decisió, després de dos anys d’estudi preliminar sobre l’admissibilitat, l’Estat ha de moure fitxa: Estrasburg dona a Espanya fins al 12 de gener del 2024 perquè es posicioni sobre tot un seguit de preguntes després de llegir les al·legacions dels líders independentistes. 

El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va dictaminar el 31 d'agost de l'any passat que s'havien "violat" els drets polítics d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull quan se'ls va suspendre com a diputats al Parlament el 2018. Els exconsellers del Govern de l'1-O van portar el seu cas a instàncies internacionals i van guanyar aquesta batalla contra l'estat espanyol, que va ser instat a adoptar "totes les mesures que siguin necessaris per evitar que es cometin violacions semblants en el futur". Consultat per l'ARA, el govern espanyol admet que en la seva resposta al comitè indica que no ha fet res perquè no es repeteixi un altre cas com aquest.

Com ja és tradició des que l’Estat va decidir respondre al Procés amb judicialització, l’any que comença estarà marcat a Catalunya pels tribunals. D’entrada, perquè la sala segona del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena, haurà de posicionar-se sobre com afecta l’última reforma del Codi Penal els líders de l’1-O condemnats, que podrien veure reduïda substancialment la seva inhabilitació. El que els passi condicionarà també l’horitzó de la resta de dirigents que arrosseguen causes pel referèndum, des de les desenes d’alts càrrecs que encara esperen judici als polítics exiliats. La de l’exili, de fet, és una altra de les batalles clau d’aquest 2023, amb Carles Puigdemont vivint un capítol decisiu del seu pols amb Pablo Llarena. Fora de l’1-O, pels tribunals passarà també Laura Borràs pel cas de la ILC, mentre que el cas Pujol i el 3% continuen esperant data.

La reforma del Codi Penal té derivades a tots els tribunals que tenen a les seves mans alguna decisió pendent sobre la causa contra els líders de l'1 d'Octubre: al Tribunal Suprem, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE, Luxemburg) i també al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH, Estrasburg). Aquests darrers dies s'ha parlat molt de com influïa la derogació de la sedició en la revisió de la sentència que necessàriament farà el Tribunal Suprem un cop entri en vigor la reforma. També s'ha abordat com afecta els casos dels exiliats. Però no com pot impactar en les demandes que van presentar els expresos polítics al TEDH. D’acord amb els experts consultats, arran del canvi legal Estrasburg esperarà que el Suprem revisi les condemnes i avisen que en el cas que els líders independentistes quedessin eximits de responsabilitat penal, les demandes fins i tot podrien quedar desactivades. El futur a Estrasburg, doncs, està en part en mans de la sala presidida per Manuel Marchena.

Almenys quatre persones van morir i 61 més van resultar ferides en el motí que dissabte va generar un incendi a la presó d'Evin, a Teheran, la més important de la capital i on hi ha interns presos polítics del règim dels aiatol·lahs. Aquest és el balanç oficial publicat aquest diumenge, després del caos de dissabte a la nit.

La setmana passada, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va emetre un dictamen en el qual va concloure que l’estat espanyol va vulnerar els drets fonamentals d’Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull quan, l’any 2018, el Tribunal Suprem els va suspendre el seu escó com a diputats del Parlament de Catalunya pel fet d’estar investigats del delicte de rebel·lió i, alhora, estar en situació de presó preventiva. A Catalunya, aquesta resolució ha estat àmpliament comentada i, com és costum, el Madrid polític i mediàtic, el del sostenella y no enmendalla, ha fet com si sentís ploure i ha desviat l’atenció parlant més de la validesa que tingui que no pas d’allò que diu.

“Política”, piulava el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, quan Pedro Sánchez va concedir els indults als presos polítics el 22 de juny de l’any passat. Era una manera de sintetitzar la paradoxa que havia envoltat la mesura de gràcia fins a la seva concessió: els condemnats la valoraven amb escepticisme, era tabú explicar-ne la veritat públicament i, fins ara, és l’únic resultat tangible de l’aposta entre el PSOE i ERC pel diàleg. Ara torna a ser matèria classificada. Què passarà si el Tribunal Suprem els revoca? ¿La Moncloa dictarà nous decrets d’indult corregint les deficiències que hagi pogut trobar la sala tercera de l’alt tribunal? ¿Forma part de les negociacions que van reprendre dimecres el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la seva homòloga a la Generalitat, Laura Vilagrà? L’exvicepresident espanyol Pablo Iglesias, quan era interpel·lat pels indults abans que es concedissin, sempre repetia que “a vegades, perquè les coses surtin bé, cal treballar amb discreció”.

Fa un any que el president d’ERC, Oriol Junqueras (Barcelona, 1969), va sortir de la presó després de rebre l’indult. Amb aquesta efemèride al cap, visita la redacció de l’ARA.

El Tribunal Suprem revisarà la concessió dels indults als nou líders del Procés que van ser condemnats i empresonats pel delicte de sedició arran dels fets viscuts a Catalunya la tardor del 2017. En un primer moment, la sala tercera va rebutjar l'admissió a tràmit dels recursos que van presentar PP, Cs i Vox perquè considerava que no estaven legitimats per impugnar la mesura de gràcia, però un canvi en la composició de la secció que estudia el procediment ha propiciat el nou criteri. Per tant, cinc jutges del Suprem estudiaran el fons de la qüestió i queda la porta oberta a la revocació dels indults als líders independentistes que Pedro Sánchez va atorgar el 22 de juny de l'any passat.

Una de les poques imatges d’unitat que ha brindat l’independentisme els últims temps va ser quan, just aquesta setmana ha fet un any, va registrar conjuntament una llei d’amnistia al Congrés per intentar posar fi a totes les causes judicials que hi ha obertes arran del Procés. Aquesta unitat no ha sigut suficient per saltar el mur que planteja l’Estat també en aquesta qüestió, que ara per ara no ha permès ni tan sols que la norma s’hagi arribat a debatre al ple. Què ha passat? I, sobretot, i ara què?

Via lliure als indults dels presos polítics. La sala tercera del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos que van presentar PP, Vox i Cs perquè considera que no estan legitimats per impugnar-los. Els jutges de l'àmbit contenciós administratiu ni tan sols hauran d'entrar al fons de la qüestió i determinar si el govern de Pedro Sánchez va incomplir la llei a l'hora de concedir la mesura de gràcia als líders del Procés. El motiu: el procediment no ha superat la fase prèvia de reconèixer com a legítims els diputats, partits i entitats que van intentar tombar els indults. L’Advocacia de l’Estat, en representació de l’executiu espanyol, havia al·legat en aquest sentit i aquest dijous la sala tercera li ha donat la raó. La decisió, però, no ha comptat amb l’aval unànime de tots els components de la secció cinquena. El Suprem ha informat que s'ha pres “per majoria”, però el PP ha subratllat en un comunicat que tres magistrats van votar a favor de tombar els recursos i dos en contra. El contingut íntegre de la resolució judicial –els partits de la triple dreta ja han anunciat que la recorreran– i l’argumentació es coneixeran en els pròxims dies.

"Aquesta jutge no pot arribar de cap manera a atribuir als acusats el delicte de lesions, ja que els agents han contestat unànimement que desconeixien qui els havia ocasionat les lesions que presentaven". Pel que fa al delicte d'atemptat: "¿Com pot asseverar-se que unes persones identificades una hora i mitja abans, entre un grup d'unes vint, amb una intervenció d'aproximadament 10 minuts, de nit i en una zona escassament il·luminada com han recalcat els agents, són les mateixes que es troben entre un grup de 250 persones sense cap mena de dubte?" I encara més dubtes pel que fa al fet que els anomenats nou de Lledoners fossin els que muntessin les barricades per dificultar la sortida de la comitiva policial que traslladava els presos polítics a Madrid l'1 de febrer del 2019. Per tot plegat, la jutge els absol tots nou argumentant "la inexistència de proves" contra ells, malgrat que diversos agents dels Mossos insistien en assenyalar-los.

Aval indirecte de la justícia als indults als presos polítics. El Tribunal Suprem ha rebutjat per primera vegada una querella contra el president del govern espanyol per indultar els nou líders independentistes condemnats per l'1-O, segons ha avançat Eldiario.es i ha confirmat posteriorment l'alt tribunal. Els jutges de la sala penal han rebutjat l'acusació de prevaricació que va presentar el partit ultradretà Dreta Liberal Espanyola a través de l'advocat José Ignacio Sánchez Rubio. El veredicte del tribunal, presidit per Manuel Marchena i amb ponència de la magistrada Susana Polo, és taxatiu i retreu que el querellant no ofereixi "la mínima anàlisi dels elements de tipus delictiu que invoquen" i recalca que la mesura de gràcia "s'ha exercit per qui és competent" sense que per això es pugui afirmar "la seva injustícia o arbitrarietat".