No només les sargantanes s’extingeixen a Eivissa. També la família, com a unitat bàsica de consum turístic, és ràpidament substituïda a la major de les Pitiüses pels grups de clubbers i els ‘rics-de-veritat’. Dins dels rics de veritat també hi ha famílies, és ver –no són infreqüents els pihippies a zones com Santa Gertrudis: vesteixen teles naturals, contracten mainaders per als fills i es traslladen en Land Rover. Però, quan dic famílies, em referesc a famílies normals, aquelles que, tant si venen de Liverpool com de Múnic o de Burgos, tenen un poder adquisitiu mitjanet i unes vacances en unes dates determinades. No són ni expats ni clubbers, no són ni rics ni pobres: són famílies. Encara que no ho paregui, no fa tant de temps aquestes famílies constituïen la base del turisme a la major de les Pitiüses: famílies espanyoles amb dos fills i hipoteca, sorolloses famílies britàniques en les quals fins i tot beu cervesa la sogra; amb estades a hotels bastant més perllongades que les actuals: d’una, dues, de vegades, tres setmanes.