No em fa falta fer un llistat amb les ‘coses per les quals estic agraïda avui’ per saber quines són les tres o quatre coses que m’importen, que em fan feliç. De què em serviria agrair-les si, per ser-ne conscient, hagués de fer journaling? Estaria ben fotuda. Tampoc ho voldria, escriure-les. Quan una escriu és com si es desfés un poc de les coses, com si se n’alliberàs. Per què ho faria? Posar-ho per escrit seria allunyar-me’n un poc, posar-les damunt una superfície i materialitzar-les, veure-les fora de mi, extirpar-me-les. I això ja ho faig a bastament.