El preu d'un habitatge de 90 metres quadrats és 250.000 euros més car de mitjana a Palma que a Inca, segons la plataforma pisos.com, que ha fet públic aquest dimecres un estudi que analitza les diferències de preus entre capitals de província i altres municipis. Un habitatge de 90 metres quadrats té un preu mitjà de 477.463 euros a Palma, mentre que Inca ofereix habitatges de les mateixes característiques per 223.517 euros de mitjana, pràcticament la meitat que a Ciutat.

El consell d’administració de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Palma ha donat llum verda aquest divendres a la proposta d’augmentar el preu del bitllet senzill de dos a tres euros a partir del 2026. La pujada, però, només afectaria les persones que no facin servir cap de les targetes de transport disponibles –la Targeta Ciutadana, la del TIB o la nova Targeta Única– o que, simplement, no la duguin damunt en el moment de pujar a l’autobús.

A les xarxes socials s'ha viralitzat el compte d'un restaurant de Mallorca. El motiu, la suma total que varen pagar els clients: 63.237,90 euros. Es tracta del restaurant Annabel, situat al passeig del Mar de Palmanova (Calvià), i ha estat el mateix restaurant qui ha fet públic el compte en el seu perfil d'Instagram, on demana: "De qui és aquesta factura?". A més, anima els usuaris a etiquetar alguna de les persones que formaren part d'aquell sopar: "Etiqueta'ls a continuació, per favor, ens agradaria parlar...".

La pujada del salari brut mitjà dels treballadors de les Balears s’acosta al 50% en dues dècades. Una xifra que no té per què ser insuficient, si no fos pel context en el qual s’ha produït. Aquest increment no ha pogut, ni de bon tros, fer front a l’increment del cost de vida, encapçalat per l’habitatge, que en alguns municipis arriba a superar un augment de més del doble del de les nòmines. L’equació és senzilla. Si a principis dels 2000 el salari mitjà d’un treballador era de 18.000 euros, ara supera els 24.000 bruts anuals. Però aquesta pujada no basta si el preu del metre quadrat passa dels 1.500 o 1.800 euros –en funció de la zona– als més de 4.000 que el mercat immobiliari registra ara.

Els darrers 40 anys la població balear ha augmentat en 542.000 persones i en el mateix període (1981-2023) s’han format 249.000 llars –unitats familiars. Si s’observa el greu problema d’accés a l’habitatge amb precipitació, es podria pensar que aquest creixement no s’ha acompanyat de noves cases i pisos. De fet, els sectors de la construcció i la promoció urbanística sovint fan referència a la necessitat de construir-ne molts més. Però resulta que a les Illes s’han fet més habitatges –303.060 en quatre dècades– que les famílies que s’han generat en el mateix període. Aquesta situació s’ha agreujat els darrers 25 anys.

Diuen a les notícies que “a Catalunya tenir un fill suposa, de mitjana, una despesa de 938 euros al mes”. Segons un informe de Save the Children, estem 200 euros per sobre de la mitjana espanyola, de 758 euros. Es veu que això és pel 25% d’augment dels preus dels aliments i el 145% d'augment del preu de l’habitatge. És molt car viure a Catalunya, però no només si tens un fill. No entenc massa els càlculs. ¿Dos fills són el doble o es parteixen les despeses? Perquè si un fill suposa una despesa de 938 euros al mes, un adult no costa gaire menys. Per això no em cansaré de repetir que un jubilat català, que té la mateixa pensió que un jubilat extremeny, és molt més pobre, havent treballat el mateix. Amb un fill, esclar, el preu de l’alimentació es dispara, perquè intentes que mengi fresc i de qualitat, si pots. Els bolquers són molt cars, però si és una nena no deixarà de gastar en cel·lulosa, de gran. Amb roba gastes més, perquè la canalla canvia de talla de peu i de cos cada cinc mesos.

Les Balears són el territori de l'estat espanyol més car on comprar un habitatge. Així es desprèn de les dades publicades aquest dilluns per Tinsa, segons les quals les Balears i Palma són l'única comunitat autònoma i capital amb un nivell de preus superior al del boom immobiliari del passat 2007.

En el quart trimestre de 2023 a les Balears, el preu de l'habitatge va arribar a 2.958 euros/ m2, i va suposar la pujada interanual més elevada de l'Estat amb un 9,7%. El cost de l'habitatge de les Illes esdevé el segon més alt d'Espanya després de Madrid, on el metre quadrat es paga a 3.000 euros.

El preu del lloguer a les Balears ha pujat un 1,8% al febrer, fins a situar-se en 16,5 euros el metre quadrat, segons les dades proporcionades aquest divendres per Idealista. Les xifres del portal immobiliari revelen, a més, que en l'últim trimestre, el preu a les Balears ha pujat un 3,3% i en variació anual, ha crescut un 17,5%.

Les Balears van ser el territori més car per comprar un habitatge de segona mà durant el passat mes de novembre. Així, el preu mitjà per metre quadrat s'ha situat en 3.810 euros, segons el darrer informe sobre els preus d'habitatge d'Hogaria.net. En el conjunt de l'Estat, el preu de l'habitatge usat en venda va augmentar un 0,2% durant el mes de novembre. En el conjunt d'Espanya, el preu de l'habitatge usat en venda va pujar un 0,2% respecte del mes anterior i la taxa interanual es va situar en un 4,7%, per la qual cosa el preu mitjà del metre quadrat de l'habitatge usat en venda es va situar en 1.874 euros.

El preu del lloguer a les Balears ha pujat un 20,6% durant el mes d'octubre de 2023, en comparació al mateix mes de 2022, segons dades publicades aquest divendres pel portal Idealista. Segons les xifres, en comparació amb el mes de setembre d'enguany, el preu ha minvat un 0,8%, i en comparació amb el juliol, s'observa una caiguda d'un 2,4%. Les dades fan palès també que les Balears, Madrid i Catalunya són els territoris amb els preus més cars, seguits del País Basc i les Canàries.

Quan acabi el 2022, a les Balears s’hauran sembrat 75.801 garrovers subvencionats. Si s’hi afegeixen aquells que planten particulars sense tramitar cap ajut, en resulta un increment espectacular per a un arbre que fins fa relativament poc no jugava cap paper significatiu en la indústria. Però ha estat precisament la seva progressiva incorporació dins la cadena de producció d’aliments de qualitat i en la indústria farmacèutica la que n’ha disparat la rendibilitat i, automàticament, la presència al camp.

La collita d'oliva d'oli es reduirà aquest 2022. Així ho ha explicat Joan Ramis, gerent de Conserves Rosselló, qui ha dit que les altes temperatures i la poca pluja faran minvar la collita, que "potser no arribarà al 50%". Malgrat que encara sigui "un poc prest" per fer prediccions, Ramis ha advertit: "La floració no va anar gaire bé i les sequeres fora de temps fan molt de mal a l'arbre, l'estrès hídric que han sofert les oliveres ha estat molt gros".

Comprar una casa a les Balears cada vegada és més complicat i més car perquè és la regió on més han augmentat els preus el darrer any. Així ho posen de manifest les xifres que ha tret aquest dimecres l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que reflecteixen que en el primer trimestre del 2022 el preu de l'habitatge lliure ha augmentat un 12% respecte del mateix període del 2021.

El preu dels combustibles puja, l’electricitat puja i el preu del cereal també puja. La vida s’encareix i no ho fa a un ritme lent. Costa més omplir el dipòsit i també obrir la carta amb la factura del llum. Però, inevitablement, els productes d’alimentació bàsics també pugen el cost de producció. Un clar reflex d’això és el pa, que a causa de tots aquests factors ha començat a incrementar el seu preu final. La farina per si mateixa s’ha enfilat entre un 20% i un 30% en l’àmbit de l’Estat.

Comprar un habitatge a les Balears és, de mitjana, un 5,7% més car que l'any passat. Així ho posen de manifest les darreres dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística, que ha recollit Europa Press, que també situen les Illes com la segona comunitat amb l'índex de preus més elevat entre els mesos d'abril i juny, només per darrere de Madrid.