Palma no és només el municipi de Mallorca que torna a tenir més hectàrees de terreny lliure (àrees de rústic sense vedar) per caçar –amb prop de 3.000. També és el que, per com s’organitzen els caçadors i per la distribució de les parcel·les, permet menys control de l’activitat cinegètica. A diferència de la majoria dels pobles on està permesa aquesta pràctica en parcel·les obertes –moltes d’elles, de finques de propietat privada–, i els caçadors s’associen repartint-se aquests terrenys, a Ciutat no és així. A Palma, com que no estan associats, difícilment es pot anar a encalçar ningú si es produeix un incident. Això suposa un risc tant per a les edificacions properes –i qui les habita– com per a la biodiversitat. Senzillament, qualsevol persona amb llicència d’armes i el permís del Consell de Mallorca ja pot sortir a caçar –els dijous i els dissabtes fins a gener– als terrenys lliures ubicats, entre d’altres, a Gènova, Son Gual, Puntiró, na Burguesa, Xorrigo i el pla de Sant Jordi.

Les Balears lideren l'increment del preu del sòl agrícola a l'Estat. A les Illes, l'augment del preu va ser l'any passat d'un 4,9% respecte del 2015, per la qual cosa una hectàrea (10.000 m2) va passar a costar 19.406 euros. Si s'explica amb el sistema mètric de les Illes, una quarterada (7.103 m2) costava el 2016 un total de 13.784 euros.