En contra del que solen pensar sobre ells mateixos, la majoria d’artistes d’art urbà són del tot innocus. Alguns, però, plantegen excepcions, com la persona o les persones que s’han dedicat a estampar façanes i parets de Palma amb aquesta pintada que veim a la foto: “Tourismus macht frei”, diuen les tres paraules que la formen. Es tracta d’un joc de paraules –macabre, s’ha d’admetre– amb una altra inscripció, tristament cèlebre, que s’exhibeix en un rètol de ferro forjat a l’entrada del camp nazi d’Auschwitz: “Arbeit macht frei”, diuen les paraules que es poden llegir allà. És a dir, “La feina us farà lliures”. Posada al portal d’un camp que oficialment era de treballs forçats, i que a la pràctica era d’extermini (sobretot ho va ser el seu camp associat de Birkenau, també anomenat Auschwitz II), aquesta frase és un sarcasme. Pitjor encara: és un exercici de crueltat, una burla gratuïta i atroç cap als milers de persones que van entrar allà com a presoneres i que ja no n’havien de sortir vives. La feina us farà lliures, els deien com a salutació, sabent que la manera més freqüent que tindrien de matar-los seria fent-los fer feina en condicions subhumanes. Avui dia, Auschwitz i Birkenau són museus de la Segona Guerra Mundial que documenten i exhibeixen la barbàrie nazi, visitats per grups d’escolars i de turistes, amb el propòsit que la conservació i la transmissió de la memòria de l’horror ens ajudi a tots plegats a no permetre que es reprodueixi. Per desgràcia, veient i escoltant els discursos oprobiosos que tornam a sentir avui dia, amb partits que es declaren hereus del feixisme i que tornen a demanar deportacions massives, hem de reconèixer que les polítiques de memòria històrica, o de memòria democràtica, no han estat tan efectives com voldríem. L’estupidesa humana, i la maldat pura i simple, existeixen i són més poderoses del que sovint estam disposats a creure.

L’art urbà va néixer com a arma política i de queixa, amb un caràcter anònim, efímer, clandestí i il·legal, en el context d’un moviment juvenil contracultural. Les obres d’art urbà han anat colonitzant els murs, les façanes, i qualsevol altra superfície urbana, transformant els pobles i ciutats en museus a l’aire lliure. D’un temps ençà, les motivacions dels artistes, els missatges, els estils i les tècniques aplicades han anat canviant i evolucionant. Inicialment, la tècnica dominant era el grafit. D’aquí ve la confusió que identifica equivocadament totes les obres d’art urbà com a grafits.

El concepte d’art urbà és ampli i divers, no té unes regles definides i inclou nombroses modalitats, tècniques i materials amb els quals es fan les obres. “Podríem dir que és qualsevol intervenció amb intencionalitat artística, relacionada amb les arts visuals, dirigida a un públic general, feta en un espai públic i que no es grafit”, explica Daniel Mora, gestor cultural especialitzat en art urbà i membre de la plataforma StreetArt Mallorca (@streetart_mallorca). Aquesta plataforma neix a principi del 2015 per documentar i difondre l’art urbà de l’illa, un panorama cada vegada més ric i present. Tot i això, la plataforma apunta que des del 2023 s’ha observat un descens de les intervencions independents al carrer, mentre que augmenten els murals legals pagats per particulars o institucions. En aquest sentit, Mora destaca que l’escena a Mallorca ha estat una “de les més actives i variades de l’Estat, i fins tot d’Europa, durant la darrera dècada”. “Als nostres carrers hi conviuen des de petites intervencions urbanes independents, i sovint il·legals o al·legals, fins a grans murals pagats per ajuntaments o iniciatives privades”, remarca.

Fa un grapat d’anys que, en una façana a mig fer d’un carrer cèntric de Palma, hi va aparèixer la figura d’un mariner. Duia una gorra blava i una camiseta de retxes –en la qual es llegia “PPeligro”–, una barba negra i densa i una canya de pescar entre les mans que s’endinsava dins una peixera buida. La figura, representada sobre un mur de bloquets, duia la signatura d’un dels artistes urbans més reconeixibles i reconeguts a Mallorca: Soma. Temps després, la paret va ser esbucada i el mariner, tal com havia comparegut, se’n va anar, cosa gens estranya quan parlam d’art urbà. En aquest cas, però, fa només unes setmanes que en un altre lloc de la ciutat hi ha aparegut una nova versió del mariner en un context radicalment diferent: forma part de la intervenció que Soma ha fet al Museu Marítim de Mallorca.

L'aparcament de les Avingudes de Palma ha estrenat aquest divendres un mural de l'artista urbà Soma (Marc Peris). Cort ha explicat que l'obra, que fa més de 100 metres, està situada a ambdós costats de la rampa de sortida de l'aparcament.

Aquest diumenge, dia 16 de gener, s'impartirà un taller d'art urbà al parc de la Riera de Palma. És una activitat per a totes les edats que dirigiran els artistes Durban, Sone i d’altres. El DJ Manu C amenitzarà la jornada amb música. Aquesta proposta, organitzada per l’àrea d’Infraestructures i Accessibilitat de Cort, s'ha marcat l'objectiu de donar a conèixer el nou espai d’art urbà efímer que s’ha creat al parc de la Riera.

El festival d'art urbà Milestone Project ha cancel·lat la novena edició, que havia de començar d'aquí un mes a Girona. El principal motiu és la retirada de la subvenció de l'Ajuntament de Girona. El consistori explica que la urgència sociosanitària ha comportat problemes de liquiditat que afecten el finançament de projectes culturals com el Milestone Project. Altres anys la subvenció de l'Ajuntament gironí al festival era de 30.000 euros.

L'Observatori contra l'Homofòbia (OCH) ha qualificat aquest dilluns de "lesbofòbia" la prohibició per part de veïns de Torrefarrera (Segrià) que l'artista Cristina Dejuan seguís pintant un mural amb dones nues fent-se petons, segons informa Efe. Per als veïns, les imatges del treball de Dejuan són "massa explícites per als nens", una decisió que la pintora, que participava al festival d'art urbà i grafitis Street Art de Torrefarrera, va denunciar com un cas de "censura".

Arriba al torrent de na Bàrbara, a la zona de Son Güells, la primera jornada d'art urbà el proper 17 d'octubre, que organitzen les àrees de Cultura i Participació Ciutadana. L'autor d'aquesta iniciativa, Felip Martínez, ha estat l'autor d'aquesta iniciativa, que es presentà junt amb l'Associació de Veïns de Son Güells en la darrera edició dels pressupostos partipatius.

Si se li parla de pintades al carrer, tot d’una rectifica i parla d’intervencions o d’escriptures a les parets. Jordi Pallarès, nascut a Tarragona i arrelat a Palma, estudia des de fa molts anys les expressions a l’espai públic, els grafits, els tags, els sticks i l’ street art. Soci fundador d’Indague, associació espanyola d’investigació en aquest àmbit, i membre de Taula d’educadors culturals de Mallorca, no defuig ni criminalitza el conflicte de la convivència a les ciutats. L’observa, l’analitza i també en remarca les contradiccions.

El col·lectiu d’artistes urbans Me Lata exposen per primera vegada a Mallorca i ho fan amb la mostra ‘Mira que t’estim’, que es podrà visitar a la llibreria Rata Corner fins el 4 de maig.

Anomenada "The Temple", la peça ha estat dissenyada per l'artista de Milà Lo Spino, desenvolupada per l'estudi creatiu Biokip Labs i amb so del duo musical Tranz Lasagne.

El mes de juliol, el festival d'arts visuals Djerba Dream, a l'illa de Djerba, a Tunis, va convidar l'artista de Palma Gràcia de Juan a participar-hi realitzant pintures murals en algunes façanes del poble. Allà, tot i que l'organització era conscient de la temàtica i l'estil de la creativa i que el seu treball gira entorn de la temàtica de la dona i la simbologia del matriarcat, la seva obra va ser censurada perquè fou considerada eròtica i inapropiada.

Soma partí de Mallorca just fa un any, però això no ha significat, ni prop fer-hi, que l’artista urbà hagi perdut el contacte amb l’illa. Marc Peris (València, 1977) torna sovint per deixar noves empremtes del seu art als carrers de Palma. En aquesta darrera visita, les protagonistes foren les obres en petit format que presentà dijous i divendres al Pop Up Store de Taca Studio. “He realitzat aquestes peces perquè molta gent m’ha dit que voldria tenir obra meva a casa seva. Tenia ganes de fer coses que tothom pogués tenir i mostrar el que faig en paper”, explica.

Soma torna a ser a Palma, encara que aquesta vegada els murs que mostren les seves obres no són els dels carrers de Ciutat sinó els de Taca Studio (carrer de Sant Feliu, 17), l'espai que acollirà la botiga efímera del grafiter valencià aquest dijous i aquest divendres de les 20 a les 23 h.

L'artista urbà Joan Aguiló ha començat aquesta setmana la feina per decorar una paret de l'aparcament municipal de Comtat del Rosselló. Es tracta d’una intervenció que, segons l'Ajuntament de Palma, "ha necessitat poca infraestructura i té un cost reduït, però permetrà millorar notablement la imatge de l’aparcament".

El terme ‘estàtua vivent’ es refereix a un artista de carrer que posa com una estàtua o un maniquí, normalment amb maquillatge i robes extravagants.

Si els àngels i les estàtues dels cementeris representen les diferents facetes de l’esperit guardià de la necròpolis, les estàtues vivents ho fan a la ciutat.

El mallorquí Joan Aguiló i Irene López, de Barcelona, han duit a terme dos murals de grans dimensions en diferents edificis del campus de la Universitat de les Illes Balears. El mural de Joan Aguiló representa una al·legoria de la saviesa a través de la conversa de dues dones majors que seuen en un banc. “És un homenatge a la transmissió oral de coneixements que té aquesta generació i que se n’anirà amb ells”, ha explicat Aguiló. La pintura es pot veure a la façana lateral de l’edifici Beatriu de Pinós.