<![CDATA[Ara Balears - Article 155]]> 10 <![CDATA[Francesc Antich i el 155]]>

L'expresident de les Balears Francesc Antich era senador pel grup socialista quan es va votar al Senat l'aplicació de l'article 155 a Catalunya. Ell i José Montilla van ser els únics senadors que no van voler votar a favor d'una mesura que suposava guillotinar les institucions d'autogovern catalanes. Van ser sancionats internament pel PSOE a causa d'aquesta desobediència. 

]]> <![CDATA[Catalunya 2021: contra el parlamentarisme]]> Als anys 20 del segle passat, Europa vivia temps de greu crisi de legitimitat. El parlamentarisme estava en qüestió. Per un costat, les revolucions que derivaren del marxisme discutien la representativitat del government by discussion. Per l'altre, les pulsions autoritàries que s’estaven coent en aquella dècada posaven en dubte la seva utilitat política. El filòsof del conservadorisme alemany, Carl Schmitt, que acabaria essent el cervell jurídic del nazisme, imaginà un "estat total" per fer front a un parlamentarisme entregat als partits i als interessos de classe (com la burgesia en aquell temps) que comprometien la llibertat d’opinió dels representants del poble i, consegüentment, silenciaven el mateix poble. Els Parlaments havien deixat d’acomplir la funció de governabilitat de les nacions, i Schmitt acabaria teoritzant la forma de la dictadura com el règim perfecte que retornaria la política en majúscules –i ja poden imaginar en quin desastre resultaria.

]]> <![CDATA[MÉS per Mallorca demana que s'apliqui el 155 a Madrid "si és necessari"]]>

El portaveu de MÉS per Mallorca, Josep Ferrà, ha demanat aquest dilluns que el govern espanyol intervingui la Comunitat de Madrid per frenar l'expansió del coronavirus i que apliqui l'article 155 de la Constitució "si és necessari". Considera que si Madrid no actua i no es duen a terme les mesures necessàries "tots els ciutadans d'altres territoris estaran en risc". Així ho ha dit aquest dilluns en una roda de premsa al Parlament de les Illes Balears.

]]> <![CDATA[Ayuso, virus i lluita de classes]]> La situació a la regió de Madrid (en diem regió a pesar que Madrid és Espanya i, fins i tot, la meta a Espanya, com va venir a dir la presidenta Ayuso ahir envoltada de banderes) recorda aquella feta d'un locutor de ràdio del franquisme que, quan va haver d'informar d'un accident ferroviari en què hi havia hagut morts, va aclarir: “Afortunadamente, ninguna de las víctimas viajaba en primera clase”. Tots els morts eren de tercera, amb la qual cosa la tragèdia ja era més passadora.

]]> <![CDATA[Romeva afirma que no es penedeix de res i assegura que tenen el dret de "tornar-ho a intentar"]]> L'exconseller d'Exteriors Raül Romeva ha sigut el tercer pres a asseure's a la taula de la comissió sobre el 155 al Parlament. Després de dos anys empresonat, Romeva ha tornat a trepitjar la cambra catalana, al costat de la resta de presos que fa dos anys tenien responsabilitats de Govern -Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Dolors Bassa–. I ho ha fet per denunciar que no es penedeix de res del que va fer en la passada legislatura i que no abandona l'objectiu d'arribar a la independència de Catalunya. "No em penedeixo de res del que he fet i de res del que hagi expressat", ha afirmat.

]]> <![CDATA[16/12: Un 155 per aspersió]]> LES RESOLUCIONS JUDICIALS sobre les obres d’art de Sixena són una mena de 155 cultural que deixen en paper mullat la legislació catalana i la pràctica museística internacional. L’article 155 de la Constitució permet a l’Estat suspendre determinades competències de les autonomies si el Senat espanyol considera que no compleixen les seves obligacions. L’Estat va aplicar fa dos anys el 155 per suspendre l’autonomia temporalment, d’una manera dubtosa. Després, algunes forces polítiques han reclamat una suspensió sense terminis de l’autonomia catalana en nom d’aquest 155, que encara sembla més lluny del que diu la Constitució. Però mentrestant les competències i les atribucions atorgades per l’Estatut (retallat) a l’autonomia es van amputant a través d’un 155 pràctic i per aspersió, que va buidant de contingut l’autogovern català. S’ha parlat així d’un 155 digital quan el govern espanyol s’ha autoatorgat per decret la possibilitat de fer una apagada digital i tancar webs sense ni tan sols passar pels jutges. S’ha parlat d’un 155 a Exteriors quan s’ha impedit a la Generalitat obrir delegacions exteriors, tot i que altres autonomies en tenen. I ara, tornem-hi amb Sixena. Uns demanen el 155. Uns altres ja l’apliquen. Per aspersió.

]]> <![CDATA[Rajoy revela en un llibre que hauria aplicat igualment el 155 encara que Puigdemont hagués convocat eleccions]]>

L'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, revela que hauria aplicat igualment el 155 a Catalunya encara que l'expresident Carles Puigdemont hagués convocat eleccions el 2017. "No veia cap raó per deixar en suspens una decisió que no era fruit de cap rampell, sinó conseqüència de setmanes d'estudi i de molts arguments jurídics i polítics sòlids. Abans d'arribar a aplicar aquell precepte constitucional ens havíem carregat de raons, i aquestes raons no desapareixien pel fet que Puigdemont convoqués eleccions; la independència continuava declarada", reflexiona Rajoy al seu llibre de memòries Una España mejor (Plaza&Janés), que es presentarà dimarts a Madrid i que han avançat El Confidencial i El País.

]]> <![CDATA[Casado reclama a Sánchez que apliqui sis lleis per intervenir l'autogovern de Catalunya com a pas previ al 155]]>

El líder del PP, Pablo Casado, ha reclamat aquest dilluns al president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que apliqui immediatament sis lleis per intervenir Catalunya com a pas previ per a l’aplicació del 155. Es tracta, segons Casado, de la llei de seguretat nacional per prendre les competències dels Mossos, la llei d’estabilitat financera per intervenir els comptes del Govern, la d’Exteriors per tancar el Diplocat, la d’inspecció educativa per posar punt final al que considera “adoctrinament”, la llei de l’audiovisual per “acabar amb la propaganda pública als mitjans de comunicació”, i la llei penitenciària. “Són sis lleis que estan en vigor i que es poden aplicar immediatament, i si després cal aplicar el 155 no només no hi posarem impediments, sinó que hi donarem suport”.

]]> <![CDATA[Iglesias retreu a Sánchez que competeixi amb Casado i Rivera sobre qui és més "bèstia" respecte a Catalunya]]>

El líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, ha retret al president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que competeixi amb Pablo Casado i Albert Rivera sobre qui és més "bèstia" respecte al tema de Catalunya. En una entrevista a RNE, Iglesias ha considerat que el debat sobre el 155 són "focs artificials de campanya" i ho ha atribuït al gir cap a la dreta del PSOE per "caçar votants" de Cs en les eleccions del 10 de novembre.

]]> <![CDATA[L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El carrer, amoïnat però no espantat’]]> Ahir em mirava les persones que van assistir a la manifestació de Barcelona per recordar l’1 d’Octubre. Hi havia més gent gran que no pas jove, semblava gent d’ordre, el menys semblant a una manifestació de radicals encaputxats.

]]> <![CDATA[Casado exigeix a Sánchez que el PSC doni suport a la moció de censura contra Torra si vol ser "creïble"]]> El líder del PP, Pablo Casado, ha assegurat aquest dimecres que si el cap de l'executiu espanyol en funcions, Pedro Sánchez, vol ser "creïble" en les seves propostes davant el que està passant a Catalunya, ha de donar suport a la moció de censura contra el president de la Generalitat, Quim Torra, "trencar" els seus pactes amb els independentistes en ajuntaments i a la Diputació de Barcelona i aplicar de seguida lleis com la de seguretat nacional.

]]> <![CDATA[El govern basc desqualifica Puigdemont per afirmar que el 155 no es va aplicar a Euskadi ni amb mil morts d'ETA]]>

El portaveu del govern basc i conseller, Josu Erkoreka, ha qualificat d'"impertinents i desafortunades" les paraules de l'expresident, Carles Puigdemont, sobre l'aplicació del 155 i ETA, i ha emplaçat a no tenir-les en compte. D'aquesta manera s'ha referit a les declaracions que va fer Puigdemont ahir, en què va rebutjar que es repetís l'article 155 a Catalunya perquè hi pugui haver "indicis de violència" i en què va afirmar que al País Basc hi va haver "gairebé mil morts" d'ETA i no es va aplicar mai aquest precepte de la Constitució.

]]> <![CDATA[L’Estat no vol veure en què s’està convertint]]> Si no hagués estat per l’escàndol internacional que s’hauria produït, l’Estat hauria tancat TV3 quan va aplicar el 155 el 2017. Ho ha admès en una entrevista a la SER un dels gestors de la mesura. I un es pregunta: que l’Estat arribi a la conclusió que per solucionar un problema (o això vol creure) haurà de prendre una decisió que repugnarà a la consciència democràtica, i no la pren pel què diran, no li dona cap pista sobre la naturalesa del conflicte a què s’enfronta? És igual que les càrregues de l’1 d’Octubre. Pérez de los Cobos va afirmar que “la llei està per sobre de la convivència”, i per això van començar a repartir sobre civils pacífics fins que la Moncloa va sentir l’enuig de la UE. Ara Pedro Sánchez parla amb desimboltura d’un nou 155. Tanta contumàcia en l’autoritarisme inútil, visceral i alhora calculat en vigília d’eleccions només aconseguirà allargar el conflicte.

]]> <![CDATA[Els experts dubten si un govern en funcions pot aplicar l'article 155 tal com assegura Sánchez]]>

"Un govern en funcions pot aplicar l'article 155. Ho hem estudiat". Amb aquesta contundència s'ha expressat aquest matí el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, sobre una eventual intervenció de la Generalitat. Una proposta que ha anat prenent força els últims dies després que diumenge el cap de files del PSOE apugés el to contra l'independentisme i amenacés amb la recepta del 155 que tant havia criticat al PP i Ciutadans durant la campanya del 28 d'abril.

]]> <![CDATA[L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Tambors de 155: estat de dret o venjança per la humiliació de l’1 d’Octubre?’]]> Avui és 1 d’octubre i, com que els fet són prou recents, és fàcil recuperar la consciència d’aquell dia, ben bé com aquella capacitat que tenim de recordar una olor, un perfum. L’olor de l’1 d’Octubre està feta d’orgull i de ràbia. Avui, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez firmen un article conjunt a l’ARA que comencen amb unes paraules que ressonen: “L’1 d’Octubre va fer evident com és d’imparable la voluntat de la ciutadania quan actua coordinadament en defensa d’un objectiu compartit. Volíem votar i vam votar”.

]]> <![CDATA[Iglesias i Catalunya]]>

A les portes d'unes eleccions, Iglesias ha tornat a relliscar amb Catalunya. No és la primera vegada que li passa. El setembre del 2015, en la campanya per a les generals, la seva estrena en un míting aquí ja el va obligar a rectificar després d'un vehement discurs en què va separar els catalans pel seu origen demanant el vot als fills i nets de pares andalusos i extremenys, i trencant així la idea d'un sol poble pròpia de la tradició del PSUC i de les esquerres catalanes en conjunt. La incomoditat dels comuns va ser lògica i notòria. Com ho ha tornat a ser aquest divendres quan el líder d'Unides Podem ha afirmat en una entrevista radiofònica, sense ambigüitats ni males interpretacions possibles, que si governés amb el PSOE i aquest optés per aplicar el 155 a Catalunya ho acceptaria "clarament". El 2015 es va retractar i ara ho ha tornat a fer, però el mal ja està fet. Queda una immensa ombra de dubte. Un dubte més que raonable. De manera que resulta normal que la gent es pregunti què pensa realment Iglesias sobre els presos polítics, sobre el referèndum, sobre l'autogovern o directament sobre la societat catalana.

]]> <![CDATA[PSOE, Cs i el 155]]> Sembla que Albert Rivera s'hauria acabat de posar ell mateix la soga al coll amb la seva ridícula proposta de dimarts. En plena ronda de consultes de Felip VI amb els partits, Rivera es va despenjar (com un ninja amb catana; disculpin però no ho he pogut evitar) brindant-se a permetre la investidura de Pedro Sánchez a canvi d'unes condicions: “preparar” una nova aplicació de l'article 155 a Catalunya, desfer el govern autonòmic de Navarra i no apujar impostos. Les dues primeres són, com a mínim, d'una irresponsabilitat fora de mida; la tercera és la cirereta que mai no falta als pastissos de promeses de la dreta més rància. Tanmateix, l'oferta no tan sols va arribar tard i malament, sinó que també va fer quedar Rivera com un inconsistent davant del seu propi electorat. D'aleshores ençà, alguns dirigents del partit taronja auguren que patiran un daltabaix electoral a causa de la maniobra desesperada de Rivera, cosa que paradoxalment aplana el camí a una eventual entesa entre Ciutadans i el PSOE després del 10 de novembre. Amb un Ciutadans com Rivera no s'havia imaginat mai fins fa poc, i és sense ell com a líder.

]]> <![CDATA[20/9: L'altra sentència]]> Els primers dies d’octubre arribarà, probablement, la sentència judicial contra els presos polítics. Probablement condemnatòria. Un mes després arribarà una altra sentència, política: siguin quins siguin els resultats de les eleccions espanyoles, la sentència política serà l’amenaça del 155. L'única majoria imaginable que no encarnés el 155 era la que ja va sortir de les eleccions anteriors i que Pedro Sánchez ha menyspreat. Sigui capaç Sánchez de mobilitzar el seu electorat i guanyar (per pactar després amb Ciutadans) o no en sigui capaç i anem a un pacte de les tres dretes, el 155 està en l’horitzó. I encara hi haurà una tercera sentència: la que aniran dictant per capítols les instàncies europees. La suma dibuixa un panorama hostil no tan sols per a l'independentisme, sinó per a qualsevol opció catalanista que cregui en l'autogovern. Cap sensibilitat catalanista tindrà bones notícies vingudes de fora en els pròxims mesos (amb l'única possible excepció d’alguna sentència europea, d’abast limitat). El catalanisme –i particularment l’independentisme, que és avui la seva força majoritària– haurà de jugar en aquest terreny de joc. No li vindran regals de fora. Dependrà només de la seva pròpia capacitat d’iniciativa i de resposta.

]]> <![CDATA[L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Torra parla a Madrid i la Moncloa hi envia el de la policia’]]> El president Quim Torra ha anat avui a Madrid a explicar-se convidat per l’agència Europa Press i no hi ha anat ningú del govern espanyol a escoltar-lo. Bé, ningú ningú, no. No hi ha anat cap ministre, no hi ha anat cap secretari d’estat, però sí que hi ha anat un director general, Juan Antonio Puigserver, del ministeri de l’Interior, que és qui es va fer càrrec del departament d’Interior de la Generalitat després del 155. De fet, va ser l’encarregat de donar el resultat de les eleccions de desembre del 2017, i per això va anar a declarar al Suprem. Com a prova de sensibilitat del govern espanyol, enviar algú d’Interior, al del 155, és d’una delicadesa diplomàtica que frega el poema visual. Sánchez no vol saber res de Torra, la Moncloa no vol saber res de la plaça de Sant Jaume, ja fa temps, però prenem-nos-ho, també, com un senyal que, al final, acabarem anant a les eleccions. I davant els seus electors i els espanyols en general, el govern del PSOE vol posar un tallafocs entre ell i els independentistes catalans.

]]> <![CDATA[El TC defineix l’abast del 155: un recurs “excepcional” i “temporal”]]>

L’article 155 de la Constitució és una “via d’últim recurs” que no es pot allargar en el temps de manera “indefinida”. Poc més d’un any després que s’aixequés la intervenció autonòmica a Catalunya, el Tribunal Constitucional (TC) fixa per primer cop jurisprudència sobre els límits en l’aplicació del que defineix com un instrument “excepcional, subsidiari i puntual” per actuar en una comunitat que “incompleixi la Constitució, l’Estatut i altres lleis o atempti greument contra l’interès general d’Espanya”. I aquest escenari és, a parer de l’alt tribunal, el que es va produir a Catalunya l’octubre del 2017, quan el Govern perseguia el “propòsit” de “trencar l’Estat”.

]]>