Durant el franquisme, les dones tingueren el seu particular servei militar a través del Servei Social Femení (SSF). Fou una petició que el 1937 feu la Secció Femenina de la Falange a Franco per tenir més voluntàries per a l’Auxilio Social. Es tractava d’una organització d’assistència pública que havia creat el bàndol insurrecte en plena Guerra Civil. El 1939, amb la victòria feixista, es decretà que el SSF fos un ‘deure nacional’ que es presentava com el complement perfecte a les Escoles de la Llar. Sota l’empara del nacionalcatolicisme, eren centres dedicats a instruir les joves en les tasques considerades pròpies de la ‘bona muller i mare’ (cuina, puericultura, costura, infermeria...). Curiosament, la cap de la Secció Femenina, Pilar Primo de Rivera, germana de José Antonio, fundador de la Falange, mai no es casà ni tingué fills.