Tercera entrega d’una nova temporada al teatre Principal d’Inca, cau de l’Orquestra de Cambra de Mallorca, que vàrem poder sentir de bell nou a l'església de Llubí. Un programa que per a ell mateix ja era prou llaminer, amb un grau de dificultat que el convertia en valor afegit i amb una figura indiscutible, Eduardo Ríos, violinista de la Berliner Philharmoniker, com a solista encarregat per a l’ocasió de donar vida al Concert per a violí i orquestra en Re major, op. 6. Un dels concerts més alambinats i l’únic que va compondre Ludwig van Beethoven per a l'instrument. Una composició que, com tantes altres, duu acoblada la seva llegenda. Estrenada per Franz Clement, va rebre la partitura molt poc temps abans del concert, i la va interpretar com si fos gairebé una primera lectura, però, a més, afegí una sonata seva com a cadenza tocada sobre una sola corda i amb el violí a l’inrevés. Tan difícil era l’execució del concert que els virtuosos de l’època decidiren que era intocable, fins que, trenta-sis anys després de l’estrena, a l’edat de tretze anys, i amb Felix Mendelssohn a la batuta, Josef Joachim la va col·locar a la peanya que li correspon i d’on ja no ha tornat a baixar. 

Figaro, Rosina, Almaviva, don Bartolo i companyia, els protagonistes de la commedia del Signor Beraumarchais, titulada inicialment Almaviva, o sia L’inutile precauzione, immortalitzada per Gioachino Rossini com El barber de Sevilla, aterraren al teatre Principal d’Inca sota el guiatge de Bernat Quetglas i l’Orquestra de Cambra de Mallorca, com a cloenda i cirereta d’una ambiciosa temporada de la formació. Però el que més crida l’atenció d’aquest cim de l’òpera buffa per excel·lència és haver-ho fet amb una majoria de cantants que, d’una manera o d'una altra, són de la terra. Així, Begoña Gómez fou una Rosina mesurada, sense perdre la ingènua i graciosa condició del personatge; Jorge Tello, per la seva banda, donà vida a un Figaro desfermat, divertit, que sens dubte fa fer les delícies d’un públic que gairebé omplia el recinte; Pablo López, ves a saber quants don Bartolo duu dins el gavatx, amb la qual cosa el domini del personatge era manifest. Potser al comte d’Almaviva de Bryan López li va mancar una mica de volum i li va sobrar histrionisme. Laura de la Fuente va saber trobar el punt exacte d’una Berta molt divertida; David Cervera va fer un Basilio més que correcte i Biel Mas va anar sobrat amb el Fiorello i l’oficial.

Escoltar Bach dins una església, com és la de la Mercè i com ho varen fer els primers que la varen escoltar a la de Sant Nicolau de Leipzig, té un valor afegit, com també alguns inconvenients, però no és menys cert que l’espiritualitat que destil·la la partitura augmenta exponencialment i ho compensa tot. La partitura no va ser una altra que la de la Passió segons Sant Joan, de Johann Sebastian Bach, el qual es va inspirar en els capítols 18 i 19 de l’Evangeli. Un monument musical, marca de la casa, un cim assolit amb escreix que d’alguna manera marca les aspiracions i potencial de qui l’interpreta. Qui l’interpretà fou l’Orquestra de Cambra de Mallorca i el cor constituït per a l’ocasió, dirigits per Bernat Quetglas, i amb Soledad Cardoso, Serena Pérez, Aitor Garitano, Gabriel Mas i Toni Aragón com a protagonistes. Aquest darrer va ser l’encarregat de cantar el paper de l’evangelista, la columna vertebral de la composició, de qui sorgeixen la pràctica totalitat de les intervencions de la resta de solistes, el conductor de la història, resolt amb la fermesa, segell propi i seguretat que caracteritzen les seves interpretacions.

“A diferència de països com Alemanya o França, aquí la tradició de música clàssica ha hagut d’agafar força en els darrers 50 anys, després d’un temps de dictadura en què vàrem estar aïllats d’Europa. I ara és l’hora de donar una empenta a aquesta tradició, per fer que pugui créixer i estar al nivell de la resta del món”. Així de clar ho té Bernat Quetglas, director de l’Orquestra de Cambra de Mallorca, una entitat sense ànim de lucre que només aquest cap de setmana té programades dues classes magistrals i un concert al teatre Principal d’Inca, tots ells amb participants internacionals.

Homogeneïtat podria ser una de les característiques que definirien amb prou precisió la representació de Don Giovanni, la millor òpera, per a qui signa aquest paper, de Wolfgang Amadeus Mozart i que va tenir lloc al teatre Principal d’Inca dissabte passat. Un esdeveniment, tampoc no aniria gens malament per qualificar el fet que fos una representació amb tanta presència local i al nivell que es va desenvolupar. El director, l’orquestra, el cor, el director artístic i bona part dels protagonistes els tenim a l’abast, amb la qual cosa poder veure un Don Giovanni amb aquestes prestacions crea valor afegit, però no per això abaixa el llistó de les exigències.

Sembla com els vells acudits de "hi havia un alemany, un francès i un Italià", però va ser tot el contrari, vàrem poder gaudir d’un concert, a l’església de Portocristo i al Teatre de Llubí, tan rigorós com seriós. Sobretot, d’un gran nivell, el que aportaren els tres solistes, Olivier Charlier, Enrique Sánchez i José María Ferrero, acompanyats per una Orquestra de Cambra de Mallorca, dirigida pel seu titular, Bernat Quetglas, que va estar a la mateixa altura. Cert que no va ser el que podia semblar pel títol de la representació, Bach. Integral Concerts de violí. Vol. II, tot i que va començar amb el seu Concert per a violí en re menor, a càrrec d’Olivier Charlier amb l’instrument titular. Una peça complexa, amb una interpretació que va sonar poc barroca, amb una lectura allunyada de les estructures de l’estil en el qual va ser escrita, però que, en qualsevol cas, va servir prou bé com a introducció i com a manera de presentació d’una composició que no es troba entre les més interpretades del Cantor. Una partitura l'original de la qual es va perdre i s’ha recuperat gràcies a la versió que es conservava per a clavecí. Tot just després, passà del canònic Bach a l’avalotador Debussy i un dels seus preludis per a piano. Unes composicions de maduresa i sens dubte de les menys revolucionàries, pràcticament esbossos d’una subtilesa majúscula. Des pas sur la neige, en la versió arranjada per Bernat Quetglas, va sorgir deliciosa i, lligada sense pausa amb el complicat Concert per a flauta en sol menor 'La notte' ,es va convertir en una harmoniosa cucavela i una interpretació per part d’Enrique Sánchez superba. Ja tan sols aquest fragment de la vetllada s’ho pagava, però encara n'hi havia més. Més Bach, amb el Concert per a oboè i violí en re menor, que va obrir la porta a la intervenció de José María Ferrero i Olivier Charlier. Ja tot estava al seu lloc i època corresponent. La dimensió del concert havia assolit les expectatives i posava de bell nou la jove OCM a una categoria que ha anat guanyant concert a concert al llarg dels anys. Arribaren els bisos i Quetglas amb tot el grup oferí un tast del Concert de Cambra en sol menor RV 107. Tot el grup vol dir els tres solistes i naturalment la resta de l’orquestra. Va ser una altra cucavela musical, divertida, interessant i brillant. Per finalitzar, un altre bis que, com va assenyalar Quetglas, no necessitava presentació, com és la Suite Orquestral núm. 3. Clar, de Bach.

Església del Pont d’Inca.- Segon concert de la Capella de la Seu en la nova etapa, amb Joan Company al capdavant. El primer va tenir lloc a l’altar major de la Catedral i oferiren una calidoscòpica demostració de les immenses possibilitats de la formació. Iniciaren la vetllada amb l’Ave Regina coelorum, de Pau Villalonga (1564-1609), i la finalitzaren amb O rex gloriae, de Josu Elberdin (1976). Entre un i l’altre, un versàtil recorregut per la música religiosa de tots els temps; interpretaren, entre d’altres, Ave Maria, de Bruckner; el fantàstic Miserere, de Gregori Allegri, i part dels Magnificat, primer el d’Arvo Pärt i després el de Johann Sebastian Bach. El tast d’aquest darrer va ser com una premonició del que seria el segon concert de la Capella, per a l’ocasió juntament amb l’Orquestra de Cambra de Mallorca reforçada en el vent i amb Sebastià Pou com a concertino, que ja és habitual, i dirigida pel titular, Bernat Quetglas.

L’Orquestra de Cambra de Mallorca (OCM) inicia un nou cicle de música clàssica al teatre Principal d'Inca, en què destaquen les fusions que farà amb artistes de diferents estils musicals, com Biel Majoral i Marala. En total, s'han programat vuit concerts, que es faran entre el 10 de febrer i el 21 de maig. La música és una de les apostes més decidides des de l’obertura de l'espai, i aquest cicle respon als objectius marcats amb la intenció de satisfer els gustos dels melòmans i aficionats a la música clàssica. A més dels vuit concerts, es faran tres actuacions matinals per a escoles d’infants, una iniciativa impulsada des del Patronat de la Fundació del teatre Principal d'Inca per acostar la música i el teatre a les escoles.

Pollença.- Com una continuació del Festival de Pollença i del que l’any passat dedicaren a Beethoven, arriba aquest tast de Mozart. Tot un festival que proposen els capdavanters de l’Orquestra de Cambra de Mallorca. Hi podem trobar el Concert per a piano i orquestra núm. 23 k. 488, l’Obertura de Les noces de Fígaro i la Simfonia núm. 35, Haffner, tot just en el primer episodi d’aquest recorregut. Pel que fa al següent, Magí Garcías i Andreu Riera interpretaran tres Sonates per a piano i una Fantasia. El tercer va dedicat a l’òpera, el gran cim al qual sempre volia escalar el petit gegant. I què millor que tot un Don Giovanni com a prova inexorable. Pel que fa a la cloenda, dos Quartets, interpretats, ni més ni menys, que pel Quartet Quiroga. És a dir, cada dissabte gairebé una cita obligada de bell nou al Claustre de Sant Domingo.

Hi haurà festes de Sant Marçal, però molt diferents a les d'altres anys a causa de la pandèmia. Per gaudir de les diferents propostes caldrà reservar les entrades a festes.marratxi.es, perquè hi haurà aforament limitat. Així ho han explicat aquest dimarts en la presentació del programa d'esdeveniments Miquel Cabot Rodríguez, batle de Marratxí, i Josep Ramis, regidor de Cultura i Festes.

El Claustre de Sant Domingo ha estat l’escenari escollit per presentar la temporada 2019-2020 de l’Orquestra de Cambra de Mallorca. En l'acte hi han participat el batle d’Inca, Virgilio Moreno; la regidora de cultura, Alice Weber; el director de l’Escola de Música Municipal d’Inca Antoni Torrandell, Marcelino Minaya; el director artístic de l’Orquestra de Cambra de Mallorca, Bernat Gerard Quetglas; el gerent de l’Orquestra de Cambra de Mallorca, Joaquim Garcia, i el gerent de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, Pere Malondra.

L'Escola de Música Municipal d'Inca Antoni Torrandell serà la seu de l'associació Orquestra de Cambra de Mallorca. Aquest dimecres, l'escola i l'associació han signat un conveni de col·laboració que convertirà el Casal de Cultura en la nova casa de l'orquestra. Aquest acord suposarà "apropar la música instrumental orquestral a la ciutat d'Inca, a la seva comunitat educativa i als alumnes del centre municipal ", ha informat l'Ajuntament.