El mallorquí Carles Rebassa, guanyador del premi Sant Jordi per la novel·la Prometeu de les mil maneres, ha criticat a les xarxes socials la manca de reconeixement institucional després d'obtenir aquest guardó, un dels més prestigiosos de la literatura catalana, convocat anualment per Òmnium Cultural, entitat dedicada a la defensa de la llengua i la cultura catalanes.

Intel·lectual de trinxera, resilient, imaginatiu i tossut. Amb aquestes paraules, i moltes més, ha definit Mònica Terribas el valencià Eliseu Climent (Llombai, 1940) que aquest dissabte a la UPF ha rebut el primer premi Òmnium al Compromís Nacional, concedit per la junta d'Òmnium Cultural. Activista cultural i defensor del marc nacional dels Països Catalans, Climent és fundador del setmanari El Temps, cofundador d’Acció Cultural del País Valencià, promotor dels Premis Octubre i fundador de la llibreria i editorial Tres i Quatre. "El país m'ha apassionat completament. M'he obsessionat del tot per salvar-ho per tal de generar un futur per a la nostra nació. Mantinc aquesta obsessió. Per dir-ho com ho diria Espriu, em mantindré sempre fidel a aquest poble", ha dit Climent en rebre el guardó davant d'un públic emocionat entre els quals hi havia els expresidents Jordi Pujol, José Montilla i Pere Aragonès, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila.

Al llarg de gairebé sis dècades de palmarès, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha distingit narradors, poetes, lingüistes, cantautors i historiadors, però fins ara no havia reconegut ningú que hagués dedicat la seva vida a la filosofia com Pere Lluís Font. L'aportació intel·lectual de Lluís s'ha desplegat, a grans trets, en quatre nivells: la docència universitària, la traducció, l'edició i l'escriptura. "Pensar és repensar". "Catalunya i la filosofia han estat les meves dues passions". "Som monolingües, però ens convé ser poliglots". Aquestes han estat tres de les divises del guardonat al llarg de tota la seva extensa i fructífera trajectòria.

L'historiador de la filosofia, teòleg i traductor Pere Lluís Font (Pujalt, 1934) acaba de ser reconegut amb el 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, dotat amb 20.000 euros i impulsat anualment per Òmnium Cultural. A més d'haver estat professor universitari durant quatre dècades, Lluís va ser un dels impulsors de la prestigiosa col·lecció Textos filosòfics –primer a Laia, i després a Edicions 62–, ha traduït Kant, Pascal, Montaigne i Spinoza al català i ha escrit llibres com De Sibiuda a Pascal, passant per Montaigne i per Descartes (Pagès, 2014) i Filosofia de la religió. Sis assaigs i una nota (Fragmenta, 2017). "Ha estat un dels filòsofs més importants i únics del nostre panorama, un intel·lectual actiu durant més de cinquanta anys, i que a més ha sabut deixar nombrosos deixebles", ha afirmat Xavier Antich, president d'Òmnium, durant l'acte en què s'ha anunciat el guardó. "Pere Lluís Font destaca també pel seu compromís cívic, la seva exemplaritat ètica en la defensa de la tolerància i la participació en nombroses iniciatives col·lectives vinculades al pensament", ha afegit Antich, que ha remarcat la importància de reconèixer un filòsof amb el Premi d'Honor per primera vegada: "Una cultura no pot ser completa si no té en compte el pensament".

Toni Güell (Barcelona, 1979) es llegeix cada setmana –l'hi he fet comptar– un centenar d’articles d’opinió d’analistes nacionals i internacionals per la seva feina com a cap d’Opinió de l’ARA. Potser era inevitable que la preocupació per la deriva del món fos el fil conductor dels seus contes que, amb intel·ligència i enginy, s'emporta cap a la política-ficció i a la literatura de l’insòlit. Elefants (Empúries) és el seu debut literari i li ha valgut el premi Mercè Rodoreda 2024. Aquest dilluns el presenta a la llibreria Ona (19 h). El seu talent ha rebentat les costures d’una discreció elefantina.

El futbol és el gran esport de masses a casa nostra, però pel que fa a l’ús del català és la disciplina més minoritària. Només un 36% dels entrenaments de futbol que es fan cada dia en camps de tot el país es duen a terme majoritàriament en català, un percentatge que baixa al 12% si ens fixem en els que es fan exclusivament en català i que puja al 63% si hi sumem els entrenaments que barregen català i castellà. Són xifres que es desprenen de la macroenquesta sobre el català i l’esport que ha elaborat Òmnium Cultural juntament amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), la més gran que s’ha fet mai i a la qual ha tingut accés exclusiu l’ARA.

Aquest divendres, abans de les vuit del vespre, l’avinguda Maria Cristina de Barcelona es va anar omplint de gent que havia pagat els 25 euros que costava l’entrada al concert Catalunya amb el País Valencià, impulsat per Òmnium Cultural i l’ANC. Èxit de convocatòria per a un aforament de 15.000 persones, tot i la pluja. La solidaritat musical amb els afectats per la DANA implicava una vintena de grups artistes de diferents generacions, de Julieta i Figa Flawas a Lluís Llach i l'Elèctrica Dharma, passant per Sopa de Cabra, Brams, Santi Balmes, Joan Dausà i Oques Grasses, entre d’altres. 

Hi ha una pregunta que sobrevola el país: i ara, què? Parafrasejant Manel, quan la derrota sembla segura uns dissimulen, uns capitulen i nosaltres ens preparem per a la pròxima batalla.

Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Josep Campmajó i Jesús Rodríguez tornaran a posar els peus a Catalunya aquest mateix divendres. Ho faran conjuntament després d'un viatge per carretera i que tindrà com a primera parada el municipi de Cantallops (Alt Empordà) –el poble de Ruben Wagensberg–, on celebraran un acte conjunt. El sobreseïment de la causa de Tsunami Democràtic tant de l'Audiència Nacional com del Tribunal Suprem ha aplanat el retorn dels cinc exiliats per aquest cas que s'havien instal·lat a Suïssa. La majoria d'ells no portaven ni un any al país helvètic, però la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en feia sis que vivia a Ginebra. Al migdia, Òmnium també ha organitzat un acte de rebuda a tots els exiliats a Barcelona.

Dempeus i amb una ovació emocionant: així ha rebut el públic Albert Jané, 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que ha avançat per la catifa vermella del Palau de la Música amb el caminador que l'acompanya des de fa un temps. Un cop assegut a la seva butaca, el lingüista, escriptor i traductor ha dedicat una salutació enèrgica per agrair i alhora aturar els aplaudiments, l'enèsima mostra del seu tarannà "humil" i "discret", però també "determinat", segons s'ha pogut llegir en la definició de l'autor que s'ha projectat en una gran pantalla a l'inici de l'acte. "El món de la cultura catalana és vast, nombrós i en constant renovació", ha dit Jané durant el discurs final, en què ha recordat un congrés de fa més de 40 anys, "buit de gom a gom", en contrast al Palau d'aquest dilluns, ple a vessar. Jané ha fet memòria també que va ser quan tenia "deu anys" que va visitar per primera vegada el Palau amb el seu pare. "Mai fins ara havia pujat aquí dalt!", ha exclamat.

Un de cada tres catalans està interessat en millorar o aprendre català. 2,3 milions de persones voldrien millorar el seu nivell, el 35,7% de la població, segons dades oficials de l'última Enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP, 2018). Òmnium Cultural ha elaborat un informe sobre la universalització i l'ús del català que calcula que l'oferta actual de places disponibles cada any només arriba a 120.000 alumnes l'any, una xifra molt lluny de les persones que hi han mostrat interès. Són gairebé 800.000 persones nascudes a l'estranger i 360.000 nascudes a l'Estat, a part d'un 29,5% dels adults nascuts a Catalunya que ja tenen nocions de la llengua, però que també voldrien millorar el seu català.

A mes i mig de l’aprovació definitiva de l’amnistia, la causa contra Tsunami Democràtic suma un nou exiliat: és el membre de la junta directiva d’Òmnium Oleguer Serra, que s'ha instal·lat a Suïssa davant del risc que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón l’enviï a la presó. "Fa gairebé sis mesos que soc a l'exili perseguit per les meves idees i perquè soc un independentista català", ha explicat Serra en una declaració amb la resta de la junta de l'entitat a Perpinyà i exdirigents com Jordi Cuixart. Ho ha fet al costat del seu president, Xavier Antich, que ha denunciat la "persecució política" darrere del cas Tsunami i ha anunciat que l'entitat posa en marxa una campanya per convertir l'exili en una "estratègia de treball internacional".

Hi ha escriptors que deixen una obra sòlida i d'altres que fa l'efecte que hagin salvat la llengua en què escrivien. Albert Jané i Riera, 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, ha aconseguit les dues fites: la seva solidesa com a autor es pot degustar extensament a Calidoscopi informal, novel·la de 1.400 pàgines que Ela Geminada va publicar el 2018, l'any en què Jané en feia 88; la titànica tasca de salvador del català abasta nombrosos fronts, entre els quals hi ha la gramàtica, els diccionaris, la rondallística i sobretot la literatura infantil i juvenil. Òmnium Cultural ha decidit reconèixer la llarga trajectòria del "poeta, gramàtic i traductor" -tal com li agrada definir-se- amb el Premi d'Honor, dotat amb 20.000 euros, pel seu "treball silent i incansable per la llengua catalana". "Dir Jané és posar també el focus en la llengua i en l'escola en un moment com el d'ara, d'emergència lingüística en aquests àmbits", ha recordat Xavier Antich, president d'Òmnium.

L'actriu mallorquina Carme Serna ha estat guardonada aquest dimarts amb el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per Perdona'm per desitjar-ho tant, de Proa. L'actriu s'estrena així amb la primera obra escrita. "M'interessa explorar les relacions de parella, familiars i d'amistat: endinsar-me en les seves fissures, estelles i cruis, que és el lloc on hi ha la complexitat".

El premi a la Millor Novel·la de l'Any, que convoca Òmnium Cultural per reconèixer la millor novel·la publicada el 2023, ja té la short list de finalistes. Són tres novel·les de tres escriptores dels Països Catalans: A casa teníem un himne, de Maria Climent (L'Altra), La mestra i la Bèstia, d’Imma Monsó (Anagrama) i Una vegada va ser estiu la nit sencera d’Elisabet Riera (Males Herbes). Les escriptores s'han imposat a altres autors com Melcior Comes, Irene Solà, Emma Zafón, Pere Antoni Pons i Joan Jordi Miralles, que havien estat seleccionats com a candidats a la long list de l'edició d'enguany.

Front comú d'entitats i partits sobiranistes per defensar l'amnistia. Després que el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón imputés l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, per terrorisme, partits i entitats sobiranistes s'han fotografiat junts davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per rebutjar l'últim moviment del magistrat que instrueix la causa de Tsunami Democràtic. "Protestar no és terrorisme", es podia llegir als cartells que han desplegat els representants de Junts, ERC, la CUP, els comuns i Guanyem Catalunya, així com també d'Òmnium Cultural i entitats en defensa dels drets humans.

El filòsof i activista cultural Jordi Porta ha mort als 86 anys, segons ha anunciat Òmnium Cultural, entitat que va presidir del 2002 al 2010. La seva figura és important per a la institucionalització de la cultura catalana dels darrers 50 anys. Porta, nascut a Barcelona el 1936, va exercir el seu compromís amb el país des de la seva implicació en diverses entitats de la societat civil i educativa, que van des de l'escoltisme fins al cristianisme, passant per la Plataforma per la Llengua i la Coordinadora Catalana de Fundacions.

Òmnium Cultural ha atorgat el 55è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Josep Piera per l'excel·lència de la seva obra literària i pel seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes al País Valencià. Sovint parlem del País Valencià a partir de quatre tòpics i d'un desconeixement derrotista i desencoratjador, quan la realitat és que la vitalitat lingüística i cultural del sud és molt més alta del que alguns es pensen, i que bona part de la millor literatura que podem llegir en català la devem a autors valencians o de terres valencianes. Si volem pensar en ser alguna cosa, hem de començar per conèixer tots els Països Catalans, sense idees preconcebudes ni paternalismes ridículs.

Dos versos que ho expliquen tot: “No la toqueu, si us plau, no la toqueu. / No la toqueu, si no és per a estimar-la”. És el prec final del poema La Drova que Josep Piera (Beniopa, 1947) ha llegit aquest dilluns al Palau de la Música en l’acte en què ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que concedeix Òmnium Cultural, i al qual han assistit el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la nova presidenta del Parlament, Anna Erra; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el president de les Corts Valencianes, Enric Morera.

La Guàrdia Civil va dir que era una “organització criminal que impulsa actes terroristes”. I el ministre Grande-Marlaska, condemnat set cops a Estrasburg, referint-se a la tardor del 2019, que a Catalunya va començar el 14 d’octubre, va atrevir-se a dir aquella barbaritat de “hubo una violencia de mucho mayor impacto que la del País Vasco”. Es referien a Tsunami Democràtic, que havia convocat les mobilitzacions contra la sentència del Suprem a 100 anys de presó per posar les urnes l’1 d’Octubre.