Fa més de vint anys, la Fira del Vi de Pollença era gairebé una excusa per trobar-se, brindar i fer poble. Una cita més festiva que especialitzada, on el vi servia de fil conductor per reunir amics, productors i curiosos en un ambient molt més informal que el que avui coneixem.

La botiga de vins Mallorcària ha fet del català un dels eixos centrals del seu projecte, tant en l’etiquetatge com en el màrqueting. Segons expliquen, la decisió respon a una qüestió gairebé natural: “pel mateix motiu que un xinès a la Xina fa servir el xinès”. Tot i que també utilitzen l’anglès, especialment pensant en el públic internacional, la llengua de partida és sempre el català. Es tracta d’una aposta clarament identitària, però —matisen— no des d’un plantejament ideològic, sinó des de la lògica i la coherència amb el context, “perquè som a Mallorca”, apunta el propietari.

A les set del dematí, a una vinya de Felanitx, les garrafes d’aigua congelades que hi ha damunt una paret seca ja regalimen. Estan tapades amb camisetes dels treballadors perquè no els pegui el poc sol que comença a sortir. D’entre les fileres de vinya s’hi sent una música alegre però fluixa, i també alguna conversa. Els sons que predominen, però, són el de les tisores de vermar i el fregadís dels caixons de plàstic arrossegar-se per terra. Un dia abans de vermar, els deixen a la finca col·locats entre els solcs subtils i lineals que hi ha a totes les fileres de ceps per estalviar-se una feina l’endemà.

És el teu tercer any a l'APM? ¿Amb l’humor passa com quan prens una copa de més?

El prestigiós enòleg danès Peter Sisseck, conegut pels seus vins Pingus i Flor de Pingus (DO Ribera del Duero), amb preus de més de mil euros, descarta “fer vins al Priorat perquè la denominació d’origen catalana té bona part de la terra de llicorella”, tenint en compte que ell està especialitzat en terra calcària. Malgrat això, confessa que algun cop s'ho ha plantejat i, tot i que sap que la DO Montsant sí que té terra calcària, també la descarta.

Quin és el teu primer record vinculat al vi?

Fa uns anys vas protagonitzar una portada del Time Out amb una gamba a la boca que portava per títol: "L'altra vida dels artistes". Quina és aquesta altra vida dels artistes?

La DO Empordà acaba de complir cinquanta anys i per primera vegada les varietats de raïm locals guanyen en extensió de conreu les foranes. Encara hi ha més novetats en aquestes cinc dècades, com ara que els restaurants de l’Empordà ofereixen a les seves cartes preferentment els vins de la denominació d’origen. I és així malgrat la gran competitivitat del mercat. "És impossible lluitar contra les ofertes de les denominacions d’origen espanyoles, que per la compra d’un palet en regalen un altre", diu la presidenta de la DO Empordà, Carme Casacuberta, que comenta que entre el sector aquesta pràctica es coneix com l’1+1. "La nostra producció artesanal ho té difícil amb aquestes ofertes, però, malgrat això, sostinc que en els últims deu anys els restaurants han apostat de ple pels nostres vins", afegeix.

Vens del món de la interpretació, però des de fa un temps t'has ficat de ple en el món de la gastronomia amb el festival Perifèria Cultural. Per què has decidit endinsar-te en aquest nou àmbit?

Fa una setmana el Barça va guanyar la Lliga. Com a culer i escriptor nostrat, amb què vas celebrar la victòria?

Amb un gaspatxo, unes carxofes o un cuinat picant ens pot caure una gota de suor freda quan ens disposem a acompanyar-los d'un vi: n'hi ha algun que realment hi escaigui? O estem condemnats a fer glops poc plaents fins que no ens acabem el plat i passem al següent? Com que costa trobar un vi que s'adigui amb menges com aquestes, s'arriba a parlar inclús de maridatges impossibles, però no s'ha de tirar la tovallola a la primera. El sommelier Ferran Centelles, encarregat de begudes de la Bullipedia –l'enciclopèdia gastronòmica que lidera el cuiner Ferran Adrià–, admet que "existeixen productes i plats que són molt més difícils de combinar", però té propostes reeixides inclús per als majors reptes que se li plantegen.

El seu nom complet és Hada Rodríguez Ricardo i va néixer Sencelles l'any 2002 i créixer entre Biniali i Binissalem. Haver nascut al segle XXI la converteix possiblement en una de les vinicultores més joves del món. Ho va heretar per via paterna. Els seus primers records són entre vinyes. El seu pare, el viticultor Carlos Rodríguez, la duia amb ell des de petita. Quan tenia 12 anys, son pare va crear Selva Vins, el celler on ara ella ha pogut experimentar i crear els seus primers vins. Sempre naturals, sempre biodinàmics, amb un punt d’atreviment que contrasta amb la seva timidesa (no és gaire de xarxes socials), però encaixa bé amb la passió que transmet quan parla de l’elaboració i l’altra cosa que va heretar del pare, Rosendo. El seu somni: tenir el celler i les vinyes a la finca familiar. L’objectiu: viure en contacte constant amb el raïm i l’alquímia. Sembla que no necessita gaire més per sentir-se satisfeta.

¿Recordes com va ser la primera vegada que vas tastar el vi?

Ahir veia una d’aquestes publicacions que fa el Quim Vila, l’artífex de Vila Viniteca, al restaurant Hermanos Torres, amb tota la filera de vins que havien gaudit els comensals. Entre ells, el Sot Lefriec negre.

Reprenent el que va explicar el Fel Faixedas en aquesta secció, ja han passat els tres o quatre anys per fer els primers vins del terreny de l'Empordà. En quin moment està la producció de vins ara?

El teu últim llibre, Aquí baix, en el qual parles de la Ruta del Bakalao, transcorre a la costa Mediterrània, però en cap moment hi apareix l’element del vi. Per què penses que no encaixa en aquest ambient?

Més enllà de la teva faceta com a cantant, també ets una gran amant de la cuina. D'on neix aquesta passió?

Actualment, la malvasia de Banyalbufar és una varietat de raïm que es pot trobar a diferents vins de Mallorca. Produeix uns vins d'un intens color daurat, molt aromàtics. Però fins fa 20 anys la realitat era ben diferent: va entrar en declivi, precisament als anys vint del segle passat, i va quedar relegada a petites parcel·les als marges de les finques. "Si no tens mercat, no tens producte", explica el catedràtic de Fisiologia Vegetal de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Hipólito Medrano Gil (La Rioja, 1950) a l'ARA Balears. "Com va passar amb l’ametler, que ha estat afectat per la xylella després de ser oblidat per no ser un producte rendible, aquesta vinya es va substituir per cultius com la patata i la tomàtiga de ramellet", diu el científic. Per això, diferents virus varen afectar aquest raïm massivament, el més greu d'ells el RGW (sigles en anglès).

"Per què no acompanyar unes braves d'un escumós a copes? A una truita de patates li queda de meravella!", diu Laura Roca, impulsora de La Baula, una iniciativa amb la qual busca incrementar l'oferta de vins catalans en bars i restaurants. Catalunya és un territori eminentment vitivinícola, però la presència dels seus vins i escumosos a les cartes dels locals de restauració no sempre li fa justícia. Encara es pot fer més notori quan se surt amb l'afany de prendre una copa de vi, sense la intenció de quedar-se l'ampolla sencera. Els verdejo en blanc o els Rioja en negre encara s'ofereixen a copes en molts locals, mentre que, per exemple, demanar una copa de cava català com suggereix Roca no sempre és possible.

Els cellers José L. Ferrer albergaran el pròxim 12 d'abril un esdeveniment sense precedents a les Illes Balears. El Running & Wine Fest Festival arriba a Mallorca com un nou concepte de festival que uneix esport, vi i música.