<![CDATA[Ara Balears - joan alcover]]> 10 <![CDATA[2026, Any Joan Alcover i Blai Bonet]]> Ja som a març del 2026 i això vol dir que estam de ple dins la celebració de l'Any Joan Alcover i de l'Any Blai Bonet, simultàniament. De l'autor de La Balanguera se'n commemora el centenari de la mort, mentre que del poeta santanyiner en celebram els cent anys de la naixença. Evidentment els centenaris i altres números més o manco rodons són simples pretextos, com també ho és el motiu, si van néixer o van morir o van fer la primera comunió. Allò que compta és la voluntat, i el fet, de celebrar la memòria i l'obra de dos dels nostres més grans poetes. Sempre és bo recordar allò que va dir T. S. Eliot, que els pobles que no honoren els seus poetes són pobles bàrbars. Els mallorquins (com els menorquins, els eivissencs i els formenterers) no en som, de bàrbars, i per això no ens descuidam de retre honors als poetes, que són aquells que fan anar més lluny i més amunt la llengua de la tribu. Que en el nostre cas, com sap tothom tret d'algun ase recalcitrant, és la llengua catalana.

]]> <![CDATA[La Balanguera dels xinesos de Pere Garau]]> La celebració de l'Any Nou Xinès va tenir lloc el passat diumenge 22 a la plaça de Pere Garau, la barriada de Palma on es concentra el 43% de la immigració xinesa que viu a Palma, que a la vegada suposa el 10% de la població extracomunitària que viu a Ciutat. Entre la multitud d'actes d'aquesta gran festa que els xinesos han aportat a la cultura popular de la ciutat, hi va haver un moment especialment destacat quan dues al·lotes varen pujar a l'escenari i varen cantar La Balanguera, himne de Mallorca d'ençà del 1996. La versió musical del poema va ser composta per Amadeu Vives l'any 1926, el mateix any de la mort de Joan Alcover: la seva interpretació dins els actes de l'Any Nou Xinès de Palma ha coincidit, per tant, amb la commemoració del centenari de la mort del poeta. És emocionant imaginar com hauria viscut Joan Alcover el fet de veure el seu poema sobre la tradició cultural i la vitalitat del poble mallorquí convertit en una cançó d'entesa, convivència i respecte entre els mallorquins de soca-rel i els nous mallorquins arribats literalment de l'altre cap de món. No es tracta d'‘integració’, com se sol repetir, mig per peresa mental mig per prejudici, quan es parla d'immigrants. No es tracta d'integrar-se sinó de dialogar, de mostrar estima i respecte pel lloc on vius, tant si hi vius des de fa quinze generacions com si tot just hi acabes d'arribar o ets el fill d'uns que hi arribaren fa uns anys. Les primeres mostres d'aquest respecte, d'aquesta estima i d'aquesta voluntat de dialogar impliquen, com és obvi, la llengua i la cultura. I (no hauria de caldre ni dir-ho) la cura de l'entorn, principalment el natural, però també l'urbà. Tot això ho ha entès bé la comunitat xinesa de Pere Garau i l'Associació Cultural Xinesa de les Illes Balears, que van omplir la festivitat de l'Any Nou Xinès amb referències i empelts mallorquins: hi va haver castellers, es va posar el nom de Pep al drac –un dels grans protagonistes del dia–, etc.

]]> <![CDATA[Joan Alcover: l’amic de Maura que es passà al catalanisme]]>

Poeta, autor del poema La Balanguera, que esdevindria himne de Mallorca, amfitrió i animador d’aquella tertúlia de luxe que es reunia els diumenges a ca seva: Can Alcover, a Palma, amb les figures més destacades de la cultura mallorquina de l’època. Teòric de l’art, home que va patir la mort de la primera esposa i quatre dels seus cinc fills... La figura de Joan Alcover és àmpliament recordada quan es compleixen cent anys del seu traspàs, el 25 de febrer del 1926. Potser no sigui tan conegut, però, el seu vessant polític, aquell que el dugué a ser diputat a Madrid a les files del seu amic Antoni Maura, per a després evolucionar cap al catalanisme, amb la llengua com a element vertebrador del que ara en deim Països Catalans.

]]>