Hi ha noms que són part del relat d’una ciutat encara que durant anys hagin restat en silenci. El del fotògraf Javier Inés n’és un, i no perquè fos una figura marginal, sinó, precisament, pel contrari: perquè durant un temps va ser-hi del tot, integrat dins la Barcelona creativa dels anys vuitanta, fotografiant-la des de dins i perquè la seva trajectòria es va interrompre de manera abrupta quan encara tenia molt a dir. Avui, quan la seva obra torna a veure la llum a Pollença, en una mostra al Claustre de Sant Domingo fins al 6 d’abril, ens demanam per què un fotògraf com ell va desaparèixer del mapa durant dècades.