“L’estudi de les múltiples expressions de la marginalitat a les Balears és un terreny poc transitat des de la perspectiva històrica”, diu l’historiador Tomeu Canyelles (Pòrtol, 1984) a l’inici del seu darrer llibre, on confirma la seva voluntat de capgirar aquesta tendència. Amb Cavalcar l’abisme: la cultura de la droga a les Illes Balears (Lleonard Muntaner), recorre la història recent –i no tan recent– de l’Arxipèlag a partir de l’impacte que hi han tingut substàncies com la cocaïna, l’èxtasi i l’heroïna, en els àmbits econòmic, social i cultural.

“Si m’he allargat més del que havíem previst inicialment no ha estat per la dificultat del procés de traducció, sinó perquè he passat molta pena. Quan llegeixes aquest llibre com a lector i et trobes amb passatges durs, pots passar-los ràpid, com quan veus una pel·lícula i et tapes els ulls. Però quan ho tradueixes, t’hi has de ficar, t’has de recrear en cada paraula i cada expressió. I ha estat complicat”. Així resumeix l’escriptora i traductora Laia Malo el que ha suposat dur a terme la primera traducció al català de L’ocell pintat, de Jerzy Kosiński, una novel·la que tot i haver passat relativament desapercebuda i haver estat volgudament ignorada durant anys, Malo no dubta a qualificar d’una de les “grans obres de la literatura universal”. “Va ser l’editor Tomeu Canyelles qui me la va posar a les mans perquè era un llibre que l’havia marcat a la seva adolescència. I després de llegir l’original em vaig posar a investigar i no vaig entendre com podia ser que no existís encara cap traducció al català, no només pels temes que tracta, que són importantíssims, sinó perquè la literatura catalana sempre ha fet cas de les minories, de les persones desplaçades i massacrades durant la Segona Guerra Mundial. De fet, la primera traducció que se’n va fer al castellà, publicada l’any 1968, la signava un poeta català: Agustí Bartra”.

“A la meva edat ja costa que les coses facin il·lusió, però aquesta me n’ha feta molta, és una il·lusió molt especial”. Així parla Antoni Vidal Ferrando de la reedició que la Nova Editorial Moll ha publicat de la que va ser la primera novel·la de qui fins llavors només s’havia dedicat a la poesia, Les llunes i els calàpets. Ara, 30 anys després, en surt una nova versió que en confirma la vigència i l’interès, segons confirma Tomeu Canyelles, director literari de Moll. “És un text que ha aguantat esplèndidament el pas del temps”, afirma, “i per a mi és una absoluta lliçó del domini del lèxic i del llenguatge. A cada pàgina hi ha alguna frase tan lapidària, tan sublim, que et fa ganes d’estampar-la a una totebag o fer-ne un pòster”, afegeix. 

L'exposició Ciutat de Vacances, instal·lada al Museu d’Art Contemporani Es Baluard, pega les darreres coces. El debat sobre el turisme ha estat encès tot l’estiu i el museu ha reflexionat sobre d’on venim a través de les intervencions artístiques que la integren.