E l 1968 el món es regirà. Fou l’any en què s’intensificaren les mobilitzacions contra la Guerra del Vietnam, iniciada 13 anys enrere. Al maig, a París, centenars d’estudiants sortiren al carrer amb consignes tan sonades com ‘Sigues realista, demana allò impossible’. A Txecoslovàquia, les forces soviètiques reprimiren un intent de reforma anomenat ‘Primavera de Praga’, que propugnava el ‘socialisme de rostre humà’. Els Estats Units, mentre assistien a l’eclosió del moviment hippy, es consternaven amb els assassinats de dos dels defensors dels drets de la població negra, el reverend Martin Luther King i l’aspirant demòcrata a la Casa Blanca Robert Kennedy –el mateix tràgic final havia tingut cinc anys abans el seu germà John, que havia arribat a la presidència el 1961. A Mèxic, el govern metrallava universitaris que demanaven més democràcia a les vigílies de la celebració dels Jocs Olímpics. En aquella cita esportiva, es visibilitzà el corrent antiracista ‘Black Power’ a càrrec de dos atletes afroamericans que recolliren les seves respectives medalles aixecant un guant negre i abaixant el cap.

El 1945, en acabar la Segona Guerra Mundial, molts republicans comptaven els dies perquè els aliats envaïssin Espanya i traguessin Franco del poder. Res d’això, però, passà. En el nou context de la Guerra Freda, el primer ministre britànic, Winston Churchill, anticomunista furibund, s’estimava més que ca nostra estigués en mans d’una dictadura abans que d’una República bolxevic. La decepció es consumà el 26 de setembre del 1953 amb els famosos Pactes de Madrid. Els Estats Units es comprometien a ajudar econòmicament un país d’un gran valor estratègic a canvi de poder bastir en el seu territori una bona xarxa militar –de resultes d’aquell acord és la base del Puig Major, inaugurada oficialment el 1960.

Ara potser ja no es fa tant o ha passat de moda, però en els anys del boom turístic nasqueren molts de grups folklòrics que actuaven a hotels o participaven en activitats al voltant dels turistes. "Això no només va afectar la manera de viure dels individus, que obtenien uns ingressos extra, sinó que va modificar moltes expressions folklòriques. Els pagesos varen passar de cantar al camp, damunt l'era o espolsant ametlles, a fer-ho damunt els escenaris, en contextos folklòrics d'espectacle", afirma el musicòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Francesc Vicens. El docent participa en un grup de treball amb experts de la Universitat de Barcelona sobre l'impacte del turisme en el folklore des d'una perspectiva històrica.

Si avui la gent viatja en massa pel món és per culpa d’un abstemi britànic del segle XIX, Thomas Cook (1808-1892). Era un pastor baptista, fuster d’ofici, que formava part d’una lliga contra el consum d’alcohol. Els seus militants organitzaven reunions en diferents ciutats d’Anglaterra per establir les estratègies a seguir. Aleshores, però, viatjar en tren no era a l’abast de tothom, de manera que aquelles reunions no sempre tenien el quòrum desitjat. Cook, però, es proposà trencar la dinàmica amb vista a un acte que s’havia de fer el 5 de juliol de 1841 a Loughborough. Per a l’ocasió, negocià amb la companyia ferroviària un preu especial per a 500 passatgers, que partiren de Leicester en un trajecte de 19 quilòmetres.

El boom turístic fou una màquina de vendre postals plenes d’estereotips de la ruralia illenca. La majoria dugueren el segell del gran retratista de la nostra ‘gallina dels ous d’or’, el català Josep Planas Montanyà (1924-2016). Gràcies a una residència d’investigació, la periodista Empar Bosch Sans s’acaba de capbussar en l’immens arxiu de Casa Planas a Palma, que conté més de tres milions de fotografies. Del centenar que ha estudiat, se n’ha enduit una bona sorpresa: moltes de les seves protagonistes són dones pageses vestides a l’ampla i amb rebosillo. Sovint duen a les mans un paner de collidores, una gerra o un altre símbol de rol domèstic, com un brodat. “És una imatge –recalca Bosch– que no es correspon amb la realitat. Als anys seixanta les dones del camp ja no anaven vestides així. Aquesta indumentària és més pròpia del segle XVIII i de principi del XIX. Així ja ho varen testimoniar els primers viatgers romàntics de les Illes”.

Una vuitantena dels reportatges que el periodista Antoni Janer ha anat publicant a l'ARA Balears amb el nom de 'Turista de coa d'ull' arriben ara al lector en forma de llibre. La desfeta del paradís. Crònica sociològica del boom turístic a les Balears, de Nova Editorial Moll, està disponible d'ençà d'aquesta setmana a les llibres de les Illes. El també filòleg clàssic ha fet una tria d'entre els més de 200 reportatges que ha publicat cada dissabte d'ençà del 2018, i els ha aplegat segons diferents àrees temàtiques. Així, alguns dels capítols tracten sobre l'impacte que el turisme ha produït en el món laboral, el medi ambient, el patrimoni, els canvis socioculturals...

En contra del que molts pensen, a Mallorca la ruralia començà a morir molt abans del boom turístic. A partir de la segona meitat del XIX els aires de la Revolució Industrial ja havien arribat a l’illa. El sector secundari exhibiria múscul des de diferents sectors: mobles, bijuteria (Manacor), productes tèxtils (Palma, Bunyola, Esporles, Santa Maria, Sóller i Pollença) i calçat (comarca del Raiguer i Llucmajor).

Des de temps antics la humanitat observà amb incredulitat la relació causa-efecte d’alguns esdeveniments del seu entorn. Precisament els romans encunyaren el concepte ‘superstició’ per referir-se a tot allò que està (stare) per damunt (super) de la raó. Així, consideraven un mal presagi topar amb un ca negre, un mussol o una àguila. Igualment associaven a la mala sort trepitjar el llindar de la casa, entrar amb el peu esquerre o no entrar la núvia en braços a la nova llar. I, en el calendari, estaven ben atents als dies nefastos, aquells dies en què no (ne) s’impartia justícia (fas) i, per tant, podien passar coses lletges que no tenien el vistiplau dels déus.

Encara que costi de creure, les Balears no varen tenir una Llei de patrimoni històric fins al 1998. I l'estatal data de 1985. Tanmateix, el precedent de la conservació del patrimoni, encara que poc efectiu, el trobam al segle XIX. Ho assegura Catalina Cantarellas, catedràtica d'Història de l'Art de la UIB: "Arran de les desamortitzacions de béns eclesiàstics engegades per l'Estat Liberal, es va crear la Comissió de Monuments Històrics i Artístics". A casa nostra, a Palma, aquelles expropiacions tindrien com a desenllaç dues demolicions importants: el 1823 la de la Casa Negra, la seu del Tribunal de la Inquisició, a l'actual plaça Major, que havia d'acollir una peixateria; i el 1837 la del convent de Sant Domingo, que ocupava bona part del solar on avui s'aixeca el Parlament de les Illes Balears.

Va ser la BBC britànica que el 1927 va efectuar les primeres emissions públiques de televisió al món. A Espanya arribaren amb vint anys de retard respecte d’altres països europeus. El 28 d’octubre de 1956 s’inauguraven els estudis de Televisió Espanyola. Franco era ben conscient que tenia a les mans una jugueta molt valuosa. Li serviria no només per entretenir el poble, sinó també per abduir-lo per a la seva causa.

Les principals carreteres de Mallorca registren un comportament estacional molt divers segons els nuclis que connecten. Mentre que els accessos a Palma tenen un trànsit molt estable durant tot l’any, les vies que serveixen a les localitats costaneres registren durant els mesos de temporada alta un increment de prop del 30% sobre la mitjana anual, segons dades del Consell de Mallorca. De fet, la institució distingeix tres tipologies de carreteres segons la variació estacional del trànsit.

El Servei de Biblioteca i Documentació de la UIB ha classificat, catalogat i digitalitzat 5.000 postals de l'inici del 'boom' turístic a les Illes. Les imatges formen part del fons documental de l'empresari Vicenç Rotger Buïls.

Els grups ecologistes continuen reclamant mesures contundents per frenar aquest creixement i evitar sobretot els impactes negatius del turisme sobre el medi ambient. Així, Margalida Ramis, portaveu del GOB, demana de manera urgent mesures per protegir algunes zones naturals de gran fragilitat. “Punts com l’Albufera i Cala Varques no poden fer front a aquesta pressió. L’Albufera, els dies d’estiu amb una mica de mal temps, és visitada d’una manera exagerada. A més, les mesures que es prenen, com dificultar l’accés a determinades zones, no són suficients”, comenta.

L'exposició Ciutat de Vacances, instal·lada al Museu d’Art Contemporani Es Baluard, pega les darreres coces. El debat sobre el turisme ha estat encès tot l’estiu i el museu ha reflexionat sobre d’on venim a través de les intervencions artístiques que la integren.