Aproximadament 200 veïns de Cas Capiscol s’han manifestat aquest divendres per dir “no a la delinqüència” i han reclamat “seguretat, civisme i respecte” i “solucions immediates” per a l’antiga presó de Palma i per a les gairebé de 300 persones que hi viuen. “Volem dur els nins a escola sense por”, “Un entorn segur també educa”, “La deixadesa posa en risc els nostres fills” i “Volem un barri cuidat, no oblidat” són algunes de les consignes que els manifestants han reclamat amb pancartes taronges.

En Toni s’havia fet instal·lar una alarma a casa i ara estava més content, tal com prometia l’anunci de l’empresa d’alarmes. Hi havia molta inseguretat al barri: havien entrat a robar al taller de reparacions d’automòbils, a dues botigues de roba, a un restaurant italià, a un gimnàs, a una cocteleria i a un bingo. També, i això era el que més espantava en Toni, a diversos domicilis de particulars, un d’ells a la finca que hi havia just davant de la seva. Per ser sincers, en realitat en Toni no havia tingut notícia directa de cap d’aquests robatoris, és a dir, no ho sabia per cap de les persones que els havien patit. Però tot el barri en parlava, i ell se n’assabentava per en Biel, el cambrer del bar Mañanas, on solia prendre el tallat abans d’agafar la moto i partir cap a la seva feina, a les oficines d’una empresa de pretensats a un polígon dels afores de Ciutat.

El Gabinet de Curiositats tanca les portes després de més de 10 anys d'activitat. Ubicat al carrer Antoni Frontera, 12, de Palma, la botiga va ser fundada per Pascual Ribot Blanes, qui va morir recentment. Ara, per homenatjar la seva figura i la seva tasca, la seva família ha organitzat aquest dissabte una jornada perquè, qui vulgui, pugui apropar-se al Gabinet i endur-se'n algun objecte o llibre de forma gratuïta. "Era la seva voluntat i desig, tornar a Palma i, especialment, al barri i a la seva gent, l'estima que sempre li varen demostrar amics i veïnats", expressa una de les seves filles, Llúcia Ribot. De fet, la tenda es va convertir en un reclam tant per als joves a la recerca d'algun llibre com per als més experts en el món del col·leccionisme.

L'Ajuntament de Palma ha presentat aquest dimecres les millores que han incorporat per facilitar i agilitzar els tràmits del padró municipal. D'aquesta manera, els majors de 65 anys podran fer els tràmits padronals sense cita prèvia, sempre que siguin per a ells mateixos. Aquests serveis es duran a terme a l'OAC Son Moix. Per la seva banda, els majors de 18 anys, titulars d'un habitatge en propietat o de lloguer, podran fer el tràmit telemàticament amb certificat digital.

Dia 13 de juliol de l'any 2012 va començar una obra de barri, un projecte comunitari, una aventura de pel·lícula: va néixer el CineCiutat. Era estiu i, com passa amb aquelles històries d'amor inesperades en època de calor, alguna cosa va encendre l'espurna de la fe en els miracles. Tot i que no ha anat sempre de cine, el rodatge d'aquesta pel·lícula, la del CineCiutat, continua una dècada després d'arrancar.

“Al barri es ven droga i les operacions policials que es fan són pur espectacle”, comenta Alícia, que fa 15 anys que viu a la Soledat sud de Palma. Durant la conversa, dos homes passen pel costat i un cau a terra. Van drogats i de seguida es fiquen en una parcel·la plena d’herbes on es punxen a plena llum del dia. Els veïns consultats per l’ARA Balears coincideixen que els “zombis”, com es refereixen als drogoaddictes, s’han incrementat els darrers anys, però diuen que no viuen allà i que només compren i consumeixen en punts concrets de la zona. El director general d’Habitatge de l’Ajuntament, Josep Maria Rigo, assegura que volen capgirar aquesta situació i regenerar el barri: “Si no actuam, només ho farà el mercat, i això pot implicar que hi hagi processos de gentrificació”, adverteix.

Magdalena Jaume i Noemy Berbel són membres del Grup de Recerca en Art i Educació de la UIB i les investigadores principals de Rehabitar el barri: processos de transformació i empoderament entre universitat-escola-societat a través de pràctiques artístiques EDU2017-84750-R, un projecte multidisciplinari en el camp de les arts, l’arquitectura i la sociologia que té com a fi recuperar el carrer com a lloc d’expressió i transformació social a la part sud de la Soledat i Nou Llevant. És una aposta socioeducativa d’innovació (subvencionada pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat, l’Agència Estatal d’Investigació i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional) que connecta infants i mestres, alumnes universitaris, especialistes i artistes per crear un transvasament de coneixement entre generacions i àmbits socials diferents des de l’horitzontalitat.

Palma

No és nou que una associació veïnal lamenti la manca d’atenció d’un ajuntament a la seva barriada. Però en el cas del barri palmesà del Terreno, les xifres parlen per si soles. Durant el 2017, dels 607.000 euros que Cort havia pressupostat gastar-se en el barri, només se n’hi varen invertir 15.063 per fer un avantprojecte que pretén connectar el passeig Marítim amb la barriada. I per al 2018 hi havia 1.497.000 euros pressupostats, dels quals se n’han gastat 48.317 en la demolició de l’antiga discoteca Zhivago, al carrer Robert Graves. Això representa un 3,22% del pressupost total dels projectes plantejats a principi d’any.

Els lloguers del barri de Pere Garau s’han encarit un 49% entre el 2013 i el 2016. Aquesta xifra supera l’increment dels preus que ha experimentat la cèntrica zona que envolta el carrer del Sindicat (45%). És fins i tot més alta que la que ha sofert Santa Catalina entre els mateixos anys (40%). Aquestes xifres provenen d’un estudi dels geògrafs Onofre Rullán, Sònia Vives i Jesús M. González, titulat Els desnonaments de marca Palma. Geografies de la despossessió d’habitatge a través de la crisi.

"El barri de moda? No ho crec”, respon incrèdul Lahusin, veí de Pere Garau des de fa gairebé vint anys i gerent d’una carnisseria que, alhora, funciona com a botiga de queviures. Els darrers temps, una zona històricament obrera i pròxima al centre sona com una de les àrees que són tendència a Ciutat. Els seus veïns, però, desmenteixen aquesta idea. “Tenim la mateixa clientela de sempre”, corroboren els germans Mascolom, que tenen una parada al mercat de Pere Garau des de fa més d’una dècada. El negoci el varen obrir els seus pares fa més de quaranta anys.

La diversitat cultural del barri de Pere Garau es fa patent també en l’associacionisme. Segons el registre d’entitats ciutadanes de Palma, en aquesta barriada hi ha més d’una vintena d’associacions de tota casta. “Té fins a cinc associacions de veïns”, destaca Daniel Oliveira, assessor del districte de Llevant de l’Ajuntament de Palma. N’és una l’Associació de Veïns Garau Columnes-Temps d’Oci, que ofereix activitats per a tota la població en general. “Aquí, hi cap tothom i quan feim una festa és per a tothom, socis i veïns. Encara que la facem al local, no hi privam l’entrada a cap a veí”, assegura Catalina Aguiló, presidenta de l’entitat.

És Pere Garau el barri de moda a Palma? En els darrers anys, certament, la barriada amb més densitat de població de Ciutat s’ha trobat en boca de tots. Els seus veïns de tota la vida, no obstant això, defugen aquest qualificatiu i enumeren una llista del que consideren greuges per part d’unes administracions que, consideren, històricament els han abandonat.