La balena geperuda que va ser albirada i desemmallada fa uns dies a Mallorca ha mort, després d'aparèixer "extremadament prima, feble i amb diversos talls a l'aleta dorsal" ahir horabaixa a la platja de Tavernes de la Valldigna de València, segons ha informat la Fundació Oceanogràfic.

D’ells se’n sap que són capaços de fer apnea durant uns 45 minuts, que els encanten els calamars, que són molt socials i que podrien viure sense ulls, però mai sense oïda. “Són animals acústics i entendre això és ciència-ficció”, assegura el director científic de Tursiops, Txema Brotons. Tirant a la baixa, els experts calculen que hi ha uns 400 catxalots solcant les aigües de les Balears, xifra que ascendeix fins als 2.000 exemplars a la resta de la Mediterrània. El seu “apassionant” univers sonor els permet ‘fotografiar’, com si es tractàs d’una radiografia, tot el que hi ha al seu voltant. I encara que s’està “a anys llum” de comprendre la informació que contenen els seus clics –així és com es diuen els sons que produeixen–, es coneix que els que neden entre Gibraltar i el Líban tenen un dialecte comú, identificat com ‘3+1’.

Les Balears són un referent mundial en investigació marina. Principalment, per dos motius: l’elevat nombre d’institucions científiques amb projecció internacional que hi ha a Mallorca i que l’Academic Ranking of World Universities considera que la Universitat de les Illes Balears (UIB) es troba entre les 75 millors en oceanografia. Malgrat el prestigi, el campus no ofereix aquest títol, però sí optatives, un màster i un doctorat relacionat. La idea de crear un grau fa més d’una dècada que es planteja, i ara finalment es podria fer realitat. El Govern i la UIB ja fan feina per impulsar la carrera, la qual s’ha proposat que es digui Oceanografia i Ciències i Tecnologies de la Mar, segons explica el director general de Política Universitària i Recerca de l’Executiu, Pep Lluís Pons.

La tortuga Colomera, un exemplar recuperat de tortuga babaua (Caretta caretta) de 100 quilos que va ser alliberat la setmana passada des de la platja de Bellver, a Castelló, ja ha vorejat l'illa per tota la costa de Tramuntana i ha creuat el canal de Menorca, illa que ha depassat per continuar cap a l'est, segons ha informat la fundació Oceanogràfic en un comunicat.

La National Academy of Sciences dels Estats Units calcula que fertilitzar amb ferro determinades zones dels oceans del planeta podria servir per capturar entre una i quatre gigatones de diòxid de carboni l’any, tot i que actualment se n’emeten unes 15. L’investigador del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic (LINCC) de la Universitat de les Illes Balears Luis M. Laglera posa en qüestió aquesta estimació, perquè “la superfície real on la fertilització pot tenir èxit és inferior a l’establerta pels teòrics”. Encara que la tècnica pot combatre el canvi climàtic, considera que és “un pegat” i que la millor solució és reduir dràsticament les emissions. També critica que es vulgui fer servir aquest mètode sense haver-ne estudiat primer els efectes negatius i reclama que es continuï amb la recerca científica en la qual ha participat.