El 29 de novembre de l'any 2003, vuit membres del CNI es traslladaven amb els seus vehicles des de Bagdad fins a les bases de Diwaniya i Najaf. Eren els anys de la guerra de l'Iraq. Havien recorregut aproximadament uns 30 quilòmetres quan van patir una emboscada on van morir tots els agents, menys un: José Manuel Sánchez Riera. Ara, més de 20 anys després, ha decidit explicar la seva història en el llibre Tres días de noviembre (Editorial Espasa).

Que el rei d'Espanya sigui la persona més protegida pel Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) no és una qüestió únicament de seguretat. Les últimes revelacions en forma de fotografies i àudios sobre la relació que van mantenir Joan Carles I i la vedet Bárbara Rey posen de manifest que els serveis secrets de l'Estat, si ha calgut, també han dedicat recursos econòmics a encobrir la vida extramatrimonial de l'exmonarca. És impossible quantificar quants diners l'Estat ha hagut d'assumir per tapar escàndols, però els autors del llibre El jefe de los espías (Roca, 2021), basat en les notes de l'exdirector del Cesid –antic CNI– Emilio Alonso Manglano (1981-1995), publicaven diumenge passat al diari Abc que l'actriu va rebre més de 600 milions de pessetes (uns 3,5 milions d'euros) a canvi de no publicar material sobre la relació que havia mantingut amb Joan Carles.

El consell de ministres podria desclassificar documentació sobre els atemptats del 17-A. Aquest seria un altre dels gestos del PSOE amb Junts per acostar posicions, després que aquest dimarts s'aturés la votació de la senda d'estabilitat per negociar-la amb la formació de Carles Puigdemont. Dijous es reactiven les comissions d'investigació sobre l'operació Catalunya i sobre el 17-A, pactades entre el PSOE i Junts per votar la presidència de Francina Armengol, amb l'aprovació dels plans de treball. I, tal com ha avançat el mitjà The Objective i ha confirmat l'ARA, hi figura la petició de documentació classificada relacionada amb els atemptats a Barcelona i Cambrils que, en principi, el ministeri de Defensa no tindria objeccions per revelar. "No tenim res a amagar", asseguren fonts properes a la ministra Margarita Robles.

La Fiscalia ha demanat a l'Audiència de Barcelona que arxivi la causa contra l'exdirectora del CNI Paz Esteban per l'espionatge al mòbil del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Segons l'agència Efe, el ministeri públic considera que els atacs amb el programa informàtic Pegasus van comptar sempre amb aval judicial. D'aquesta manera, la Fiscalia s'afegeix a la petició que ja va fer l'Advocacia de l'Estat, que defensa Paz Esteban: va presentar un recurs en contra de la decisió del jutge instructor de mantenir com a imputada l'exdirectora del CNI mentre aclaria si l'espionatge a Aragonès va ser avalat en tot moment pel Tribunal Suprem. Ara bé, el magistrat Santiago García va rebutjar aquesta petició.

El consell de ministres ha acordat aquest dimarts la "desclassificació parcial" de documents relatius a l'espionatge amb Pegasus al president de la Generalitat, Pere Aragonès, per part del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), segons ha explicat la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, que ha precisat que és només per aquest cas concret i que en cap cas "afectarà la seguretat nacional". Ho fa a petició del jutge que investiga la causa oberta a Barcelona, en la qual el cap de l'executiu català va declarar el 13 de desembre passat i va defensar que aixecar el secret de la informació era una "obligació ètica i moral". També ho és perquè tingui sentit la compareixença al jutjat prevista per al 26 de gener de l'exdirectora del CNI Paz Esteban, en qualitat d'investigada. Els documents s'enviaran ara al jutge i aquest decidirà si els fa arribar a les parts implicades.

En l'última dècada diverses de les màximes autoritats del Govern han hagut de passar pels jutjats per causes relacionades amb el Procés, però ho han fet sempre com a investigats o acusats. En canvi, aquest dimecres el president del Govern, Pere Aragonès, ha declarat davant del jutjat d'instrucció 29 de Barcelona com a víctima de l'espionatge a l'independentisme en el marc del cas Pegasus. Aragonès ha assenyalat expressament el CNI com el responsable de l'espionatge, que, segons la querella del president, s'hauria allargat uns 20 mesos, entre el juliol del 2018 i el març del 2020, un període clau per a la política catalana i espanyola. A la sortida dels jutjats, després de declarar durant uns 45 minuts, Aragonès ha insistit en la necessitat de desclassificar la informació relativa a l'espionatge amb el programari Pegasus: "El govern espanyol té l'obligació ètica i moral de desclassificar la informació", ha dit.

"Segons el seu Estatut, l'IVA que es genera per la venda de productes fabricats a Catalunya és 100% per a les arques catalanes. A això se li diu solidaritat amb Espanya!" Aquest missatge completament fals –Catalunya no es queda l'IVA dels productes que s'hi fabriquen– el va escriure Manoplas54, un veterà d'un dels fòrums més concorreguts a l'internet espanyol, Forocoches, el dia 15 del mes passat. Va obrir un fil de conversa amb el títol "Boicot als productes catalans" on demana que no es compri res a empreses que assegura que estan "a favor de la independència". Assenyala grans marques molt conegudes i de diversos sectors, que no s’han pronunciat mai sobre l’independentisme, però que són de propietat catalana, s’han fundat a Catalunya o hi tenen la seu estatal. "Europa té jueus i Espanya catalans", afegeix l'usuari prèmium Disider, que ha publicat 7.250 missatges al fòrum en quatre anys: una mitjana de cinc cada dia, caps de setmana inclosos. 

Dos agents del CNI han quedat detinguts per un delicte de revelació d'informació secreta als Estats Units. Un ja és a la presó, segons han informat fonts del cas a l'agència Efe. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha confirmat des de Letònia que es va obrir un procediment judicial arran d'una denúncia del mateix CNI. "Hi ha un procediment judicial, és un procediment d'uns fets que va ser el mateix Centre Nacional d'Intel·ligència el que els va denunciar", ha indicat durant una visita a les tropes espanyoles destacades en missió de l'OTAN.

Per primer cop un càrrec del Centre Nacional d'Investigació (CNI) haurà de donar explicacions com a investigat pel cas Pegasus, d'espionatge polític. Segons ha avançat Eldiario.es i ha confirmat l'ARA, un jutge de Barcelona ha admès a tràmit la querella del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per l'espionatge al seu telèfon mòbil i ha citat com a investigada l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Paz Esteban, cessada el maig de l'any passat després que esclatés l'anomenat Catalangate. Al ser preguntat per aquesta qüestió en roda de premsa, Aragonès ha confiat en la "màxima col·laboració de totes les autoritats de l'Estat amb la justícia".

L'excomissari José Manuel Villarejo no només ha assenyalat qui va ordenar les càrregues de l'1-O -l'exministre Juan Ignacio Zoido- o ha confirmat l'existència de l'Operació Catalunya, sinó que també apuntat qui eren els informadors, segons ell, del CNI durant el Procés. I ha citat dues persones: el president del Barça, Joan Laporta, com a informador sobre Sandro Rosell i l'exconseller Felip Puig, com a font del CNI propera a la família Pujol. "Hi ha tres classes d'enemic en la política: el furibund, el sanguinari i el company de partit", ha dit Villarejo a Rac 1, on ha mantingut una conversa cara a cara també amb l'expresident Artur Mas.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dijous al Congrés de Diputats que impulsarà un canvi en la llei que regula el control judicial del CNI, que data del 2002, "per assegurar al màxim el respecte als drets individuals". Sánchez ha fet aquest anunci en el marc de la compareixença sobre el cas Pegasus que van impulsar la resta de partits, i en la qual ha aprofitat tant per carregar contra el PP com per defensar la seva aposta pel diàleg amb Catalunya. Tot i això, l'anunci no ha convençut els independentistes catalans i la resta de socis d'investidura, que s'han mostrat decebuts i han considerat que les explicacions eren insuficients. La crisi entre el PSOE i els seus socis, doncs, està lluny d'haver quedat resolta.

Mentre l'escàndol del Catalangate i el flirteig espanyol amb Pegasus encara cueja, l'espionatge s'embolica encara més. El Grup d'Anàlisi d'Amenaces de Google (TAG, per les sigles en anglès) ha detectat l'ús durant l'any passat d'un altre programari espia, anomenat Predator, comprat per "actors amb suport governamental" de diversos països, incloent-hi Espanya. En concret, l'equip de Google ha trobat cinc vulnerabilitats zero day (errors o forats en la programació desconeguts pel fabricant, i per tant sense solució) que, segons assegura "en un alt grau de confiança", s'han fet servir per infectar telèfons Android amb un malware anomenat Alien que, al seu torn, instal·la al telèfon el programari espia Predator, capaç per exemple d'activar el micròfon del mòbil i gravar tot allò que s'hi digui a la vora.

Lluny de castigar el lideratge polític de Margarita Robles sobre el CNI, el govern espanyol reforça la influència de la ministra de Defensa sobre els serveis d'intel·ligència. Una persona de la seva màxima confiança, la fins ara secretària d'estat de Defensa –la seva número 2–, Esperanza Casteleiro, serà la nova directora de l'organisme en "substitució" de Paz Esteban, tal com ho ha volgut anomenar Robles aquest dimarts en roda de premsa. La ministra ha parlat d'una "nova etapa", un "nou impuls" i una "modernització" que pilotarà una veterana funcionària d'intel·ligència. Casteleiro, nascuda a Madrid i amb orígens al Ferrol, de 65 anys, "ho sap tot del CNI".

Fernando Rueda (Madrid, 1960) no revela res del contingut del nou llibre sobre espies que està preparant –només que no és una novel·la–. Autor dels llibres La Casa I i La Casa II, en què explica interioritats del CNI, rep l’ARA per parlar del cas Pegasus. 

Només deu diputats del Congrés van poder escoltar dijous passat les explicacions de la ja exdirectora del CNI, Paz Esteban (Madrid, 1958), sobre el Catalangate. Tal com ja s'ensumava ha acabat pagant els plats trencats del cas Pegasus una veterana funcionària del CNI de qui no es coneix gaire sobre ella, probablement un fet positiu per a una espia. La seva successora és Esperanza Casteleiro, exsecretària general del CNI entre 2004 i 2008 i ara número 2 de Margarita Robles com a secretària d'estat de Defensa.

A falta que ho certifiqui la directora del CNI davant la comissió de secrets oficials del Congrés, tot apunta que Pablo Lucas Murillo de la Cueva (Salamanca, 1954) va autoritzar punxar els telèfons de persones vinculades a l’independentisme. Els qui coneixen aquest magistrat de la sala tercera del Tribunal Suprem asseguren que és una persona “moderada i sòbria” sense tendència a “alçar la veu”, però el Catalangate li ha donat protagonisme. Les fonts consultades descarten una actuació inadequada en relació a aquest episodi, atès que coincideixen en enaltir la seva categoria com a jutge. “És un magnífic professional i un jurista competent”, anota en conversa amb l’ARA el catedràtic de dret constitucional per la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo.