Animula, vagula, blandula/ Hospes comesque corporis/ Quae nunc abibis in loca/ Pallidula, rigida, nudula, Nec, ut soles, dabis iocos… Així comença el poema fúnebre que va escriure l’emperador Adrià i que va inspirar Marguerite Yourcenar per a les seves Memòries, com una hipotètica carta de comiat que escriu al seu jove successor, Marc Aureli. Una peça que en el seu moment fou d’obligada i deliciosa lectura. Anys després, ni més ni menys que Maurizio Scaparro es va encarregar de portar-les a sobre d’un escenari amb una adaptació de Jean Launay, protagonitzada per Giorgio Albertazzi, la qual vàrem poder veure al madrileny Teatro Albéniz. El mateix director la va recuperar en castellà, protagonitzada per José Sancho, amb qui va recórrer bona part de la península Ibèrica.