Les mans de Catalina (nom fictici) es mouen damunt la taula com si fos un piano. A vegades tamborinegen amb els dits; d’altres queden suspeses en l’aire, quietes, cercant unes tecles que no existeixen. “M’ajuda a calmar-me”, diu abans de començar el seu relat, que és el que segueix. Va aprendre a tocar l’instrument quan era nina. De llavors ençà, repassar escales mentalment o imaginar música li serveix per ordenar el renou interior. També ara, mentre espera un judici que no va pensar mai haver d’afrontar.