El "¡Sánchez a prisión!” que crida la ultradreta és com el “Lock her up!” que cridaven els trumpistes enfurismats referint-se a Hillary Clinton. Si cinc anys enrere Pablo Casado ja li deia “president il·legítim” a Sánchez, ¿no sembla lògic que aquesta setmana vulguin assaltar el Congrés, com els trumpistes, per impedir la investidura de Sánchez? (L’últim cop que es va assaltar el Congrés també va ser la ultradreta, armada, això sí, i per interrompre una investidura).

Per a la dreta espanyola, l’amnistia no és més que la nina més gran d’un joc de nines russes. És el drap vermell que exhibeix el torero perquè els manifestants entrin a escometre. Recordin que la propaganda va fer pujar als altars Felip de Borbó i el seu discurs del 3 d’Octubre com a salvador de la democràcia. Amnistiar ara els que van mostrar una “deslleialtat inadmissible” i una “conducta irresponsable” queda més enllà de la capacitat d’assimilació de bona part de la societat espanyola.

Les mentides de Pablo Casado sobre el català a les aules quedaran de moment en no res. El jutge que investigava els atacs de l'exlíder del PP a la immersió lingüística ha decidit arxivar les querelles que van presentar contra ell la Generalitat i el Grup d'Advocats Independents perquè no hi veu delicte, segons ha avançat El Confidencial i ha pogut confirmar l'ARA. El Govern ja ha anunciat que hi presentarà recurs.

Va estalviar-se haver de declarar com a imputat el 30 de gener, però finalment el jutge l'ha trobat i l'expresident del PP, Pablo Casado, haurà de declarar per les seves mentides sobre el català a l'escola. Després del sainet del mes de gener, quan, tal com va avançar l'ARA, la justícia no el va poder convocar perquè, quan anava a entregar-li la citació a la seu del PP, els populars van dir que no hi tenia despatx i que no sabien on trobar-lo, aquest cop el jutge sí que ha localitzat Casado. Segons ha avançat ElDiario.es i ha confirmat l'ARA, l'exlíder conservador haurà de comparèixer com a imputat davant del jutge el dia 20 de març.

Fa tot just un any, el PP s’obria en canal en una guerra entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso. La formació va tocar fons: l’exlíder popular va ser defenestrat i Alberto Núñez Feijóo va agafar les regnes del partit.

El pròxim 30 de gener era un dia assenyalat en el calendari judicial. L'expresident del PP, Pablo Casado, havia de declarar per videoconferència davant del jutge de Barcelona que investiga si hi ha delicte en les polèmiques declaracions que va fer el desembre del 2021 contra la immersió lingüística. Doncs bé, la declaració ha quedat suspesa momentàniament. No pas perquè Casado hagi presentat cap recurs i l'hagi guanyat ni res per l'estil, sinó perquè, segons ha pogut saber l'ARA, no el localitzen. De fet, és el PP qui diu que no sap què se n'ha fet.

La 2020-2023 és la legislatura imprevisible, no només pel tarannà de Pedro Sánchez, sinó per l’esclat de la crisi del coronavirus i la guerra d’Ucraïna. El 2022 ha estat marcat per la invasió de Putin, però en clau espanyola ha deixat altres episodis que tampoc estaven del tot previstos: els primers resultats de la taula de diàleg, el xoc pel poder judicial, l’adeu precipitat de Pablo Casado del PP i el que hauria sigut de Yolanda Díaz si no aprovava la reforma laboral. Els expliquem a través dels seus personatges secundaris. 

Les desqualificacions de la dreta espanyola contra el català i el model d'immersió lingüística són recurrents, però aquesta vegada podrien tenir conseqüències judicials. Segons ha pogut saber l'ARA, un jutge de Barcelona investiga l'expresident del Partit Popular Pablo Casado per un possible delicte d'injúries –i no en descarta un de calúmnies i un altre d'odi o discriminació– per unes polèmiques declaracions del desembre de l'any passat. A més, l'ha citat a declarar el pròxim 30 de gener. Tot plegat sorgeix de la querella que va presentar la Generalitat contra el ja exlíder popular, que ha sigut admesa a tràmit després d'un bon periple judicial. Aquesta vegada, les paraules del popular podrien no sortir-li gratis.

Els col·legis majors madrilenys i de la resta de l'Estat són escenari habitual d'actes de Vox i un dels llocs on els de Santiago Abascal són més ben rebuts. Per això el cas de l'Elías Ehuja no és una excepció. El mateix líder de Vox hi acudeix sovint a fer presentacions o actes en què aprofita per fotografiar-se amb els alumnes i fins i tot amb professors. Això va passar especialment abans que Vox fes el salt al Congrés de Diputats l'any 2019, quan la formació s'havia de moure en entorns proclius. Vegem-ne alguns casos.

Els llibres d’història política recolliran que Pablo Casado va perdre la presidència del PP perquè Isabel Díaz Ayuso el va guanyar en el cos a cos, però això només va ser la punta de l’iceberg. Casado va caure perquè els barons territorials del PP li van donar l’esquena quan tenia problemes, i no precisament per simpatia amb Ayuso, sinó per l’enemistat amb el número 2 del president popular, Teodoro García Egea. L’ex secretari general va moure cel i terra per col·locar candidats i càrrecs afins a Casado per tenir-los controlats: va imposar els seus noms a les Illes Balears –Marga Prohens–, al País Valencià –Carlos Mazón–, al País Basc –Carlos Iturgaiz–, a Astúries –Teresa Mallada–, a Barcelona –Josep Bou– o a Catalunya, on va rellevar els presidents provincials per situar-hi gestores. L’objectiu d’evitar una revolució va produir l’efecte totalment contrari. Ara, el nou president del PP, Alberto Núñez Feijóo, es proposa no ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra i ha canviat l’intervencionisme d’Egea per un perfil baix amb el territori. Fonts del PP català, de fet, no amaguen el guany de llibertat que ha significat l’arribada del gallec. "Hi havia presidents provincials que no movien un dit sense consultar-ho abans", afegeix una altra veu estatal. 

L'ofensiva del PP contra el català continua. El relleu a la direcció dels populars no ha suposat un gir en el seu posicionament contra la política lingüística de la Generalitat. Seguint amb els estirabots del seu predecessor, Pablo Casado, el nou líder del PP, Alberto Nuñez Feijóo, ha promès que si governa legislarà perquè el castellà "no sigui una llengua estrangera a Catalunya", després que el Govern i l'executiu espanyol acordessin blindar el català a l'escola en la tercera reunió de la taula de diàleg.

"La criptoeconomia i les criptomonedes han vingut per canviar el món. La transmissió de valor per internet canviarà el món com el va canviar la possibilitat de transferir informació per la xarxa". Feia quatre mesos que no parlava en públic i menys sobre criptomonedes, però dimecres passat Teodoro García Egea va tornar a posar-se davant d’un micròfon per pronunciar el seu primer discurs públic des que va abandonar la secretaria general del PP. Va ser a Valladolid, en una cimera tecnològica en què la seva tesi sobre el futur de les criptomonedes va sorprendre tenint en compte el moment complicat pel qual passa el sector. Egea es comença a resituar professionalment, com també Pablo Casado, amb qui feia tàndem fa tan sols uns mesos per dirigir el PP. Ara tots dos han passat a l’ostracisme polític, però ja comencen a moure’s per trobar el seu camí laboral.

“La seu és propietat dels seus afiliats, els edificis no tenen culpa de res”. Dilluns passat Elías Bendodo, coordinador general del PP, tallava d’arrel l’últim llegat que la direcció de Pablo Casado havia deixat a la d’Alberto Núñez Feijóo. Els populars no canviaran de seu, com va anunciar el febrer de l’any passat l’expresident popular, i l’edifici número 13 del carrer Génova de Madrid continuarà intacte. “Fins ara ens hem centrat massa en els problemes interns”, apunten fonts de l’actual cúpula conservadora per justificar la decisió. Una esmena a l’estratègia de Casado i que no és anecdòtica. Feijóo intenta imprimir un nou rumb al PP per trencar amb algunes de les herències de Casado, però en manté d’altres, com ara emular el seu predecessor i parlar “d’apartheid” a les aules catalanes.

Ja queda lluny el bany de masses que l'equip de Pablo Casado li va muntar a la plaça de toros de València ara fa gairebé mig any. Era la primera parada del camí que havien preparat perquè el ja gairebé expresident del PP arribés a la Moncloa. El trajecte es va anar torçant a mesura que van anar passant els mesos, fins que al mes de febrer i en tan sols una setmana, Casado va quedar sentenciat després de la dura batalla amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. La història ha volgut que el seu adeu oficial al capdavant del partit hagi sigut a Sevilla, la mateixa ciutat que va coronar el seu mentor, José María Aznar, com a president del partit l'any 1990, quan la formació es va conjurar per consolidar el seu gir al centre (que després Aznar va abandonar per prioritzar la batalla ideològica) que els va portar a les primeres majories absolutes. I aquest divendres, a la mateixa ciutat andalusa, el PP hi ha tornat: s'ha compromès a passar pàgina de l'etapa Casado i a recosir la unitat perduda. Els conservadors han enterrat així el llegat del president sortint, no sense una ovació freda al dirigent que van empènyer a plegar.

"Els plats bruts no es renten, s'acumulen en el partit fins que s'enfonsa, i és el que ha passat al PP", ha afirmat aquest dilluns la diputada popular i exportaveu del partit en el Congrés dels Diputats, Cayetana Álvarez de Toledo, en la presentació a l'Hotel Melià Victoria de Palma del seu llibre Políticamente indeseable. La diputada ha descrit així la crisi viscuda pel PP en les darreres setmanes, que ha desembocat en un congrés extraordinari per elegir Alberto Núñez Feijóo com a nou líder.

No és una marca d’aquelles per les quals et donen medalla olímpica, però Pablo Casado haurà estat el segon líder més efímer de la dreta espanyola lleugerament postfranquista (vaja, d’AP-PP) en els seus quaranta-sis anys d’història. El rècord absolut de fugacitat el conserva Antonio Hernández Mancha; i, si fem memòria, no són pocs els paral·lelismes entre l’un i l’altre.

El futur del PP estatal s'aclareix amb el pas dels dies, després de la guerra interna viscuda entre la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i la direcció estatal de Pablo Casado i Teodoro García Egea. Aquest dijous s'acaba el termini per presentar el mínim de 100 avals que es requereixen per poder ser precandidat al 20è Congrés Nacional del partit, que se celebrarà a Sevilla els dies 1 i 2 d'abril, i fins al moment s'han postulat dues precandidatures: la del president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, amb 55.000 avals, i la d'Alexia Herranz, amb 120, que són a Gènova en procés de validació.

“Si algú vol conèixer la meva ideologia, li ofereixo vint anys de biografia política”, deia Alberto Núñez Feijóo en una entrevista a la Cope dijous. Vint anys de trajectòria política i tretze al capdavant d’una administració pública, la Xunta de Galícia, que ara el president gallec vol fer valer per construir una alternativa al govern de Pedro Sánchez. A Feijóo se l’ha presentat com una de les ànimes moderades del PP, sobretot quan se’l compara amb exdirigents com José María Aznar o el mateix Pablo Casado, però aquesta moderació és més aviat en les formes i no tant en el fons de les seves polítiques, perquè a la pràctica la majoria les podria firmar perfectament la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Quina és exactament la gestió que Feijóo ha implantat durant més de deu anys a Galícia?

La secretària general del PP a les Balears, Sandra Fernández, serà la representant de les Balears en l'organització del congrés extraordinari del PP que es durà a terme a Sevilla el 2 i 3 d'abril per escollir un nou president del partit. D'aquesta manera, Fernández treballarà, juntament amb l'eurodiputat Esteban González Pons en la gestió de l'acte. Així ho ha explicat la presidenta del PP balear, Marga Prohens, aquest dimarts en declaracions als mitjans de comunicació.