Per enèsima vegada, el català és objecte d’atac: ara se’l vol reduir a una llengua de segona, que no sigui necessària ni per accedir a la funció pública ni per a l’escola. I per enèsima vegada es produeix un moviment de resistència. És una llarga història. Des del segle XVI fins al franquisme, la llengua pròpia de les Illes Balears –com estableix l’Estatut– ha estat objecte de persecució, discriminació o desqualificació. I, al llarg de tot aquest temps, els illencs ens hem encaparrotat a continuar fent-la servir.

Nascut a Palma l'any 1936, Joan Moll Marquès va destacar per ser un dels músics i pianistes més prestigiosos de les Balears. Fill del lingüista i escriptor Francesc de Borja Moll i germà d'Aina Moll, va iniciar els estudis musicals a Palma. Posteriorment, continuà la formació a Barcelona i, posteriorment, a Alemanya, on residí durant nou anys i amplià i perfeccionà els seus coneixements. Distingit amb diversos premis nacionals i internacionals, ha ofert recitals a quasi tots els països d’Europa i també a Mèxic i als Estats Units d’Amèrica. Com a solista, ha actuat amb nombroses orquestres, especialment a Alemanya, i a l’estat espanyol ha treballat sota la batuta de F.P. Decker, E. Toldrà, C. Stepp, E. Jordà, E. García Asensio i O. Alonso, entre d’altres.

Hi ha relacions que, tot i que lògiques pel context històric i per les trajectòries dels seus protagonistes, resulten encisadores perquè creen lligams inesperats. És el cas de l'escriptor Josep Pla i el lingüista Francesc de Borja Moll, dos dels grans noms de les lletres catalanes que varen mantenir una “relació intermitent i una amistat sostinguda” fins al final de les seves vides que ara es pot constatar gràcies al volum Còmplices per la llengua. Cartes 1948-1979. En aquest llibre, a cura de Josefina Salord Ripoll, s’hi arreplega la correspondència que ambdós intercanviaren d’ençà que es conegueren a Palma l’any 1948, en un moment trascendental per a la carrera de tots dos, tal com explica Salord al pròleg que acompanya el volum. 

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Institució Francesc de Borja Moll han anunciat un acord de col·laboració per garantir i potenciar la difusió del Diccionari català-valencià-balear. Segons han detallat, a través d'una nota de premsa, el conveni acordat entre les dues institucions preveu una col·laboració durant, com a mínim, els pròxims set anys i s'engloba dins els projectes i actes que s'estan duent a terme amb motiu del 60è aniversari de la culminació del diccionari.

La Institució Francesc de Borja Moll ha sol·licitat al Consell de Mallorca que declari les Rondalles mallorquines de mossèn Alcover patrimoni cultural immaterial de l'illa. A través d'una instància enviada a la presidenta de l'entitat insular, Catalina Cladera, demanen que es prengui aquesta mesura per tal de salvaguardar els documents i protegir una part clau de la història de l'illa.

La Institució Francesc de Borja Moll ha convocat aquest dilluns a les 11.00 hores a la plaça de Cort un acte de caràcter reivindicatiu perquè Antoni Maria Alcover sigui declarat Fill Il·lustre de Palma.

La Guerra Civil i el franquisme varen ser un desastre per a la cultura en llengua catalana; semblava que amb la censura, l’entorn hostil i la manca de recursos mai no arribaria a bon port el Diccionari català-valencià-balear, l’obra magna d’Antoni Maria Alcover, que, en morir el 1932, havia continuat Francesc de Borja Moll. Però un grapat de persones i entitats, entre ells Maria Antònia Salvà, Josep Pla, Joan Mascaró o la Fundació Joan March, donaren suport a Moll per reprendre’l, fins a la seva culminació, ara fa 60 anys, el 1962. Ho recordam quan se celebra el Dia de Francesc de Borja Moll –10 d’octubre– i quan el Centre Associat a la UNED a les Illes Balears ha organitzat, per als pròxims dies 21 i 22, el curs El poder de las palabras: los diccionarios, esas cajas mágicas (60 años del ‘Diccionario catalán-valenciano-balear’ de Alcover y Moll).

‘Zumzumejar’. Era la darrera de les 150.963 entrades del Diccionari català-valencià-balear, que “tantes vegades havia somiat de veure impresa”, deia Francesc de Borja Moll, i amb la qual es tancava el 1962, fa seixanta anys, el desè i darrer volum –“l’any de la victòria”, el definí Moll. Finalitzava, així, una tasca de més de sis decennis, iniciada el 1900 amb una proposta d’Antoni Maria Alcover al bisbe de Mallorca Pere Joan Campins, i que els mateixos Alcover i Moll –aquest en solitari, des de la mort del manacorí– dugueren a terme. 

La Institució Francesc de Borja Moll ha inaugurat aquest dimecres una placa commemorativa de la Gran Eixida al port de Palma. La placa, que conté textos en català, castellà i anglès, ret homenatge a l'expedició lingüística que varen fer Alcover i Moll per recórrer de cap a cap els territoris de parla catalana, al llarg de més de cinc mesos del 1921, per recollir paraules i expressions per al Diccionari.

Havia de ser capellà, dibuixant o músic. En lloc d’això, es va trobar fa un segle amb Antoni Maria Alcover i aquesta coincidència li va marcar la vida per sempre. El menorquí Francesc de Borja Moll completà el Diccionari Català-Valencià-Balear –per això conegut com l’Alcover-Moll– i es convertí en un dels gran referents de la recuperació cultural en català, elegint “l’aigua molla forada la dura roca” –una cita d’Ovidi– com a lema de l’editorial amb el seu llinatge. Diumenge 10 se celebra el seu aniversari, el Dia de Francesc de Borja Moll, promogut per la institució que en du el nom, en aquest 2021 en què també es commemoren els trenta anys de la seva mort i el mig segle de la concessió, el 1971, del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. 

El Consell de Mallorca ha recordat i reivindicat aquest dimecres la figura i el paper que tingué Borja Moll per cuidar i difondre la llengua catalana. En un acte en el marc del VI Dia de Francesc de Borja Moll, la vicepresidenta del Consell i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, ha reafirmat el compromís de l'entitat insular de continuar amb el seu llegat i ha remarcat que "tenim el deure de defensar la llengua catalana".

En el món intel·lectual i cultural de Mallorca, cal recordar que els anys 50 suposaren una certa obertura a la cultura en català, i els anys 60, la consolidació de la seva tolerància, encara que s’havia d’estar vigilant. Així ens ho conta Francesc de Borja Moll: “Devers l’any 60 em vingué a veure Mn. Guillem Fiol, director de Radio Popular Diocesana de Mallorca, i em va demanar autorització per fer emissions periòdiques de rondalles de Mn. Alcover. Naturalment li vaig dir que sí i amb molt de gust. M’alegrà molt aquella iniciativa, que significava un principi de normalització de la nostra llengua a la difusió radiofònica”.

Era el 1920, ara fa un segle, i el manacorí Antoni Maria Alcover, impulsor del Diccionari català-valencià-balear s’havia barallat amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i els seus valedors, la Mancomunitat -òrgan descentralitzat- de Catalunya i la Lliga Regionalista. Per això s’havia enduit de tornada a Mallorca la seva mítica calaixera amb les fitxes que ja havia recollit per al seu projecte mastodòntic. Sorprenentment, va obtenir els doblers necessaris -25.000 pessetes anuals- a Madrid, del centralista govern espanyol, gràcies a la mediació del rei Alfons XIII. Així, va poder convidar a Mallorca el jove ciutadellenc Francesc de Borja Moll, qui seria el continuador d’aquesta obra colossal.

El Dia de Francesc de Borja Moll s'ha celebrat aquest dimarts per diferents punts de les Balears, sobretot a Ciutadella, ciutat natal de l'autor, i també a Mallorca, a través dels centres escolars. La Institució Borja Moll ha visitat l'IES Francesc de Borja Moll, on els alumnes de 1r i 4t d'ESO han realitzat l'activitat RescataMots. En aquest concurs, els estudiants han elegit paraules de les rondalles mallorquines com moixonia, acoquinar, atabuixar, adobar i siuladiça.

El 10 d'octubre es commemorarà el II Dia de Francesc de Borja Moll, una efemèride que vol fer recordar i difondre la figura del literat coincidint amb l'aniversari del seu naixement a Ciutadella. "Una fita en la qual de manera lliure i creativa tothom pugui mantenir viva la memòria i obra de Borja Moll", ha assenyalat Antoni Mir aquest dijous a la presentació de les activitats.