Per descomptat que un programa de màxima audiència a TV3 sobre un dels grans escriptors catalans, com ho és la nova sèrie documental de 3Cat sobre Àngel Guimerà, és una bona notícia per si mateixa. I naturalment que Pep Antoni Roig i Jordi Escofet han fet un producte televisiu solvent, amb testimonis i dades de qualitat ben presentats, i amb una conducció de nivell a càrrec d'Àngels Gonyalons. I per descomptat també que l'estat espanyol (entès en sentit ampli) ha maniobrat en el passat, maniobra en el present i maniobrarà en el futur perquè no hi hagi un Nobel de literatura que escrigui en català. Com han de voler un reconeixement internacional a la diversitat lingüística d'un estat que el nacionalisme espanyol encara avui vol monolingüe? Tot això és així.

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha reconegut amb el premi Nobel de física els investigadors John Hopfield i Geoffrey Hinton per la seva contribució a establir les bases de l’aprenentatge automàtic a través de neurones artificials, un dels fonaments de la intel·ligència artificial (IA). Els descobriments dels guardonats, inspirats en el sistema nerviós i l'aprenentatge del cervell humà, han donat pas a una de les eines tecnològiques amb més potencial per automatitzar grans quantitats de dades. En concret, l'Institut Karolinska ha premiat Hopfield (Chicago, 1933) per haver creat les estructures matemàtiques que emmagatzemen i reconstrueixen informació, i Hinton (Londres, 1947) per haver inventat, de manera independent, una metodologia que permet descobrir patrons amagats en els grans conjunts de dades.

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha adjudicat un premi Nobel de química coral a tres investigadors per la seva contribució al desenvolupament i la comprensió de les proteïnes, autèntiques peces d'enginyeria per crear vida i que fins fa relativament poc eren desconegudes per a la comunitat científica. El guardó reconeix David Baker, director de l'Institut de Disseny de Proteïnes de la Universitat de Washington, "per haver dissenyat proteïnes emprant eines computacionals”, i Demis Hassabis i John M. Jumper, de Google DeepMind, “per fer possible la predicció de l'estructura de les proteïnes”.

Amb tres preguntes en té prou. Primer escolta atentament durant cinc minuts la recerca d’una jove investigadora en astrofísica. Tot i que ell és expert en refredament per làser, a continuació fa dues preguntes, escolta les respostes i, finalment, llança una tercera pregunta del tipus "I si proves de fer això i allò altre?"

Daniel Kahneman, psicòleg i premi Nobel d'economia, ha mort a 90 anys. La seva recerca en la psicologia de la presa de decisions, com recorda el Financial Times, va demostrar que les persones tendim a decidir segons el nostre instint i no pas per racionalitat econòmica, com s'havia cregut fins aleshores. L'Acadèmia Sueca de les Ciències va concedir-li la distinció per "integrar raonaments de la recerca psicològica en les ciències econòmiques, especialment sobre el raonament i la presa de decisions davant la incertitud".

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha atorgat aquest dilluns el premi Nobel d'economia a l'economista nord-americana i catedràtica de la Universitat de Harvard Claudia Goldin per la seva recerca sobre el paper de la dona en els mercats de treball i la bretxa salarial entre homes i dones.

Exactament avui, dia 29/7, fa 29 anys que va morir Dorothy Crowfoot Hodgkin, premi Nobel de química el 1964. La tercera dona que el guanyava. Va ser per determinar, mitjançant difracció de raigs X, les estructures tridimensionals de substàncies bioquímiques complexes com ara la penicil·lina o la vitamina B12. Anys més tard també va desxifrar l’estructura de la insulina.

Joseph Stiglitz (Indiana, 1943) és un capitalista conscient dels problemes del capitalisme i ha estat un crític lúcid contra el neoliberalisme quan gairebé només ho feien activistes i moviments socials. Premi Nobel d’economia el 2001, execonomista en cap del Banc Mundial i professor a la Universitat de Colúmbia, té la capacitat dels savis, de transformar els conceptes més complexos en idees senzilles. Rep l’ARA al Palau de la Generalitat, on ha recollit aquesta setmana el Premi Internacional Catalunya. Però no ve dels Estats Units, fa setmanes que està instal·lat a Cadaqués, on passa molts estius. “Tinc bon gust, oi?”, ens diu somrient.

Maria Ressa sap Com plantar cara a un dictador. Ho ha hagut de fer contra Rodrigo Duterte, el president de les Filipines –autoritari tot i que elegit democràticament– que va intentar empresonar-la per haver publicat articles crítics amb les seves polítiques al seu mitjà digital Rappler. Però diu que no es refereix a ell (o no només) quan fa servir aquesta expressió per al títol del seu llibre (en català a Edicions 62), publicat després de rebre el premi Nobel de la Pau el 2021 "pels seus esforços per protegir la llibertat d'expressió". Hi relata la seva trajectòria periodística i les seves reflexions arran de la campanya d'odi en línia que ha rebut –amenaces incloses– per fer la seva feina com a periodista.

La premi Nobel de literatura Svetlana Aleksiévitx, que tant ha ajudat milers de lectors a entendre les persones per sobre de les ideologies, és la guanyadora del 34è Premi Internacional Catalunya, dotat amb 80.000 euros i l’escultura La clau i la lletra, d’Antoni Tàpies. El guardó s’atorga a persones que han contribuït a desenvolupar els valors culturals, científics o humans. En edicions anteriors, el Premi Internacional Catalunya, creat el 1989, l'han rebut Judith Butler, Ngugi wa Thiong'o, Costa-Gavras, Jane Goodall, Desmond Tutu, Haruki Murakami, Bill Viola, Pere Casaldàliga, Doris Lessing i Amos Oz, entre d'altres.

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha reconegut el genetista Svante Pääbo (Estocolm, 1955) amb el Nobel de medicina 2022 per “haver aconseguit una cosa aparentment impossible”: haver desxifrat el genoma dels neandertals, una espècie extingida fa uns 30.000 anys, a partir de l’ADN antic dels fòssils. És considerat el pare de la paleogenètica, una disciplina que estudia l’evolució humana mitjançant el material genètic que es conserva als ossos i que el 2008 li va servir per identificar uns homínids extingits germans del neandertal, els denissovans, només a partir de l’os d'un dit. Les seves troballes han obligat a reescriure la història de l’evolució humana: Pääbo va demostrar que, durant desenes de milers d’anys, els Homo sapiens d’Euràsia van conviure i reproduir-se amb altres espècies i que aquesta barreja ens va transferir gens encara presents i amb rellevància fisiològica. Per exemple, condicionen la reacció del nostre sistema immunitari davant les infeccions.

El premi Nobel de fisiologia o medicina s’ha atorgat fins ara a 224 persones, 12 de les quals (un 5,4%) han sigut dones. La biòloga alemanya Christiane Nüsslein-Volhard (Magdeburg, 1942) va ser el 1995 la sisena d’aquesta exclusiva llista. Si a l’estadística s’hi afegeixen la resta de premis Nobel científics, els de química i física, la xifra de guardonats puja a 631, entre els quals hi ha 23 dones (un 3,6%). Nüsslein-Volhard va ser la desena dona a rebre’n un. El motiu del guardó va ser el descobriment dels gens que fan que una sola cèl·lula es converteixi en un ésser viu complex. Els experiments que li van permetre identificar els 120 gens que dirigeixen el desenvolupament embrionari els va fer als anys setanta amb mosques de la fruita, però més endavant es va veure que els mecanismes generals del procés servien per explicar el desenvolupament de la resta d’animals. 

El premi Nobel d'economia del 2021 ha reconegut la investigació de tres economistes sobre els experiments naturals i sobre les aplicacions que tenen en el mercat de treball. Concretament, l'Acadèmia Sueca ha escollit la recerca de David Card, Joshua Angrist i Guido Imbens sobre l'impacte del salari mínim i de la immigració en el mercat laboral i, a nivell més teòric, sobre les relacions de causalitat.

Un Nobel de la pau a la llibertat d'expressió i de premsa. Els periodistes Maria Ressa i Dmitri Muratov, que informen de manera crítica sobre els abusos de poder del president Rodrigo Duterte a les Filipines i de Vladímir Putin a Rússia, respectivament, han estat guardonats aquest divendres amb el premi Nobel de la pau d'aquest 2021. Una distinció que assumeixen, a més, en nom de "tots els periodistes que s'alcen en defensa d'aquest ideal en un moment en què la democràcia i la llibertat de premsa s'enfronten a unes condicions cada cop més adverses", segons ha destacat la cap del comitè noruec del Nobel, Berit Reiss-Andersen.

Què ens fa tancar immediatament l’aixeta de la dutxa quan l’aigua cau massa calenta? I per què hi ha persones més sensibles al dolor que altres o que el pateixen de manera crònica? L’origen d’aquests impulsos nerviosos és a les neurones, que contenen proteïnes que actuen com a detectors d’estímuls tèrmics i mecànics i avisen el sistema central nerviós quan ens cremem o ens fem mal. Els mecanismes que permeten que aquests senyals sensorials arribin al cervell, les proteïnes, es van identificar als anys 90, però no ha sigut fins aquest dilluns, dues dècades després, que la troballa s’ha reconegut internacionalment amb el premi científic més rellevant de l’any, el Nobel de medicina. 

Se'm fa un nus a la gola a l'assabentar-me de la mort del premi Nobel de química de 1995, el mexicà Mario Molina. Recordo l'emoció d'entrevistar-lo pocs dies després que hagués rebut el Nobel. Hi havia eufòria als mitjans, no només per l'enorme transcendència dels seus descobriments, que van canviar per sempre la manera d'entendre la nostra interacció amb el planeta, sinó perquè per fi un mexicà aconseguia aquest reconeixement en el camp de la ciència. El meu pare, enginyer químic graduat a la mateixa facultat que Molina, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, es va passar tota la nit amb mi, ajudant-me a preparar l'entrevista perquè jo entengués què carai eren els clorofluorocarbonis i no fes el ridícul. Era tan sorprenent el que Molina, juntament amb Paul Crutzen i Frank Sherwood, havien descobert que amb prou feines aconseguíem assimilar-ho: certs gasos industrials estaven provocant el forat de la capa d'ozó i aquests gasos estaven en el nostre entorn i fins i tot eren dins de casa, als aerosols, als refrigeradors o a les escumes plàstiques.

Els nord-americans Paul R. Milgrom i Robert B. Wilson han estat els guardonats amb el premi Nobel d'economia del 2020 pels seus treballs de recerca en el camp de les subhastes. Les investigacions dels dos economistes tenen aplicació en moltes mercats, com ara l'electricitat, les emissions de gasos contaminants, la telefonia i l'audiovisual.

La pandèmia actual ha aconseguit que gent que abans no en volia saber res, de ciència, estigui pendent dels articles que publiquen Nature, Science o altres revistes especialitzades. Ara tothom és conscient de com és d'important la feina que fan els científics per entendre el virus i buscar la manera de controlar-lo. I també ha quedat clar que en aquest procés hi intervé molta gent que aporta el seu gra de sorra des d'especialitats i procedències molt diverses. Hi poden col·laborar perquè tots fan servir el mateix mètode, que entre d'altres coses exigeix que es puguin reproduir, verificar o refutar el resultats obtinguts, que es fan públics i són validats per la comunitat científica. Aquesta última passa, però, alguns cops s'està obviant a causa de l'emergència del covid-19, de manera que es divulguen els resultats d'estudis que encara no estan prou comprovats. La pressa és comprensible, però cal també evitar falses expectatives.