La sentència de dijous del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que avala que el Tribunal Constitucional pugui vetar, en alguns casos, la tramitació de mocions a favor del dret a l’autodeterminació o contra la monarquia ha estat una galleda d'aigua freda, i hi haurà temps d'analitzar-la. En aquest article em centro en una altra qüestió relativa al TEDH. En el marc de les negociacions entre Junts per Catalunya i l'executiu de Pedro Sánchez a Suïssa, dilluns es va conèixer que el consell de ministres espanyol aprovaria l’adhesió d'Espanya al Protocol 16 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH; Tractat No. 214) de manera immediata. Aquest protocol, que va entrar en vigor l'agost de 2018, va introduir una innovació significativa al sistema judicial de protecció dels drets humans a Europa. En concret, permetre a les altes instàncies dels tribunals estatals designades pels estats membres sol·licitar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) una opinió consultiva sobre qüestions de principi relacionades amb la interpretació o aplicació dels drets i llibertats definits en el Conveni. Les sol·licituds es poden fer en el context de casos pendents davant dels tribunals domèstics competents, i el TEDH té la facultat d'acceptar la sol·licitud i emetre un dictamen que, formalment, no és vinculant. Tot i que la innovació és significativa, no és comparable amb la repercussió del procediment de remissió prejudicial del dret de la Unió Europea (UE), a causa de la diferent estructura jurídica del procediment del Protocol núm. 16 en comparació amb el procediment de referència prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) –l'anomenada qüestió prejudicial, que sí que és vinculant perquè l'objectiu és garantir la supremacia del dret de la UE.

Que sigui un tribunal que s’anomena "de Drets Humans" el que estableixi que és proporcionat vetar un debat i una votació en seu parlamentària sobre el dret a l'autodeterminació i la monarquia és el més semblant a una contradicció. Segur que, per avalar la seva sentència, els jutges europeus han trobat fonaments de dret més sòlids en la Constitució d'un estat preexistent i en la jurisprudència del seu màxim òrgan interpretador que en les pretensions de desconnexió d'un Parlament regional amb gens dissimulades intencions constituents. Però la paradoxa es manté: hi ha el dret que l'autodeterminació o la monarquia puguin ser votades pels ciutadans en un programa electoral però no que puguin ser votades pels seus representants, encara que hi estigui a favor una majoria parlamentària sorgida de les urnes.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) segurament ha establert, de debò, una referència històrica en haver condemnat el govern de Suïssa per la seva inacció contra el canvi climàtic. L’alt tribunal d’Estrasburg ha donat per bona l’argumentació segons la qual una política poc diligent en matèria mediambiental pot comportar vulneracions dels drets humans, començant pel dret a la vida. Així ho presentava la demanda presentada per l’associació KlimaSeniorinnen Schweiz, a la qual ha donat la raó el TEDH. Aquesta associació està formada per més de 2.500 àvies suïsses (la majoria d’elles, com podem llegir a la notícia de Laia Forès en aquest diari, passen dels setanta-cinc anys), però l’aire simpàtic d’aquesta dada no hauria de despistar-nos de la importància del fet: hi ha una sentència ferma d’un tribunal europeu que diu que governar sense tenir en compte el canvi climàtic, o sense dedicar-hi l’atenció i els esforços suficients, atempta contra els drets humans. La jurisprudència que s’estableix és important ara, i ho serà encara més si, com tot fa preveure, les eleccions europees de juny duen un augment significatiu dels partits d’extrema dreta i negacionistes al Parlament Europeu. I és important, també, perquè cal recordar que les sentències dels tribunals europeus són d’aplicació als estats membres de la Unió Europea, exactament igual que si fossin sentències emeses pels tribunals d’aquests estats. Això cal subratllar-ho en un país com Espanya, amb una magistratura que tendeix a oblidar, quan li interessa, les seves obligacions amb el dret comunitari. I amb un sistema autonòmic actualment ple de governs del PP i Vox, que troben un plaer especial a legislar des del negacionisme climàtic i contra els objectius marcats per l’Agenda 2030.

Un grup de dones grans de Suïssa vol aconseguir una fita històrica: que el Tribunal Europeu de Drets Humans declari l'emergència climàtica com una violació dels drets humans. El judici que podria dictaminar això ha tingut lloc aquest dimecres, en una única sessió pública de prop de tres hores que ha quedat vista per a sentència. Els 17 magistrats que conformen el gran jurat d'aquest tribunal han sentit els arguments d'aquestes dones, que després de sis anys de lluita judicial al seu propi país han decidit portar el seu govern davant de la justícia europea per reclamar-li accions més contundents contra la crisi climàtica.

A la devastadora guerra de Bòsnia i Hercegovina (1992-1995), es van enfrontar els projectes polítics dels nacionalismes serbi, croat i bosníac –els bosnians de religió musulmana–. Per intentar acomodar-los, els acords de Dayton que van posar fi al conflicte definien aquestes tres ètnies com “els pobles constituents”, i creaven un sistema de repartiment dels càrrecs polítics sobre la base de quotes. Tot i això, també habitaven el país des de fa segles altres comunitats que no s'identificaven amb aquestes ètnies, com els jueus o els roma –també coneguts com a gitanos–. Dayton i la Constitució els defineix com els “altres”, i els exclou de bona part dels llocs de representació política.

El filàntrop i activista truc Osman Kavala no ha sigut mai condemnat, però porta gairebé quatre anys entre reixes, per diversos càrrecs. El Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, en va demanar l'alliberament el 2019, al dictaminar que ha sigut objecte d'un procés polític, però les autoritats turques han encadenat una sèrie de causes per mantenir-lo a presó. El setembre del 2017 el Consell d'Europa, l'organisme polític que agrupa 47 estats del continent, va emetre un dictamen final demanant que fos posat en llibertat i amenaçant Ankara d'obrir un procediment d'infracció si no queda en llibertat abans de finals de novembre. Ell és l'origen de la crisi diplomàtica oberta entre Turquia i diversos països europeus.

La Sra. Lozano, una manifestant de l'Asociación Parad@s en Movimiento de Valladolid, acaba de regalar a la col·lectivitat un baló d'oxigen. La decisió d'Estrasburg del 6 d'octubre sobre el seu cas, sobre dret a la protesta i violència policial, arriba en ple pols de la societat civil organitzada contra una cultura policial que en plena crisi postcovid pretén seguir mantenint l'ordre social a base d'autoritarisme.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya per l'ús desproporcionat de la força policial contra una manifestant en una protesta per la crisi econòmica el 2014. En concret, l'alt tribunal europeu amb seu a Estrasburg ha dictaminat aquest dimarts que l'estat espanyol va vulnerar el seu dret de protesta perquè els cops de porra que va rebre –i que la van deixar "incapacitada"– en una manifestació a Valladolid el 2014 van ser desproporcionats.

Que l'estat espanyol és un estat de dret resulta difícilment discutible. Les publicacions internacionals més reconegudes situen Espanya en un lloc destacat dins el rànquing de països amb un sistema democràtic. I de manera consistent i continuada des de fa unes quantes dècades. Negar a Espanya la condició d'estat de dret no té credibilitat.

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha establert en una sentència contra Itàlia que la cadena perpètua no revisable constitueix una violació de la Convenció Europea de Drets Humans.

El Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg ha desestimat un recurs de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i una setantena de persones més en contra de la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre el ple del 9 d'octubre del 2017, convocat per aplicar els resultats del referèndum de l'1 d'octubre. Estrasburg considera que el TC no va vulnerar el dret de reunió ni expressió del Parlament, ni tampoc el dret dels diputats afectats a recórrer la decisió i tenir un judici just.

Després que l'Audiència Nacional hagi absolt Sandro Rosell, que va estar 21 mesos en presó preventiva, la jutge degana de Barcelona ha assegurat que és "indispensable" revisar aquesta mesura privativa de llibertat. En la presentació de la memòria judicial del 2018 i en resposta a les preguntes dels periodistes, Mercè Caso ha apostat per comprovar si es compleixen "els índexs" que marca el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg sobre la presó preventiva. Ha posat com a exemple que s'ha de considerar si el risc de fuga "no pot ser previngut d'una altra manera que la presó provisional".

Cada estat ha de decidir a través de quin mecanisme accepta la filiació d'un menor nascut per maternitat subrogada a l'estranger, sempre que el procés sigui "ràpid i efectiu", segons la primera valoració sobre aquesta tècnica amb òvuls donats del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). La Cort ha fet pública aquest dimecres una opinió consultiva -que no vincula els països a complir les seves impressions-, a partir d'un cas particular elevat per la Cort de Cassació francesa -l'anàleg al Tribunal Suprem espanyol-.

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha comunicat a la defensa de Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, que examinarà el seu cas, segons ha confirmat a l'ACN el seu advocat, Gonzalo Boye. Fonts del tribunal no han pogut confirmar encara aquesta comunicació, però han negat que l'inici de l'estudi del cas impliqui que s'hagi admès a tràmit formalment. El raper va presentar la demanda al tribunal amb seu a Estrasburg a l'octubre al·legant que Espanya havia vulnerat la seva llibertat d'expressió condemnant-lo a tres anys i mig de presó per delictes d'enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces.

Les defenses dels presos polítics afronten el judici que començarà en les pròximes setmanes al Tribunal Suprem amb un ull posat a Europa. Pocs mesos enrere, de fet, l'advocat dels exconsellers a l'exili, Gonzalo Boye, va admetre que el judici del Procés celebrat a la sala encapçalada pel magistrat Manuel Marchena "ha de ser el trampolí per guanyar" el recurs i el posterior litigi als tribunals europeus. Ara bé, la realitat és que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) té encara pendents fins a vint-i-dues demandes vinculades al procés sobiranista català.

El Tribunal Constitucional ha rebutjat per unanimitat la petició de llibertat que havia presentat l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez el 26 de novembre. Llavors va demanar afegir una sentència europea en totes les seves peticions de modificació de les mesures cautelars, denegades fins ara tant al març com al setembre. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va exigir el 20 de novembre a Turquia que alliberés un líder kurd que està en presó preventiva des de fa més de dos anys. Rebutja la petició perquè considera que no es pot aplicar la sentència del TEDH a favor del polític kurd Selahattin Demirtas, a qui se li va impedir poder presentar-se a les eleccions turques com a candidat pel fet d'estar empresonat.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya per l'expulsió de dos marroquins residents a Catalunya. El tribunal, amb seu a Estrasburg, ha constatat que l’estat espanyol va violar el dret “al respecte per la vida privada i familiar” de dues persones de nacionalitat marroquina expulsades per haver sigut condemnades penalment per tràfic de drogues.