Si em donassin a triar una obra de teatre, només una, ben segur que seria Cyrano de Bergerac, d’Edmond Rostand, com també estic quasi segur que és l’obra de la qual més versions he vist en la meva vida. Veure-la anunciada al Teatre Principal de Ciutat, amb l’adaptació de Salvador Oliva i a càrrec de la companyia La impaciència —de Rodo Gener, de Salvador Oliva i de Xavi Núñez, dirigits per Luis Venegas—, desperta, almanco, dues sensacions antagòniques. Per una banda, el gaudi de poder veure i sentir les paraules, aventures i desventures d’algú a qui resulta impossible no admirar, envejar i mai no arribar-li a la sola de les sabates. Per una altra, ho confesso, el dubte de fins on pot arribar aquesta agosarada tribu amb només tres actors i quatre caixes de fusta com a escenografia en tan sols hora i mitja de representació.