El Consell de Mallorca, a través de la Fundació Mallorca Literària, ha presentat aquest dilluns Mallorcaoral.cat, un portal digital que integra l’Arxiu Oral, el Cançoner i el Tradicionari de Mallorca amb l’objectiu de conservar, difondre i posar en valor el patrimoni oral de l’illa. La iniciativa neix amb la voluntat de mostrar que la cultura popular és un organisme viu, en constant transformació, però arrelat a la memòria col·lectiva.

Amb l’estiu arriba un dels cicles de concerts més arrelats de Mallorca, el festival La Lluna en Vers. A un any de complir la majoria d’edat –aquest 2025 n’és l’edició número 17–, el programa organitzat per la Fundació Mallorca Literària es proposa arribar a nous indrets, com Porreres, Montuïri i la Colònia de Sant Pere, i es manté fidel a un segell de qualitat i una veu pròpia que l’han convertit en un imprescindible per als amants de la diversitat cultural i lingüística. En paraules de la directora de la Fundació, Carme Castells: “La clau d’aquesta distinció és l’enfocament gens comercial: se seleccionen propostes prioritzant-ne la qualitat i valorant que la renovació folklòrica o la paraula poètica siguin l’eix de concerts i muntatges de tota classe de registres”.

L’escriptora Jeanette Winterson (Manchester, 1959) és un far. Ho és per aquells que han llegit la seva obra, amb títols com Frankisstein o Per què ser feliç quan podries ser normal?, ambdues publicades per Edicions del Periscopi, i, sobretot, ho és per aquells que la volen escoltar. És a Mallorca en el marc de la primera edició de La Coma, festival literari organitzat per la Fundació Mallorca Literària, i ho té ben clar: anam de camí a una gran guerra i no n'estam gens preparats.

El Consell de Mallorca, a través de la Fundació Mallorca Literària, ha presentat aquest dijous La Coma, en el marc del projecte Espai Llegir, un nou festival de dinamització literària i pensament contemporani a Mallorca. L'esdeveniment compta amb 23 activitats que se celebraran els 8, 9 i 10 de maig a Es Baluard, a Palma, i a la Casa Llorenç Villalonga, a Binissalem. La trobada pretén ser un nou espai de diàleg i pensament contemporani que acollirà algunes de les veus literàries actuals més potents, segons ha apuntat la vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca.

La paraula de Vicent Andrés Estellés serà viva a través del tribut Va com va aquest dissabte 10 d'agost a la Casa Llorenç Villalonga de Binissalem. L'obra, va ser desenvolupada fa uns anys per les actrius Anna Berenguer, Marina Mulet i Sandra Montfort. La funció es va poder veure al festival de teatre Albopàs de sa Pobla l'any passat i el públic va el rebre amb emoció.

“En aquest quarto, on em fico dins els pantalons, / sense saber de mi mateix per què, / poso la meva vida dins la camisa de força dels calçons, / tan xalest com soc i tan clar, / em dic Blai, però no gaire”. Amb lletra manuscrita del mateix Blai Bonet –algunes de les grafies resulten molt identificatives, com les lletres ‘g’, ‘t’ i ‘f’, que tenen una presència gairebé teatral– aquests versos del poeta santanyiner pengen a una de les parets de l’habitació on els va escriure, allà on s’inspirà, de fet, per escriure’ls. Als peus del text, un llit amb una flassada que reposa davall la projecció d’un nigul farcit de cabòries i, just devora, l’escriptori des d’on va imaginar El mar, Nova York i L’Evangeli segons un de tants, entre molts altres.

Quinze anys després de l’inici del projecte i cinc anys després que començassin les obres, la Casa Blai Bonet - Centre de Poesia de la Fundació Mallorca Literària està a punt de convertir-se en realitat. Serà el pròxim 14 de juny quan s’inauguri oficialment aquest centre pensat per retre homenatge al poeta santanyiner, amb una zona museogràfica dedicada a l’obra de Bonet, i per convertir-se en epicentre de creació poètica, amb un arxiu i una biblioteca especialitzats i un espai de residència per a creadors. 

La seva relació amb la literatura ve d’enrere, gairebé des de sempre, però no ha estat fins ara, que ja suma 15 anys al capdavant de la Fundació Mallorca Literària, que s’ha llançat a publicar com a autora. Perquè Rastre de plata, el primer poemari de Carme Castells (Mancor de la Vall, 1976), que ha publicat amb AdiA, és el debut de cara als lectors d’una poeta que tota la vida ha fet i desfet versos que ara ha decidit compartir. I ho ha fet per tractar tabús i traumes vinculats a un concepte que per a tota dona és, d’una manera o una altra, un condicionant: la maternitat. Les pròximes setmanes el presentarà a Barcelona, Inca i Manacor.

En parlar de literatura i serra de Tramuntana hi ha tota una sèrie de referents que són inevitables, des de Miquel Costa i Llobera fins a Joan Alcover, i que varen servir per construir una definició literària d’aquest indret que ha perdurat fins avui. Què en poden dir, però, els autors contemporanis de la serra de Tramuntana? En què es diferencia la seva mirada d’aquesta que ha esdevingut referència i quins punts poden tenir en comú? Aquests plantejaments han servit de punt de partida d’un projecte que tot just ha arrencat, 'Escriure la Serra'. 

Més de 7.000 alumnes han participat aquest curs 2022-2023 en les activitats educatives organitzades per la Fundació Mallorca Literària (FML). En total, s'han fet 283 sessions d'activitats a 73 centres educatius i biblioteques. Els estudiants participants han augmentat gairebé un 30% en relació amb els que ho feren el curs 2021-2022.

Era dia primer de novembre de fa dos anys quan la cantant Maria Bartomeu (Oliva, 1998) penjava un vídeo al seu perfil de Twitter acompanyat d’un text on el presentava com “una cançó de cant valencià que faig al conservatori” i avisava els seus seguidors que hi acostumassin l’oïda perquè “aniré pujant-ne més”. Amb milers de reproduccions, aquella versió que va fer del cant tradicional Arranquen vinyes es va convertir en tot un fenomen viral i en la llavor del que ha estat el seu primer disc, L’Assumpció, un treball on continúa l’aposta i, fins i tot, la puja, per reformular la música tradicional. El pròxim 15 de juliol serà a Es Fortí, a Cala d’Or, per presentar el seu debut discogràfic en el marc del festival La Lluna en Vers que organitza la Fundació Mallorca Literària. 

El món de la novel·la De nou centaure (La segona perifèria) està ple d’ulleres intel·ligents, de relacions virtuals i de dubtes al voltant de qüestions com el gènere, la maternitat o l’activitat turística. És, en teoria, una obra de ciència-ficció que, tanmateix, ens parla de l’aquí i l’ara a través d’un personatge de nom Paula que té l’escriptora Mary Wollstonecraft, pionera del feminisme i mare de la també escriptora Mary Shelley, entre les seves confidents. La seva autora, Katixa Agirre, és avui a Mallorca en el marc del cicle Converses que organitza la Fundació Mallorca Literària. 

Torna un dels festivals que ha aconseguit un arrelament cultural més notable en la programació estiuenca mallorquina, La Lluna en Vers. Amb la paraula com a llavor, aquesta iniciativa –que arriba enguany a la tretzena edició– nodrirà els caps de setmana amb concerts, recitals, nits temàtiques i representacions teatrals del 17 de juny al 2 de setembre.

Torna un dels festivals que han aconseguit arrelar a la programació estiuenca mallorquina, La Lluna en Vers. Amb la paraula com a llavor, aquest esdeveniment, que arriba enguany a la tretzena edició, nodrirà de propostes culturals els caps de setmana de juny a setembre amb concerts, recitals, nits temàtiques i representacions teatrals.

Cavalca sola, bosc enllà. Amb aquestes quatre paraules comença Matrix, la novel·la amb què Lauren Groff s’imagina la vida de Maria de França, poetessa que la va captivar durant els seus anys d’universitat, la biografia de la qual és més plena de dubtes que de certeses. Amb aquestes quatre paraules, però, no només inicia la novel·la, sinó que d’alguna manera la resumeix: la ficció que Groff ha imaginat sobre Maria de França és la història d’una dona que, empesa per una força més gran que ella mateixa, no deixarà mai d'intentar travessar-ho tot. 

La catalana Queralt Lahoz fa temps que sembla haver acceptat i explorat un fet que és inherent a la seva música: les arrels són imprevisibles. Poden sorgir en qualsevol moment i de qualsevol lloc i els camins que són capaços de traçar depenen únicament dels límits que cadascú hi vulgui posar. Així ho demostrà a Pureza, l’àlbum amb què debutà ara fa dos anys, i així ho confirma a Alto Cielo, el seu darrer treball. Acabada de tornar de Menorca, on actuà el passat cap de setmana, en podrem tornar a gaudir en directe el pròxim 24 de juny a Consolació, a Sant Joan, en el marc de la programació de La Lluna En Vers, cicle organitzat per la Fundació Mallorca Literària. 

Lauren Groff, l'autora del best-seller Matrix (publicada per L'Altra en català el 2022), serà una de les primeres autores internacionals a participar en el cicle de converses 'Màtries: Noves mirades per reescriure el món', de la Fundació Mallorca Literària. Per primera vegada, el cicle de converses tindrà participació internacional amb, a banda de Groff, la sueca Elin Cullhed, autora d'Eufòria, una novel·la inspirada en la vida de Sylvia Plath.

Tot i que no ha estat mai a la terra dels seus pares i padrins, els poemes de Rafeef Ziadah (Beirut, 1979) parlen de l'enyorament de Palestina i una identitat marcada per l'exili. La poeta palestina recitarà els seus versos aquest divendres al casal de Can Balaguer de Palma, en una actuació conjunta amb els Remei de Ca la Fresca, grup català, que, en paraules seves, fa "rock visceral i música electrònica de poble". Aquesta actuació és fruit d'un projecte escènic conjunt creat arran de la Setmana de la Poesia de Barcelona, i que la Fundació Mallorca Literària emmarca dins el cicle d'acció poètica Versud.

La més bàsica de les carpetes, d’un color blau fosc que ja ha tornat gris, es converteix en el contenidor d’un petit tresor si a sobre hi duu una etiqueta aferrada on es pot llegir “Records personals JF - MAO”, inicials que corresponen a la parella formada pels escriptors Jaume Fuster i Maria Antònia Oliver. Aquest és un dels objectes que, juntament amb una biblioteca personal formada per exactament 4.566 exemplars, han cedit els familiars de Maria Antònia Oliver a la Fundació Mallorca Literària, entre els quals es troben les primeres edicions de la seva obra, així com títols internacionals. “La intenció és fer un espai a la Casa Museu Llorenç Villalonga que sigui una sala de lectura, un espai viu a partir de la biblioteca de Maria Antònia Oliver”, ha explicat Carme Castells, directora de la Fundació Mallorca Literària.