<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - verbs]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/verbs/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - verbs]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.arabalears.cat/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Quan ‘anar’ va deixar de dur-nos enlloc]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/deixar-dur-enlloc_1_5917164.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d8ab7196-9b94-4bc0-abca-b66d201b00ab_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Què vàreu fer ahir? Potser vàreu anar a classe, vàreu prendre un cafè amb un company o vàreu llegir un llibre que feia temps que volíeu començar. Sigui quina sigui la resposta, és probable que, si us ho demanen, feu servir el verb ‘anar’ (o unes formes particulars d’aquest verb) per explicar-ho. Ara bé, si hi pensam una mica, quan deim ‘vaig estudiar’, ‘vaig prendre un cafè’ o ‘vaig llegir’, no expressam cap moviment. Si no heu anat enlloc, com és que un verb que originalment indicava desplaçament ha acabat convertit en una de les maneres més habituals de parlar del passat?</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Elga Cremades]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/deixar-dur-enlloc_1_5917164.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 21 Nov 2026 15:41:06 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d8ab7196-9b94-4bc0-abca-b66d201b00ab_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Quan ‘anar’ va deixar de dur-nos enlloc]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d8ab7196-9b94-4bc0-abca-b66d201b00ab_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Com una construcció que indicava moviment va acabar convertint-se en una de les formes més habituals de parlar del passat en català]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Quan l’'-eix-' eclipsa l’'-esc-']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/l-eix-eclipsa-l-esc_1_5823894.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/54275c04-c528-4daf-91e0-ac4e84a68344_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Heu sentit mai anomenar l’increment incoatiu? Si no us sona de res, manco us deuen sonar els falsos verbs incoatius… Però si qualque vegada heu sentit en català central una construcció semblant a ‘No <em>coneixo</em> aquest noi’ i la conjugació verbal us ha resultat estranya, és un molt bon senyal: implícitament sabeu que qualque cosa grinyola (perquè la conjugació admesa per la normativa és justament la compartida per tots els dialectes: ‘conec’).</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Catalina Pons Vidal]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/l-eix-eclipsa-l-esc_1_5823894.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 15 Aug 2026 14:58:22 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/54275c04-c528-4daf-91e0-ac4e84a68344_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una aula durant l'inici del curs escolar.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/54275c04-c528-4daf-91e0-ac4e84a68344_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[En el català de les Balears podem dir i escriure ‘compartesc’, en comptes de ‘comparteixo’, sense cap inconvenient, tant si parlam en registre formal com informal]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[És el mateix dir ‘som sord’ que ‘estic sord’?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/mateix-dir-sord-sord_1_5801402.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/ee78f3a2-ceb3-480f-9a5f-2aecd44c9ddc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Quan pensam en verbs, gairebé sempre ens venen al cap aquells que descriuen accions, com ara ‘cantar’, ‘ballar’ i ‘córrer’; processos, com ‘créixer’ i ‘enamorar-se’, o estats, com ‘conèixer’ o ‘saber’. Tanmateix, n’hi ha d’altres que no porten cap significat implícit, com ara el verb ‘ser’. Posem per cas que som amb amics i decidim jugar al clàssic joc de gestos. Quan en el nostre paperet llegim un verb similar als del primer grup, tots feim un alè: són verbs fàcilment imitables perquè se’n pot extreure un sentit. Ara bé, què passa quan la paraula que ens toca és el verb‘ser’? Com podem representar verbs que no expressen cap acció? </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Marta Moreno Mateu]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/mateix-dir-sord-sord_1_5801402.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Jul 2026 14:49:57 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/ee78f3a2-ceb3-480f-9a5f-2aecd44c9ddc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[‘Som sorda’ o ‘estic sorda’]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/ee78f3a2-ceb3-480f-9a5f-2aecd44c9ddc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[En català existeixen dos verbs principals, ‘ser’ i ‘estar’, que poden funcionar com a còpules d’oracions copulatives. Malgrat compartir determinats usos, no se’ls pot considerar equivalents, ja que el verb ‘estar’ afegeix un matís aspectual. Ara és cada vegada més freqüent sentir ‘estar’ en contextos en què tradicionalment es feia servir ‘ser’, especialment entre la població més jove]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els catalanoparlants feim moltes coses, però també en donam]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/catalanoparlants-feim-moltes-coses-tambe-donam_1_5683583.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/3109b71d-0ca3-4c50-865c-cf46bd30ee61_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Entre els verbs més freqüents de la llengua catalana hi ha, sens dubte, ‘fer’i<em> ‘</em>donar’. Tots dos tenen usos plens i ben clars, com ‘fer un treball’(en què el verb ‘fer’significa “realitzar”) o ‘donar un llibre’(en què el verb ‘donar’ té el significat ple de “transferir a algú altre”), però també participen en moltes expressions en què el significat principal recau en el substantiu que els acompanya. Quan deim, per exemple, que volem ‘fer una pregunta a algú’, el nucli de l’acció és ‘pregunta’. El mateix passa a<em> ‘</em>fer una visita’, ‘fer feina’ o ‘fer una anàlisi’. El verb ‘fer’ aporta l’estructura verbal de la frase (marca el temps, la persona i la concordança), però el contingut semàntic principal (és a dir, el significat) el posa el nom.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Elga Cremades]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/catalanoparlants-feim-moltes-coses-tambe-donam_1_5683583.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 21 Mar 2026 16:07:37 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/3109b71d-0ca3-4c50-865c-cf46bd30ee61_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Els catalanoparlants feim moltes coses, però també en donam]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/3109b71d-0ca3-4c50-865c-cf46bd30ee61_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[En català feim feina, feim abraçades i feim visites. També donam unes quantes coses: donam suport, donam respostes o donam cops d’ull. Aquestes combinacions tan habituals formen part d’un mecanisme molt estès a la llengua: el dels verbs de suport o verbs lleugers]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Parlam malament quan deim “hem dinat porcella”?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/parlam-malament-deim-hem-dinat-porcella_1_5597444.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/a7867f33-ff99-4660-87ee-d8e025684eba_source-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>La tradició gramatical catalana ha estat força coherent a l’hora de descriure aquests verbs. Així, ‘desdejunar’, ‘esmorzar’, ‘dinar’, ‘berenar’ i ‘sopar’ s’han classificat com a verbs intransitius, és a dir, verbs que no agafen complement directe. Dit amb exemples concrets: segons aquesta descripció, en català no ‘dinam canelons’ ni ‘sopam peix’; el que feim és ‘menjar canelons per dinar’ o ‘menjar peix per sopar’. El verb que introdueix l’aliment és ‘menjar’, mentre que el verb d’àpat serveix per indicar el moment o el tipus d’àpat. A Mallorca, a més, aquesta estructura conviu amb una altra solució molt habitual: ‘dinam de canelons’, ‘sopam de peix’, amb un complement introduït per la preposició ‘de’. Aquesta construcció permet especificar el contingut de l’àpat sense que sigui un complement directe, cosa que encaixa, també, amb la classificació tradicional d’aquests verbs com a intransitius. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Elga Cremades]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/parlam-malament-deim-hem-dinat-porcella_1_5597444.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 20 Dec 2025 14:50:54 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a7867f33-ff99-4660-87ee-d8e025684eba_source-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un infant dinant]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a7867f33-ff99-4660-87ee-d8e025684eba_source-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Per Nadal, Sant Esteve o Cap d’Any passam moltes hores a taula i moltes més parlant del que menjam. Ho feim amb verbs molt habituals (‘desdejunar’, ‘esmorzar’, ‘dinar’, ‘berenar’, ‘sopar’) que encara que no ho sembli, tenen un comportament gramatical curiós en català]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
