L’equip d’orientació del centre on estudia Núria, de 12 anys, la va avaluar fa un any: té altes capacitats i Asperger. La seva mare, Victòria Toledo, explica que encara no sap com afrontarà aquest nou curs: “No ha tingut mai cap adaptació”. Com ella, 2.355 alumnes no universitaris amb altes capacitats (1,58% del total de matriculats) han començat les classes aquest setembre, segons dades de la Conselleria d’Educació. La detecció ha augmentat un 0,53% en quatre anys. Però les famílies reclamen una intervenció dins les aules: falten recursos, instruccions concretes i formació per als docents.

Els centres educatius de les Balears tindran aquest curs deu nous auxiliars tècnics educatius per poder donar resposta als requeriments dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE). El Govern ho ha confirmat aquest dilluns després d'haver aprovat la dotació econòmica per poder contractar-los.

L'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) ha presentat aquest dijous el programa ABRIC, una iniciativa pionera, implantada per ara només al País Basc, que té com a objectiu oferir l'entorn més adequat i òptim a tots els nins, nines i adolescents en règim d'acolliment temporal que tinguin dificultats conductuals i necessitats especials relacionades amb les seves emocions. Així, l'IMAS fa una passa més en l'especialització dels seus programes d'acolliment familiar.

Les Illes Balears són la segona comunitat amb un major percentatge d'infants amb necessitats específiques que rep suport educatiu. Així ho reflecteix l'Estadística d'ensenyament no universitari del curs 2019-20, que el Ministeri d'Educació ha publicat aquest dijous. En concret, el 16,9% de l'alumnat illenc amb aquestes necessitats rep suport. L'autonomia amb un percentatge més alt és Navarra (20,6%) i a l'altre extrem se situen Aragó (3,1%), Madrid (5,5%) i el País Basc (6,1%).

“Els nins vulnerables varen ser els grans oblidats durant el confinament, i ara tornen a ser els més perjudicats d’aquest curs”, afirma la pedagoga Xisca Aguiló. La reducció de ràtios als centres educatius ha implicat que especialistes en Pedagogia Terapèutica (PT), Audició i Llenguatge (AL) i Atenció a la Diversitat (AD) passin a fer de tutors. Amb això, molts infants amb necessitats especials han quedat sense acompanyament educatiu per adaptar les tasques a les seves capacitats.

La Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes, FAPA Mallorca, ha reclamat a la Conselleria d'Educació i Universitat "una solució immediata i satisfactòria" per als alumnes amb necessitats educatives especials, davant la falta de dotació d'auxiliars tècnics (LLIGUI) en alguns centres.

La Fundació Neurodesenvolupament i Moviment (Nemo), dedicada a donar suport i assessorar les persones amb diversitat funcional i les seves famílies, ha atès en el seu primer any d'activitat un total de 170 usuaris: 160 menors i 10 adults. Nascuda el gener de 2017 gràcies a l'impuls de Gregorio Codola i Leonor Félix, pares d'un nin amb necessitats especials, la fundació està sustentada en tres eixos: el centre, la plataforma, i les beques Nemo. Des que va iniciar la seva activitat, la fundació no ha deixat de rebre peticions de valoració i atenció a infants amb diversitat funcional i a les seves famílies. Inicialment oferiren un tractament neurorehabilitador a 50 nins i varen acabar l'any amb 170 pacients, segons detalla la gerent de la fundació, Verònica Espinar.

Nacho García-Moris és des de fa cinc anys el responsable del gabinet dental de l’Hospital General de Palma. La seva, però, no és una consulta qualsevol. Atén específicament persones –infants i adults– amb necessitats especials, que li arriben, normalment, derivats de centres de salut on no els ha estat possible fer-los el tractament dental.