Quan la majoria de gent acaba la seva jornada laboral, comença una segona feina als pavellons i camps de les Balears. Entrenadors, delegats, ajudants, directors esportius i presidents de clubs es canvien la roba de feina per un xandall i dediquen hores als infants i joves que formen l’esport base, sovint sense cobrar o amb compensacions simbòliques. Aquest esforç se sosté per la vocació i convenciment que l’esport educa, aporta valors, integra i estructura vides.

Tot i que ara sembli quimèric, hi va haver un temps en què els humans compartíem consensos en moltíssimes matèries. Fins i tot sobre l’ara subjectivíssim camp de la criança infantil: “Els infants caminen a l’any i parlen als dos”, era l’aclaridora divisa compiladora que servia de brúixola educativa en la fascinant travessia d’aquest període evolutiu.

Comença la darrera setmana del trimestre. Les notes ja estan posades i l’ambient és el de cada any a les aules: nervis acumulats, expectació per Nadal i una energia difícil de contenir. Gestionar els darrers dies abans de les vacances esdevé un repte, i tradicionalment s’opta per activitats lúdiques: jocs, tallers, alguna pel·lícula o un vídeo compartit amb el grup. Però enguany aquest recurs habitual té límits molt clars. Arran de l’enduriment de la normativa sobre l’ús de pantalles, els alumnes d'Infantil no poden anar al cinema ni visualitzar cap tipus d’audiovisual, ni tan sols de manera puntual ni amb finalitats lúdiques.

Només tres de cada deu centres que ofereixen servei de menjador escolar disposen d’una cuina pròpia on es prepara el menjar. La resta depèn de tercers: un 63,2% funciona amb càtering, mentre que el 6,6% rep el menjar d’altres escoles, un sistema que, a efectes pràctics, també és càtering. El sector, a més, està profundament concentrat. Cinc empreses es reparteixen el 64% dels menjadors de les Balears, i tres igualen o superen la trentena de centres gestionats. Aquesta dinàmica deixa poc marge als cuiners autònoms i a les petites empreses per fer viable la gestió d’un únic menjador. Els costos operatius són elevats i competir en preu amb les empreses grans –que poden aplicar economies d’escala i negociar millor amb els proveïdors– es converteix en una cursa desigual.

A Magaluf, envoltats de pisos, bars per a turistes i hotels, els alumnes que hi viuen podrien passar tota la vida sense reconèixer el Galatzó, la serra de Tramuntana o la història que s’amaga darrere els carrers antics de Palma. Aquesta és la realitat de molts infants de les Illes Balears: viuen tancats al seu barri, desconeixen la cultura i el patrimoni de l’illa i depenen de l’escola perquè algú els mostri el món que els envolta. “N’hi ha molts que no van més enllà de Portopí”, resumeix la directora del CEIP Cas Saboners, Marilena Suau. L’escola intenta limitar aquest factor de desigualtat, però no sempre pot.

La Conselleria de Salut començarà a vacunar contra la grip la població diana infantil de totes les escoles públiques, privades i concertades de les Balears, en total 353 centres educatius. Per illes, es vacunarà a 275 col·legis de Mallorca, 43 d'Eivissa, 4 de Formentera i 31 de Menorca. Durant la campanya, que comença el pròxim 6 d'octubre i es prolongarà fins al 7 de novembre, s'oferirà vacunar-se uns 28.000 menors escolaritzats al segon cicle d'educació Infantil, és a dir, els infants nascuts els anys 2020, 2021 i 2022.

L’embaràs de Bea Oliver va ser perfecte, “de pel·lícula”. “Tot normalíssim. Sense vòmits ni una sola molèstia”. Guiem va néixer i se’l varen endur de manera precipitada del paritori. Alguna cosa no anava bé. No va rebre explicacions, només incertesa. Bea es va sentir “molt qüestionada” perquè li preguntaven una vegada i una altra si havia consumit substàncies estupefaents durant la gestació. Quan per fi va poder veure el seu fill, “no hi havia una part del seu cos on no tingués un cable”. “Em volia morir. Només plorava mentre veia que la dona del meu costat paria un nin completament sa. Mai no esborres aquests moments de la teva ment. Només acceptes el que t’ha tocat. Convius amb això”, confessa.

És un dia d’estiu, fa humitat i l’aire està carregat de mosquits. Piquen a un infant de tres anys a la galta i ell es comença a rascar amb força fins al punt que s’enceta la pell. Se’l cura i se li posa una tireta i, en principi, tot queda resolt. Però l’endemà li comença a sortir una vermellor i se li forma progressivament una crosta de color mel. Per als pediatres, el diagnòstic és clar. Té impetigen, una malaltia de la pell habitual a l’estiu i que la provoquen els mateixos bacteris de la dermis. Normalment, estan a la barrera dèrmica, però si hi ha una ferida o una picada poden penetrar i provocar una infecció. Pot ser localitzada o escampar-se per la pell, sigui perquè l’infant s’ha gratat a altres zones amb les mans brutes i infectades, o perquè els gèrmens han entrat al torrent sanguini i van sembrant lesions arreu del cos.

Álex té nou anys. És “divertit, amable i amorós”. S’aixeca dient “t’estim” i repartint besades. Du malament la frustració i “va per batle del poble” perquè “saluda tothom pel carrer”. Aina farà dos anys. És “riallera, independent, sempre està de bon humor i dorm bé a les nits”. En resum, “ha vingut a gaudir de la vida”. Rosa “té molta vitalitat i caràcter, un bombó de bebè”. Els descriuen, orgullosos, els seus pares adoptius. Andrés i Alberto són els d’Álex; Miquel, el d’Aina. I Marta, la mare de Rosa. Han estat considerats idonis per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) del Consell de Mallorca després de superar una formació i entrevistes amb totes les garanties per als menors. “Cercam les millors famílies per als infants, no infants per a les famílies. Els que tenen dret a ser adoptats són ells, com a mesura de protecció. I no ha de ser necessàriament un procés tan llarg com la gent es pensa. Intentam que sigui el més ràpid possible, però sempre atenent els temps i les necessitats de l’infant”, explica Apol·lònia Socias, directora insular de Serveis Socials, Infància i Família.

Després de posar punt final al curs escolar, una agrupació d'ONG europees ha publicat el seu informe anual, Clean Cities, sobre l'accessibilitat infantil en diferents ciutats europees. La presència de carrers escolars, carrils bici protegits i límits de velocitat a 30 quilòmetres per hora són els tres factors principals per avaluar les condicions de les urbs per assegurar una vida sana, segura i amb els recursos bàsics a l'abast de tots els nens.

T’has preguntat mai per què els grans sempre diuen que “menjar fruita i hortalisses és molt important”? Aquests aliments són imprescindibles en una alimentació saludable i ajuden als infants a créixer sans, forts i plens d’energia. De fet, incloure-les diàriament i en les quantitats recomanades redueix el risc de patir malalties cardiovasculars, intestinals, d’obesitat i, fins i tot, algun tipus de càncer, i garanteix una bona aportació de vitamines, minerals, fibres i aigua, i unes substàncies beneficioses anomenades fitoquímiques, que són petits escuts protectors que el cos utilitza per defensar-se del que és dolent.

Segur que algun amic us deu haver explicat que recorda coses que li van passar quan tot just tenia un any de vida. Altres potser van més lluny i parlen d’experiències anteriors, fins i tot dels primers dies després del part. La ciència fa temps que diu que tot això és fals: el consens és que la ment humana no forma records fins als dos o tres anys (en alguns casos excepcionals podria ser una mica abans). Qualsevol imatge anterior a aquesta data, segurament l’hem construïda a partir del que altres persones ens han explicat, però no pot venir d’experiències pròpies. O sí? Un nou estudi, publicat recentment a la revista Science, qüestiona aquest dogma i proposa que el cervell està preparat per memoritzar des d’abans del que crèiem.

Decoració única, activitats dirigides per entretenir la mainada, menjar variat i, com a colofó, un detall per als convidats perquè s’emportin un record d’aquest dia. Una festa de revista (o, millor dit, instagramejable) –i també amb un cost econòmic important, segurament–. Però qui és realment el protagonista de la celebració? Els progenitors (per lluir-s’hi) o l’infant que fa un any més? Imma Marín, presidenta de l’Institut del Joc, ens acosta, amb els seus consells, a una festa d’aniversari genuïna: sense gaires complicacions i on la criatura participi –sota criteris i valors de la família– en la presa de decisions. “És essencial la seva implicació. No només per decidir, sinó també per corresponsabilitzar-se i fer coses”, subratlla. “Com més simple i senzilla sigui la festa, més la posarem a l’abast de l’infant: en canvi, si l’allunyem del que el nen pot decidir i participar serà una festa per quedar bé –i tot serà moníssim–, però serà més difícil que la senti seva”.

Els problemes d’accés a l’habitatge que afecten tots els àmbits de la societat, també repercuteixen en l’escola. “Els desnonaments de famílies han augmentat moltíssim en els darrers anys, però no sol ser gent que es queda al carrer, sinó que van botant de casa en casa perquè els van desnonant de per tot”, assegura Asun Gallardo, directora del CEPIESO Gabriel Vallseca, ubicat a Son Gotleu, una de les barriades amb més vulnerabilitat de les Balears. Coincideixen amb ella la directora del CEIP Jafudà Cresques, Aina Pico, i la del CEIP Joan Capó, Xisca Chacopino, centres ubicats a Pere Garau i també a Son Gotleu, respectivament. “Tenim moltíssims alumnes que viuen a pisos pastera, en habitacions on es fica tota la família i creim que un infant viu a una xabola, però no ho tenim confirmat perquè la família no ens en vol dir res”, exposa Gallardo.

Alguns infants es refereixen als seus pares pel seu nom de pila, i s'allunyen del tradicional mama o papa. Tot i que pot resultar estrany, sovint té una explicació senzilla: l’infant ho ha sentit a dir. “Quan això passa és perquè els pares es diuen pel nom, no es refereixen a la persona pel rol que fa, sinó pel nom, i així el nen o la nena aprèn que s’hi ha d'adreçar d'aquella manera”, explica Sylvie Pérez, psicòloga i professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC. Generalment, dins de les famílies, els pares s’identifiquen pel rol que desenvolupen davant dels nens i s’autoanomenen així: “Anem a veure el papa” o “demana-li a la mama”.

Devies ser molt petit, encara, però ja parlaves com un homenet. Enfilat a la cadireta de fusta, remenaves el plat i ens preguntaves si aquell tros de carn li tornaria a créixer, al porquet. Et vam dir la veritat, que l’havien hagut de matar per poder-ne fer carn. I tu vas callar, t’ho vas pensar un segon i vas continuar menjant.

La Niveen va néixer en plena guerra a Gaza, mentre els bombardejos d’Israel devastaven la Franja, una ofensiva que ha causat la mort de més de 17.000 infants, segons dades del ministeri de Sanitat de Gaza. Ella va arribar al món amb un forat al cor.

Els grups municipals del PSIB, MÉS i Podem a l’Ajuntament de Palma presentaran una moció conjunta en el pròxim ple per donar suport a les treballadores de les escoletes externalitzades, en vaga indefinida des del 28 d'abril passat. Així ho han explicat el portaveu dels socialistes a l'Ajuntament de Palma, Xisco Ducrós;la regidora de MÉS per Palma, Kika Coll, i la regidora d'Unides Podem a l'Ajuntament, Lucía Muñoz, que han coincidit a criticar la "falta de voluntat política i de compromís" del batle de Palma, Jaime Martínez, del PP, per donar resposta a les reivindicacions que plantegen les treballadores, entre les quals hi ha l'equiparació salarial amb les empleades dels centres educatius de gestió directa.

Els pares i mares hauríem de començar a raspallar les dents dels nostres fills tan bon punt surt la primera peça. Familiaritzar els petits amb el raspall i amb una rutina d’higiene dental com més aviat millor és fonamental. A poc a poc, seran ells qui portin la veu cantant; comptant en tot moment amb la supervisió d'un adult. Al preguntar-li quan pot substituir-se un raspall de dents manual per un d’elèctric, el doctor Joan Pau Marcó, estomatòleg especialista en ortodòncia, recomana començar per ensenyar als infants a raspallar-se correctament amb un raspall manual. El moment hauria de ser cap als tres anys. “Després, a partir dels sis, quan comença el recanvi dental, és quan crec que és interessant introduir-ne un d’elèctric”, assenyala. No obstant això –matisa el també professor en el màster d’ortodòncia de la UB i de la UIC–, el moment exacte vindrà determinat pels pares de la criatura, “ja que són ells qui millor coneixen els fills per saber si se’n farà un bon ús”. Els experts també afirmen que, un cop s'ha dominat la tècnica del raspallat i el temps que s'hi ha de dedicar, l'efectivitat d'un raspall de dents manual és similar a la d'un d'elèctric.