L'església del Claustre de Sant Domingo de Pollença va acollir el passat 7 de desembre, un concert d'Eva Fernández en format trio, amb Josep Munar (guitarra) i Enric Fuster (bateria). Tres músics que ja havien compartit camí al disc Yo pregunto (2018), i que tornaren a demostrar una complicitat natural i molt ben afinada.

Entre somriures i una naturalitat que només tenen els músics que creen des del present pur, Mezquida va contar que havia respost així a una pregunta que li havia fet una periodista eivissenca. La frase va servir de fil conductor involuntari d’un concert que va reiterar, amb una evidència rotunda, que la música d’aquest duet no necessita cap marc per ser entesa. Senzillament passa, flueix, es construeix i es transforma davant el públic.

El projecte de Toni Vaquer manté la seva vocació d’explorar formats inusuals i d’integrar-los en un únic llenguatge sonor. A Voodoo Children Collective, aquesta aposta es concreta en una fusió singular: instruments clàssics que permeten “estirar la música com una goma” conviuen amb tubs de big band més secs i definits, configurant un discurs que evoluciona constantment sense perdre coherència. Vaquer assumeix un paper que va més enllà de la direcció: presenta, contextualitza i dedica cada peça, i les converteix sovint en gestos de reconeixement cap als músics del projecte.