Cristina San Juan era la directora del CEIP Es Pont durant el temps de la vaga de docents. Assegura que té molt mal record d’aquells anys perquè els professors se sentien com si fossin el blanc del govern de Bauzá. “No sé si era per dissimular les retallades o la precarietat que hi havia en el sistema de baixes i interinatges”, diu Cristina intentant trobar una explicació al que va succeir. “Llavors varen començar a dir que la culpa del fracàs escolar i de tot el que passava era de la llengua catalana i del professorat”, declara.

Al llarg de l’any 2013 no tot varen ser destitucions i expedients a la carta sinó que també hi va haver algunes renúncies polítiques, que no per ser voluntàries varen ser més bones d’empassar.

Avui fa cinc anys, els carrers de les Balears veieren passar la manifestació més multitudinària de la seva història. Des de les 70.000 persones, que calculà Delegació del govern que s’havien concentrat a Palma fins a les 100.000 que estimà la Societat Balear de Matemàtics, a les quals hem de sumar les prop de 10.000 de Maó, al voltant del mateix nombre a Vila, a Eivissa, i devers 500 a Sant Francesc, a Formentera. Aquestes són les xifres de persones que aplegà la marea verda de suport a la vaga indefinida dels docents de l’Arxipèlag, sota el lema ‘Contra la imposició defensem l’educació’. El Decret llei del tractament integrat de llengües -més conegut com a TIL- posat en marxa pel Govern de José Ramón Bauzá fou l’espurna que va encendre els ànims de la majoria de la comunitat docent. Aquell decret féu néixer una Assemblea de Docents a partir de la qual els mestres es varen organitzar i mobilitzar, i que acabà per ser la principal impulsora d’aquella manifestació que va omplir de samarretes verdes els carrers de les capitals de cada illa. A més de l’Assemblea de Docents i la Plataforma Crida, entre les entitats organitzadores hi havia l’STEI, l’Obra Cultural Balear, l’Uctaib, l’Associació de Directors d’Educació Infantil i Primaria, la Fadesib, la FAPA, la COAPA, els Joves per la Llengua, CCOO, CGT, la Fete-UGT, els Jubilats per Mallorca i la Plataforma d’Estudiants de Balears.

Varen ser els més eficients, però en aquell cas la celeritat els va sortir cara. Els projectes de TIL dels tres instituts de Maó, l’IES Joan Ramis i Ramis, el Cap de Llevant i el Pasqual Calbó, varen ser els primers a arribar a la Conselleria d’Educació. Va ser així com Marga Seguí, Rafael Andreu i Jaume Bonet, els directors d’aquests tres centres, es varen convertir en els caps de turc del govern de Bauzá, ja que el 31 de juliol de 2013 varen ser els primers a ser expedientats i destituïts. Es va fer sense cap tipus de contacte previ de la Conselleria ni cap informe de la inspecció educativa. Se’ls acusava de desobediència, ja que el consell escolar dels tres centres va rebutjar les propostes de TIL que la Conselleria els exigia.

Jaume March recorda molt bé el 29 de setembre de 2013. Des del primer moment, la seva implicació com a director de l’IES Marratxí va ser màxima i des del centre es varen posar tots els mitjans personals i materials perquè la marxa fos un èxit.

El 29 de setembre de 2013, l’ARA Balears va publicar un informe sobre els principals indicadors de l’educació a les Illes Balears. Cinc anys després, la comparativa d’aquelles dades amb les actuals permet constatar que hi ha hagut una clara millora de molts dels indicadors, tot i que la comunitat continua per davall de la mitjana estatal en molts d’aspectes.

Li esmentam la data, 29 de setembre de 2013, i tot d’una diu: “Jo hi era”. Martí March, conseller d’Educació des del 2015, aleshores exercia de catedràtic de Pedagogia a la UIB i era membre del Consell Escolar de les Illes Balears. Com a expert, aquell 29-S signà un article per a l’ARA Balears en el qual definia l’educació a les Illes com “una realitat en blanc i negre”. Demanava “un sistema educatiu amb recursos, amb reformes i amb consens”. Reconeixia i apuntava els problemes, però també recomanava no magnificar-los.

Miquel Mariano

Docent

Les manifestacions diu, varen ser “una gran mobilització ciutadana” contra “la manera com es volia implantar l’anglès”. Ara, pensa que hi ha una “clara voluntat d’escoltar els professionals i millorar”, i que “es treballa de manera més còmoDa”, tot i que “queda molt de camí per fer”

]]> Les primeres recomanacions del comitè d’experts que treballa per definir el nou model lingüístic escolar varen arribar el juliol passat, una vegada acabat el primer curs que ha aplicat el Decret de llengües. L’afirmació més clara és que “perquè els alumnes acabin l’ensenyament obligatori amb una bona competència comunicativa en català i en castellà, és necessari, tal com demostra l’experiència de molts de centres, que el català tingui una presència en el currículum molt superior a la que hi pugui tenir el castellà”.

]]>

El substitut del Tractament Integrat de Llengües del Govern popular de José Ramón Bauzá ha estat el Decret de llengües. Ha tapat ferides? La normativa sembla que no ha acabat d’agradar a tota la comunitat educativa. El decret, que entrà en vigor el curs passat, possibilita que els centres puguin triar les matèries que s’impartiran en una llengua estrangera. Recordam que el TIL pretenia equiparar català, castellà i anglès, un tractament que la comunitat educativa interpretà com un “atac” clar al català: “Ara resulta que per aprendre anglès s’han de fer les matemàtiques en castellà”, es llegia en una de les moltes pancartes que s’alçaren pels carrers contra el TIL. Exemplificava el cas: la norma de Bauzá deixava de banda el Decret de mínims -aprovat durant la legislatura de Jaume Matas, per cert-, que obliga que un 50% de l’escola sigui en català, ja que amb el TIL es reduïa el percentatge a un 33%.

]]>

“Avui és un dia de lluita, però demà continua!”. Aquesta és la idea del manifest que es va llegir, ahir feia quatre anys, en la manifestació més multitudinària de les Illes. Era un acte a favor de l’educació de qualitat i en defensa dels drets i la cultura balears. L’element que va fer dinamitar la resposta social va ser el Tractament Integral de Llengües (TIL) que el Govern popular de José Ramón Bauzá va voler impulsar a les aules. La lluita continuà dia 30. Però, i avui, prossegueix la lluita? La comunitat educativa té una resposta clara: sí. Si bé la normalitat torna a poc a poc a les aules, encara són moltes les reivindicacions que realitzen els docents al Govern de Francina Armengol i a la Conselleria de Martí March.

]]>