És probable que molts lectors no hagin sentit a parlar mai dels drets culturals. I que, en sentir-los anomenar, dedueixin que tenen a veure amb aquells que formen part del sector cultural, que no tenen res a veure amb ells. Com va passar amb conceptes com l’heteropatriarcat o la gentrificació, sembla que faci poc que els drets culturals s’han incorporat a la conversa pública i que només afectin una sèrie d’àmbits molt concrets, quan la realitat és que tenen una dimensió estructural i ja apareixen recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, signada l’any 1948, en concret, a l’article 27: “Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat i a gaudir de les arts”. Així i tot, aquests drets estan lluny d’estar garantits a les Balears.

Les il·lustracions de Serge Bloch desfilen una darrere l’altra en un desplaçament lent cap avall a la pantalla gran amb què Mònica Cuenca s’ajuda per explicar el concepte del taller que dirigeix. Una de les artistes del Taller d’Art d’Esment aixeca la mà i demana aturar-se en una de les imatges per observar-la millor. Es tracta d’una obra que combina el collage amb línies gruixudes i espontànies, característiques de Bloch: la imatge resultant és una patata, amb banyes i ales dibuixades, que es menja el logotip d’una revista. Tot seguit, a petició de la mateixa tallerista, Mònica s’atura en un plat de ceràmica que fa una picada d’ull a l’espectador.