La Direcció General de Memòria Democràtica del Govern ha incorporat aquest dimarts 66 documents nous entre informes d'exhumacions i identificacions fets a les fosses de les Balears. Els documents aporten nova informació sobre la identificació de les víctimes del franquisme localitzades i estudis de viabilitat per exhumar altres fosses, com ara les de Bunyola i Manacor. A més, els mapes de fosses de les Illes s'han desglossat en més d'una trentena de documents per facilitar-ne la consulta, un per a cada municipi, segons ha informat l'Executiu en un comunicat.

El tercer i darrer dia de la segona fase d'exhumació a la fossa de Montuïri ha finalitzat sense obtenir l'èxit esperat. El grup encarregat de les tasques d'excavació ha donat per acabada la intervenció en aquest municipi, lamentant que "s'ha intentat localitzar els quatre veïns campaners però això no ha estat possible".

La segona fase d'exhumació de la fossa de Montuïri continua aquest dimecres sense novetats. És el segon dia que els arqueòlegs treballen al forn crematori del cementeri. De moment, han localitzat dos cranis i una pelvis, però no es confirma que estiguin relacionats.

Memòria de Mallorca no es dona per vençuda. Després de la recerca fallida de la fossa del cementeri de Montuïri, on foren enterrats quatre campaners durant la Guerra Civil, les restes dels quals s'han cercat durant 12 dies, sense cap resultat, se'n promou un segon intent. "Continuarem cercant", ha dit la presidenta de l'entitat memorialista, Maria Antònia Oliver, a la vegada que ha proposat demanar al Consell de Mallorca la catalogació de la zona d'enjardinament del cementeri, on s'ha excavat, com a Lloc de la Memòria i Bé d'Interès Cultural (BIC).

On són?! Amb aquest crit de desànim conclou la fase d'excavació al cementeri de Montuïri a la recerca de la fossa comuna on foren enterrats quatre veïns de Campos que la nit del 29 al 30 d'octubre de 1936 foren assassinats com a conseqüència de la repressió falangista. Les restes de Bartomeu Ballester Roig, Miquel Mascaró Ballester, Joan Vidal Sansó i Jaume Puig Puigserver no han aparegut, després d'onze dies de treball consecutius, en què només han sortit a llum restes d'enterraments ordinaris, la majoria del segle XIX.

Les darreres hores del projecte de recerca de la fossa comuna al cementeri de Montuïri, on hi ha quatre campaners assassinats durant la Guerra Civil, s'han vist alterades per l'aparició de pintades feixistes als murs d'entrada al recinte religiós.

L'esperança de localitzar la fossa comuna amb les restes de quatre veïns de Campos assassinats l'octubre de 1936 al cementiri de Montuïri es va escurçant, a mesura que també ho fa el terreny on suposadament s'hauria de trobar. "Es continuarà fent feina uns quants dies més i, si s'hagués de fer una segona fase, es faria", ha declarat la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, aquest dilluns durant la visita institucional a la zona d'excavació.

Després de cinc dies de treballs i de destriar les restes òssies d’antics enterraments a la zona del cementeri vell de Montuïri, a la recerca de la fossa comuna que guarda els cossos de quatre veïns de Campos assassinats la nit del 29 al 30 d’octubre de 1936, l’equip d’investigació Aranzadi ha anunciat que ampliarà el perímetre d’actuació de la zona enjardinada on s’està excavant.

El cementeri vell de Montuïri, ara una zona enjardinada a l'entrada de la zona de tombes, continua només mostrant restes d'enterraments ordinaris. Durant la tercera jornada d'excavacions tampoc s'ha localitzat la fossa comuna amb els quatre campaners allà assassinats la nit del 29 al 30 d'octubre de 1936, durant la Guerra Civil.

La segona jornada d'excavació a la zona enjardinada de l'entrada al cementeri de Montuïri ha estat també infructuosa. Durant aquest dimarts capvespre, la Societat de Ciències Aranzadi ha obert sense cap resultat un segon punt, vora la fossa sèptica de l'edifici, on algunes fonts orals situen la fossa comuna amb els cossos dels quatre campaners assassinats la nit del 29 al 30 d'octubre de 1936, les restes dels quals s'intenta localitzar en aplicació de la Llei de fosses del Govern balear i a petició de familiars directes.