La caiguda de les borses com a resposta als aranzels imposats per la Casa Blanca a la majoria de països del món té un impacte molt diferent als Estats Units que a Europa. A les dues bandes de l'Atlàntic, els mercats de valors tenen un rol bastant diferent dintre de l'economia: als EUA són una peça clau, tant per al sector empresarial com per a les famílies, mentre que a Europa tenen un paper més secundari.

El consum de les llars continuarà sent el motor principal de l’economia espanyola en l’horitzó del mitjà i llarg termini. De fet, ja ho ha estat en molts cicles econòmics –és un dels pilars fonamentals per a un creixement robust i sostenible–. Tot i la seva recuperació des que es va sortir de la pandèmia de la covid-19, el comportament del consum mitjà per llar és més "modest" del que es preveia, sobretot durant la primera meitat de l'any, tenint en compte l'evolució d'altres variables macroeconòmiques, com són els nivells d'ocupació o la renda de la qual disposen les famílies.

Els baby boomers van néixer entre el 1946 i el 1964, i són la generació més afortunada de la història. La majoria de la generació, que suma 270 milions de persones als països rics, no ha lluitat en cap guerra. Alguns van veure en directe els Beatles. Es van criar durant una època de fort creixement econòmic. No tots són rics, però en termes agregats han acumulat una gran riquesa gràcies a una combinació de tipus d'interès decreixents, una disminució de la construcció de cases i ingressos elevats. Els boomers dels Estats Units, que són un 20% de la població del país, controlen un 52% de la riquesa, uns 76 bilions de dòlars.

L’estalvi familiar afronta greus problemes a causa de la inflació. Entre el 40% i el 50% de les famílies, no arriben o arriben justes a final de mes. Quines són les principals despeses que tenim? Comencem pel principi. Segons l’INE, el 35% del pressupost se’n va a l’habitatge i les factures. Sempre trobem els típics consells d’apagar els electrodomèstics, canviar les bombetes o consumir menys aigua. I efectivament alguna cosa fan. Però a la pràctica l’efecte és menor, tots sabem que la majoria dels imports de les factures d’energia i d’aigua tenen una part fixa molt important.

Cada espanyol gasta 2.781 euros més dels que guanya cada any, segons un estudi del professor de l'escola de negocis Iese José Luis Nueno, editat per Aecoc, la patronal espanyola d'empreses de gran consum. Aquests diners se sufraguen amb crèdits, estalvis i la xarxa de suport familiar, explica Nueno.

Fa deu mesos, l'espectre de la recessió rondava les empreses americanes. La inflació era rampant, els guanys es van reduir i la Reserva Federal collava. En canvi, la inflació s'ha moderat, el mercat de treball continua ferm i la recessió ja no és una certesa. La perspectiva d'un "aterratge suau" s'ha combinat amb l'exageració de la promesa d'augment de productivitat derivat de la intel·ligència artificial (IA) per donar impuls als inversors. Aquest any l'índex S&P 500 de les grans empreses nord-americanes ha pujat gairebé en una cinquena part.

Si estàs pensant a contractar un dipòsit bancari, aquestes són algunes de les opcions que hi ha a Espanya. Has de recordar que els teus estalvis estaran protegits pel Fons de Garantia de Dipòsits, que cobreix fins a 100.000 euros per compte i titular, en una protecció que només està vigent en dos tipus de productes: comptes corrents i dipòsits. Això afecta els bancs espanyols i els bancs estrangers que tenen a l’Estat una filial (com és el cas de Deutsche Bank), però no a aquells que operen aquí a través d’una filial (com passa en el cas de l’holandès ING Direct, on la garantia la posen els Països Baixos). 

Tot i les previsions de pluges per als propers dies, la sequera a Catalunya continua sent una de les més acusades que es recorden i, a més, els experts en canvi climàtic avisen que no serà l'última. Per tant, és un bon moment perquè les famílies retallin el consum d'aigua, un fet que també té un efecte directe a la butxaca.

L'estalvi acumulat durant la pandèmia es normalitza. La reobertura gradual de l'economia a partir de la primavera de l'any passat, primer, i l'increment de la despesa de les famílies per l'encariment del cost de la vida, després, han evaporat bona part dels diners acumulats per les famílies durant els dos anys de covid, que es van concentrar sobretot entre les llars amb més ingressos.

Una de les polítiques que el govern espanyol ha renovat com a part del nou paquet de mesures econòmiques aprovades el 27 de desembre és la bonificació dels preus del transport públic. Els autobusos de titularitat estatal i els bitllets de Renfe de Rodalies i Mitjana Distància seran gratuïts fins a finals de 2023, i si les administracions autonòmiques i locals accepten reduir els preus dels abonaments urbans i interurbans un 50% (com a mínim), l’Estat els proporcionarà ajudes directes per finançar el 30% del cost. L’Autoritat del Transport Metropolità a Catalunya ja ha confirmat que mantindrà els descomptes vigents durant sis mesos, excepte en el cas de la T-Casual.

L'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és, juntament amb l'IVA, el més fàcil de reconèixer per als ciutadans. La majoria de contribuents l'associen a la declaració de la renda que es fa cada any i a les retencions que s'apliquen sobre el sou, però no afecta només els salaris. A banda del que es paga per les rendes del treball, també s'aplica a les anomenades rendes de l'estalvi o del capital.

No recordo l’edat que tenia quan vaig prendre consciència que els diners formaven part de la meva vida, però no era cap adolescent. Potser quan vaig cobrar el primer sou o potser quan demanava diners als pares per sortir amb els amics. Vaig aprendre'n massa tard. L’educació financera és essencial que s’ensenyi des de ben petits, o quan ells intueixen que els diners serveixen per obtenir coses.

L'increment de preus que també es deixa notar en l'alimentació no ens hauria de portar a menjar pitjor. Tampoc quan es tracta de peix i marisc: és qüestió d'obrir-se de ment i no quedar-se només amb les espècies més consumides, com el lluç, el llenguado o el calamar. Així en podem descobrir d'altres que es pesquen al litoral català, que ens poden ser útils tant per a la cuina diària com per a la més festiva i que sovint són més assequibles, sobretot quan estan en temporada. Hi ha la gamba blanca, un bon substitut de la vermella; la canana, que podem fer servir en guisats en comptes del calamar o la sèpia, o peixos deliciosos com la moixina o peix gat. Si els incorporem a la nostra dieta, podem gastar menys i alhora enriquir el nostre gaudi gustatiu amb més diversitat a taula.

Aquest diumenge hem volgut posar el focus en la inflació. Els preus, tant del cistell de la compra com de l'energia, s'han disparat i hem preparat un dossier per donar algunes claus i per estalviar. Tractarem des de com negociar una rebaixa en les assegurances, renegociar hipoteques, millorar l'eficiència energètica de la llar, a com i on trobar els productes més barats o cuinar de manera que es consumeixi menys energia.

La cistella de la compra està a un nivell de preus que no s’havia vist des de feia, com a mínim, 34 anys, segons dades de l’OCU. L’encariment imparable dels productes i serveis des d’inicis del 2021 ha propiciat que la inflació s’hagi convertit en el principal enemic de famílies i empreses per arribar a final de mes i superar la segona gran crisi en només tres anys, després del desastre propiciat pel covid el 2020. 

El missatge que aquest hivern caldrà gastar menys per fer front a l'actual crisi energètica continua repetint-se a les intervencions dels governs d'arreu d'Europa. Algunes recomanacions per estalviar electricitat, però, han aixecat més polseguera entre l'opinió pública que d'altres. A Suïssa, les paraules de la cap del departament federal de Medi Ambient, Simonetta Sommaruga, han generat polèmica al país helvètic, després que la política del partit socialdemòcrata suggerís dutxar-se en parella per generar menys despesa i reduir la factura.

"Està en vigor", així de contundent ha estat la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, sobre el pla d'estalvi energètic aprovat pel govern espanyol la setmana passada i que el Partit Popular demana que es retiri. El govern espanyol no ha aconseguit que la reunió d'aquest dilluns amb les comunitats autònomes arribi a bon port i a dos dies perquè algunes de les mesures entrin en vigor les diferències estan més vives que mai. En concret, totes les comunitats autònomes del Partit Popular han demanat al govern espanyol que retiri el pla d'estalvi i que en negociï un de nou. A ulls dels populars, el decret aprovat per l'executiu de Pedro Sánchez ha estat "improvisat" i reclamen que es convoqui la conferència de presidents per abordar un nou paquet de mesures.