Som més heteropessimista del que creia. De fet, quan la meva amiga Javiera em va plantejar aquest tema, ni tan sols em pensava que jo hi tingués res a dir. Els homes són l’única opció que, fins ara, he previst per relacionar-m’hi sexoafectivament. Com havia de ser pessimista davant d’aquest fet? En cas de ser-ho, no m’hauria d’haver plantejat ja alguna alternativa? I si no ho havia fet encara, aleshores volia dir que era heterooptimista? La sola cosa que em quedava clara és que som una heterobàsica amb molts privilegis. Bé, una heterobàsica amb molts privilegis i unes amigues que saben fer-me les preguntes correctes.