Santiago Beruete (Pamplona, 1961) és llicenciat en Antropologia i doctor en Filosofia. El seu darrer llibre es diu Verdolatría (Turner, 2018) i proposa pensar la naturalesa humana des de les plantes. Anteriorment havia publicat Jardinosofía (Turner, 2016), una visió històrica sobre les idees filosòfiques associades al jardí, inspirada parcialment en la seva tesi doctoral Els jardins de la utopia. Actualment imparteix classes de Filosofia a l’Institut Santa Maria d’Eivissa.

Jaume Munar (Felanitx, 1982) és poeta, filòsof i empresari. Ha publicat diversos llibres de poesia com La pietat del pensar (Capaltard, 2005) i Wunderwaffe (Jardins de Samarcanda, 2016) i ha participat en volums col·lectius de poesia com Poesia és el discurs (Lleonard Muntaner, 2009). També ha publicat estudis sobre la poesia de Miquel Bauçà i Bartomeu Fiol a revistes especialitzades. És col·laborador habitual d’El Diario de Mallorca i contertulià a IB3 ràdio i acaba de presentar un nou llibre, El futur. Poesia de la inexperiència (AdiA, 2018), un assaig pamfletari per a promoure la reflexió crítica sobre la manera d’escriure i vendre poesia i el funcionament de la indústria literària i cultural. A la conversa parlam de la poesia com a eina de coneixement i de les raons que fonamenten la crítica a la indústria literària i cultural.

Irene de Puig (Olot, 1949) és educadora i llicenciada en Filosofia i Filologia Catalana, ha treballat com a docent en diversos nivells educatius i en formació del professorat. Ha estat fundadora del grup IREF (Innovació i Recerca per a l’Ensenyament de la Filosofia). Durant nou anys ha codirigit el Màster de Filosofia 3/18 de la Universitat de Girona, i també ha estat la impulsora del projecte educatiu Noria, juntament amb Angélica Sátiro. La seva tasca en el grup IREF s’ha centrat a adaptar al català el projecte internacional The Philosophy for Children de Mathew Lipman, incorporant-hi nous continguts i recursos, com el llibre Com es pot llegir ‘El petit príncep’ (Octaedro, 2018), escrit en col·laboració amb Roser Grivé. És autora de diversos llibres de filosofia per a infants com Fer filosofia a l’escola (Eumo, 2012) i Tot pensant (Eumo, 2000), escrit conjuntament amb Angélica Sátiro, entre d’altres. Amb Irene de Puig parlam de filosofia a l’escola i especialment del seu darrer llibre, una guia d’activitats sobre El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry.

Lluís Pujades (Palma, 1949) ha desenvolupat la seva carrera docent com a professor de Filosofia a diversos instituts de Barcelona i Mallorca. Ha estat també professor associat de Filosofia del Llenguatge a la UIB. Es va doctorar en Filosofia amb una tesi titulada La ascensión y la caída de la teoria funcionalista de la mente (Edicions UIB, 2002). Pujades és especialista en filosofia analítica anglosaxona, filosofia continental (fenomenologia i hermenèutica) i filosofia japonesa (Escola de Kyoto). La seva dedicació a l’estudi del pensament oriental l’ha duit a ser membre de la Xarxa Europea de Filosofia Japonesa. Amb Pujades conversam sobre filosofia i budisme, i especialment sobre la síntesi entre filosofia i budisme zen realitzada per l’anomenada Escola de Kyoto.

Pablo Simón (la Rioja, 1985) és doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i professor de la Universitat Carlos III de Madrid. Està especialitzat en l’estudi dels partits polítics i els sistemes electorals. És editor de Politikon, un col·lectiu format per joves acadèmics i professionals que promouen el debat i l’anàlisi sobre la política, des de les ciències socials. Col·labora habitualment amb diferents mitjans de comunicació com El País, La Sexta i la Cadena SER, en què opina sobre temes d’actualitat política. És coautor de La urna rota (Debate, 2014) i El muro invisible (Debate, 2017) i recentment ha publicat el seu primer llibre en solitari titulat El príncipe moderno: democracia, política y poder (Debate, 2018). Amb Pablo Simón parlam de politologia, de política i poder i de la filosofia política de Maquiavel.

Cati Coll (Lloseta, 1988) és llicenciada en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears i auxiliar de biblioteca. Escriu poemes des de nina. Ha participat en diversos recitals i actes poètics i tot just acaba de publicar el seu primer llibre La crostera (El Gall, 2018), que ha rebut el premi Vila de Lloseta de poesia inèdit. Manté un estret vincle intel·lectual i emocional amb el moviment feminista, especialment amb el feminisme de la igualtat. Amb Cati Coll parlam del masclisme a la vida quotidiana, de micromasclismes, i concretament dels prejudicis masclistes que es desenvolupen dins l’àmbit domèstic i es transmeten a través del llenguatge, en les converses quotidianes. També aprofitam per parlar breument del poemari publicat.

José Barrientos (Sevilla, 1977) és doctor i professor de Filosofia a la Universitat de Sevilla i un dels referents més reconeguts en el camp de la filosofia aplicada en l’àmbit internacional. A la Universitat imparteix matèries tan suggerents com filosofia per a nins o teories del diàleg i de la interculturalitat. És fundador i un dels presidents de la Xarxa Iberoamericana d’Investigació en Filosofia Aplicada. Ofereix els seus serveis com a consultor filosòfic, a la vegada que imparteix cursos i tallers de filosofia aplicada per tot el món, dirigits a grups en risc d’exclusió social, ancians sense ingressos, pacients crònics i també nins i adolescents. Ha estudiat la relació entre la filosofia aplicada i l’experiencialitat i els vincles existents entre cooperació internacional i filosofia. És autor de diversos llibres, entre els quals destacam Introducción al asesoramiento y la orientación filosófica. De la discusión a la comprensión (Idea, 2005) i del manual formatiu Resolución de conflictos desde la Filosofía Aplicada y desde la Mediación (Visión Libros, 2010). A l’entrevista parlam de filosofia aplicada, de les noves pràctiques filosòfiques que posen en relació la filosofia amb la vida quotidiana i el públic en general.

Julen Bollain (Eibar, 1990) és un jove polític, investigador i economista basc, especialitzat en renda bàsica. És membre de la junta directiva de la Xarxa de Renda Bàsica, de Basic Income Earth Network i parlamentari d’Elkarrekin-Podem des del 2016. A aquesta entrevista tractam dels fonaments filosòfics d’una renda bàsica incondicional, de les experiències actualment existents i de les objeccions que posen en dubte la seva conveniència i viabilitat.

Antonio Turiel (Lleó, 1970) és científic titular de l’Institut de Ciències de la Mar del CSIC, llicenciat en Ciències Físiques i Matemàtiques i doctor en Física Teòrica per la Universitat Autònoma de Madrid. Turiel és conegut públicament per la seva feina com a divulgador del peak oil i de la crisi energètica. Desenvolupa la seva tasca de divulgació ambiental a través dels mitjans de comunicació i especialment mitjançant el bloc The oil crash, en què tracta temes relacionats amb la crisi energètica, com el peak oil, l’esgotament dels combustibles fòssils i el canvi climàtic. A l’entrevista parlam de la crisi energètica associada al zenit del petroli i al canvi climàtic i dels escenaris de futur, especialment de les conseqüències per al turisme.

Marina Mulet (Palma, 1990) és llicenciada en Filosofia per la UIB i màster en Formació del Professorat. Actualment és doctoranda a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i ha enfocat el seu projecte de tesi a investigar el vincle entre Albert Camus i Espanya a través del contacte que va mantenir l’escriptor amb els intel·lectuals exiliats de la Segona República, que engloba el període de la Guerra Civil espanyola i els primers anys de la dictadura franquista. A més d’estudiar la figura d’Albert Camus, té interès per l’antropologia mèdica, la figura de l’intel·lectual i la relació entre art, pensament i acció. En aquesta entrevista, ens aproximam a la interpretació de Mulet sobre la figura i el pensament de Camus, reflectida en el seu treball de fi de màster de Filosofia Contemporània, titulat Albert Camus, el pensament del migdia.

Cristina Avilés Marí (Eivissa, 1966) és professora de Filosofia a l’institut Llorenç Garcías i Font d’Artà. Avilés combina el seu treball com a docent amb l’assessorament filosòfic i els tallers i cursos d’autoconeixement per a adults. Es va iniciar en la filosofia aplicada seguint el mestratge de Mònica Cavallé i el seu enfocament sapiencial. Avilés ha posat en funcionament Slow thinking, una assessoria filosòfica privada enfocada a l’autoconeixement que ofereix serveis a clients de tot el món a través d’internet. Amb Cristina Avilés parlam d’assessorament filosòfic, i ens aproximam al sentit formatiu d’aquesta activitat a partir dels seus referents teòrics i la seva experiència.

Cristian Ruiz Altaba (Mèxic, 1961) és fill d’una exiliada republicana. Va estudiar Biologia a la Universitat de Barcelona. Va fer la tesi de llicenciatura, ara en diríem màster, sobre Ecologia, sota la direcció de Ramon Margalef. Va continuar els estudis als Estats Units, a la Universitat de Pensilvània, on es va doctorar en Ecologia i Evolució. Posteriorment, va arribar a Mallorca amb una beca postdoctoral per treballar a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA). Del 2001 ençà ha anat desenvolupant diverses funcions tècniques a la Conselleria de Medi Ambient. Actualment exerceix com a director del Parc natural de la península de Llevant. Ruiz Altaba ha publicat una gran quantitat d’articles científics i divulgatius, i alguns llibres, com ara Natura salvatge (Ara llibres, 2005) i La diversitat biològica (Editorial Moll, 1999). També ha fet feina a TV3, en programes de natura. Ha impartit classes a la Universitat de les Illes Balears com a professor associat del departament de Filosofia. La seva relació amb la UIB continua ara com a membre associat del grup de recerca Evolució i Cognició Humana.

Eva Palomo (Escòcia, 1963) és professora del departament de Ciències Jurídiques i Socials de la universitat Rey Juan Carlos de Madrid, feminista i experta en qüestions de gènere. És llicenciada en Psicologia i va cursar el Màster en Estudis Interdisciplinaris de Gènere. La seva tasca investigadora s’ha centrat especialment en els moviments feministes des d’una perspectiva històrica i des de l’anàlisi de les idees. També s’ha interessat per la teoria feminista, les polítiques d’igualtat, la violència de gènere i el gènere i l’educació. És autora de la biografia 'Rosa Luxemburgo' (Ediciones del Orto, 2003) i de l’estudi 'Sylvia Pankhurst. Sufragista y socialista' (Almud, 2015), elaborat a partir de la seva tesi doctoral. Palomo ha estat convidada a Mallorca pel Col·lectiu Aurora Picornell, en el marc dels actes commemoratius del centenari de la Revolució russa. A l’entrevista amb Palomo tractam del sufragisme britànic i coneixem la vida i l’obra de Sylvia Pankhurst, una de les seves figures més representatives.

Ramon Alcoberro (Pals, 1957) és professor d’ètica a la Universitat de Girona, doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i diplomat en teologia per l’Institut de Teologia de Barcelona. Ha dedicat gran part de la seva vida a l’ensenyament de la Filosofia a alumnes de batxillerat. A més de la seva tasca docent, destaca per la dedicació a la divulgació de la filosofia a través del seu bloc ‘Filosofia i pensament’, un espai de consulta habitual per al món acadèmic. És membre de la junta directiva de l’Ateneu Barcelonès. Ha escrit més d’una vintena de llibres de filosofia sobre els clàssics de la Il·lustració, la història del pensament a Catalunya, l’ètica aplicada i la crisi de la modernitat, entre els quals destacam 'El desordre cívic' (El Llamp, 1983), 'Moments crítics' (El Llamp, 1987), 'Contra Josep Pla' (Barcanova, 1993), 'Expulsats del paradís. De Kronen a Jasp' (Thassàlia, 1995), 'Ètiques per a un món complex' (Pagès, 2004) i 'L’home que mira' (Cossetània, 2007). La conversa amb Alcoberro gira entorn del fenomen de la desobediència civil i, més concretament, de la concepció que en tenia el filòsof nord-americà David Henry Thoreau i de la vigència de la seva proposta en el context de la Catalunya actual.

Elisa Rosselló (Palma, 1968) és professora d’ètica i filosofia a l’Institut d’Educació Secundària Josep Sureda i Blanes de Palma i té més de 25 anys d’experiència docent. Es defineix a si mateixa com a creient i docent per vocació. És neta del poeta i assagista mallorquí Bartomeu Forteza i Pinya i autora del llibre Ètica per a adolescents de totes les edats (Documenta Balear, 2009). Ha escrit diverses obres d’assaig, com Ètica viva y Ciudadanía hoy, ¿miopía o astigmatismo?, i obres de poesia, com De l’ésser al Tot, i de teatre, com En Pèl i Olímpics. A més, acaba de publicar el llibre El cristianismo explicado a mis hijas (Lleonard Muntaner, 2017), que és el fil que guia la conversa sobre espiritualitat i transcendència amb Elisa Rosselló.