La setmana passada vaig veure Los días azules, un documental preciós dirigit per Laura Hojman que ens apropa a la vida i a la poètica de Machado. El títol és el darrer vers que escrigué abans de morir a l’exili l’any 1939: Estos días azules y este sol de la infancia. El seu germà José el va trobar dins la butxaca de l’abric, després de la seva mort. El vers s’ha convertit en un símbol de la nostàlgia pel paradís perdut, la infantesa. El color blau, del cel, de la mar, forma part de la veu poètica de Machado i ens porta a l’enyor, a la tristesa. Potser els dies blaus són els darrers dies de la seva vida, amarats per la llum càlida de la infantesa.