E l català, per la seva condició de llengua romànica, troba els seus orígens en el llatí. Evidentment, l’evolució que patí el llatí no fou uniforme a tot arreu i, malgrat que, en vulgar, molts dels canvis que propiciaren el naixement de les llengües romàniques que coneixem avui dia seguiren un mateix patró, n’hi hagué d’altres que marcaren la diferència: variacions regionals que només es donaren a un lloc concret del territori, fenòmens de canvi d’origen diferent, però que derivaren a una forma semblant en diverses llengües o les influències de les llengües anteriors a l’expansió de l’imperi romà que deixaren empremta i contribuïren en la consolidació de certes innovacions.