Ara resulta que m'agrada fer batch cooking. Som la persona que hauria intentat evitar ser si, fa cinc o deu anys, m'haguessin dit que acabaria fent això un diumenge: preparar una olla de dos litres de crema de verdures per ficar-la en tuppers per a tota la setmana. El pitjor –i allò que em fa encara més aquesta persona que hauria odiat ser– és que em resulta terapèutic. Durant les dues hores que dura el meu ritual, només estic concentrada en això. Tampoc és cap mèrit, ni que hagi descobert una nova manera de meditar. És que tenir en marxa tres preparacions diferents de menjar t'obliga a estar bastant concentrada. M'espanta sobremanera pensar que he trobat satisfacció en aquesta hiperproductivitat: tenir la meitat dels àpats de la setmana resolts en mig horabaixa. Quina llàstima.