Quan es parla del manteniment d'un vehicle, i més concretament de l'estat dels líquids, habitualment ens ve al cap l'oli (que és com la sang del motor i resulta fonamental per al seu bon funcionament) i fins i tot d'altres com el de l'eixugaparabrises, ja que el fem servir habitualment i l'hem d'anar omplint. Però existeixen altres líquids que no per ser menys coneguts deixen de ser importants, com el de frens, el de la direcció, el de la caixa de canvis o el refrigerant.

Fa uns anys va esclatar l'escàndol dels airbags de Takata, empresa japonesa que fabricava components d'automòbil i que va fer fallida perquè no podia fer front als deutes que li va provocar haver de substituir milions de coixins de seguretat a tot el món per un defecte de fabricació. A manera de resum, el sistema fabricat per Takata que activa els airbags incorpora una peça defectuosa que, quan s'infla en cas d'accident, es trenca d'una forma no prevista originalment i es parteix en trossos metàl·lics que poden provocar lesions greus, fins al punt que a tot el món han causat més d'una desena de morts.

Ara fa unes setmanes publicàvem que la DGT havia actualitzat la instrucció PROT 2023/14 indicant que qualsevol autocaravana o camper podia aparcar on volgués sense cap més limitació que la de l'espai que ocupa el seu vehicle, perquè, segons recull la norma, estacionar no és acampar. Doncs bé, segons la darrera informació que hem pogut conèixer de la mà del mateix autor de la instrucció, a efectes pràctics aquesta norma és una guia que pretén aclarir quines són les diferències entre aparcar i acampar, però correspon a cada municipi decidir si permet l'estacionament i la pernocta d'autocaravanes o no. I, per tant, és competència dels municipis sancionar les autocaravanes que consideri que estan indegudament estacionades.

Tot i que els vehicles superesportius no són gaire habituals als nostres carrers i poques persones se'ls poden permetre, a l'estat espanyol es produeix una situació que és, com a mínim, sorprenent: els motociclistes que vulguin adquirir una moto molt potent han de passar un període d'espera un cop han obtingut el carnet de conduir i acreditar una experiència prèvia, però això no passa en el cas dels cotxes. Així, qualsevol conductor de 18 anys amb el carnet acabat d'obtenir pot conduir sense cap limitació qualsevol Ferrari, Lamborghini o Bugatti, per posar alguns exemples de vehicles molt potents.

L'arribada de les vacances d'estiu és sinònim de milers i milers de desplaçaments per carretera, però també de temperatures extremes i un elevat risc d'incendi forestal. No són pocs els incendis provocats pel llançament de cigarretes o objectes perillosos per la finestra. Per aquest motiu, la Direcció General de Trànsit (DGT) va endurir fa uns mesos la norma que penalitza aquestes conductes amb l'aplicació d'una sanció econòmica important i la resta de punts més gran possible.

Sovint no en som conscients, però conduint realitzem una sèrie de mals hàbits que perjudiquen notablement el nostre vehicle. Es tracta de problemes tan evidents com no fer el manteniment del vehicle o no canviar els neumàtics, però el cert és que existeixen moltes més accions quotidianes que, sense saber-ho, van fent malbé lentament el nostre vehicle. Algunes amb conseqüències poc notables, però d'altres poden representar un veritable problema.

Malgrat el que puguin indicar els límits de velocitat, el cert és que tots els radars que veiem a les carreteres tenen un marge d'error que fa que no puguin multar a menys d'una determinada velocitat, que pot ser superior al límit estipulat per a una determinada via. Fins ara es feia servir la coneguda com a regla del set, que indicava que en zones limitades a velocitats de fins a 100 km/h els radars no saltaven fins que no se superava en 7 km/h la velocitat màxima, mentre que en les limitades a més de 100 km/h calia aplicar un 7% extra. Això es traduïa en el fet que en zones limitades a 50 km/h el radar saltava a partir de 57 km/h, mentre que en autopistes de 120 km/h ho feia a 128,4 km/h.

Quan anys enrere teníem la mala sort de punxar una roda l'únic que podíem fer era, o bé canviar-la fent servir la roda de recanvi i el gat, o bé esperar que passés algú per la carretera i s'oferís a arribar a la ciutat més propera per alertar de la nostra situació al taller més proper.

És innegable que els cotxes moderns són molt més segurs que els de fa dècades. Les marques han millorat notablement tant els sistemes de seguretat actius (ajudes electròniques, assistents a la conducció, etc) com els passius (airbags, xassís...), però existeix un element que, malgrat també hagi evolucionat, sovint s'oblida quan parlem de la seguretat dels vehicles: els pneumàtics.

El triangle de tota la vida té data de caducitat. La DGT ha anunciat que a partir del dia 1 de gener de l'any 2026 no es podran fer servir més i que, des d'aquell moment, caldrà fer servir el llum d'emergència V16. Però aquesta notícia té diversos aspectes a matisar. D'entrada convé explicar què és aquest llum. Es tracta d'una balisa que genera un flaix taronja intermitent i que, en cas de trobar-nos en una situació de perill (punxar roda, quedar-nos tirat a la carretera o haver patit un accident) ens permet advertir la resta de conductors de la nostra posició sense haver de baixar del vehicle.

El Govern de les Illes Balears ha editat i distribuït 23.000 adhesius amb l'eslogan 'Ep, no badis!', que adverteixen de la presència de nadons dins els automòbils amb l'objectiu de fomentar l'ús de la llengua catalana, a més de preservar la seguretat vial, segons ha informat la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca en un comunicat.

Un conductor que circulava a gran velocitat pel carrer Urgell de Barcelona ha provocat una sèrie d'accidents i ha deixat set persones ferides. El vehicle ha atropellat un motorista, ha continuat la marxa, saltant-se semàfors en vermell, i ha impactat contra diversos turismes. L'home ha donat positiu per opiacis i ha quedat detingut per un delicte contra la seguretat del trànsit.

Representants de totes les associacions de mares i pares d'alumnes dels centres educatius de la ciutat i la iniciativa ciutadana Vianants Inca s'han reunit amb els tres regidors del nou equip de govern per reivindicar un pla de mobilitat sostenible.

La tràgica mort de Diana de Gal·les ha intrigat persones de dins i fora del Regne Unit des que va tenir lloc, l'agost del 1997 en un carrer de París. Potser per això és una de les que més investigacions i versions ha tingut des que va tenir lloc. No obstant, poques han tingut una aproximació tan professional i experta com la del metge forense Richard Shepherd, que al llarg de la seva carrera ha participat en casos de la rellevància de l'11-S, els atemptats amb bomba de Londres el 2005 o les víctimes de l'assassí en sèrie Harold Shipman.

El Codi Penal s'endureix per castigar més durament les imprudències en la conducció i els responsables dels sinistres a les carreteres. Provocar un accident i fugir del lloc dels fets comportarà fins a quatre anys de presó, segons aquesta modificació que dijous va aprovar el Senat amb el suport de tots els grups menys el d'Units Podem-En Comú Podem-A Marea.

La cessió d'un equip de radar de darrera generació cedit per la Direcció General de Trànsit (DGT) permetrà a la Policia Local de Santanyí controlar la velocitat a les vies urbanes del municipi, especialment aquelles on es registra una major sinistralitat.

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, considera que s'hauria de regular l'assegurança dels patinets elèctrics perquè "poden causar danys importants" a tercers, com per exemple vianants.

Manacor enceta aquest divendres les primeres Jornades de Criança Meumoix i Papás sobre ruedas, per a la qual cosa s’ha convidat Jesús Rodríguez a impartir una xerrada aquest cap de setmana, entre divendres i dissabte. La primera conferència serà a l'Espai na Camel·la (carrer d'en Tià de sa Real, 6. Manacor) divendres 9 de març a les 19 h. La xerrada és gratuïta i hi haurà servei de guarderia per 2 €.

L'Ajuntament de Santa Maria ha iniciat dos projectes de millora urbanística a la vila. Es tracta de l'elevació de la cruïlla de les Cases des Mestres i l'ampliació de la xarxa de pluvials a la zona dels Coscois. Tindran un cost aproximat de 50.000 euros cadascun i s’executaran amb finançament propi de l’Ajuntament.

El grup municipal del PP a sa Pobla ha denunciat la inseguretat viària a la ronda de circumval·lació del poble pel fet que els semàfors estan fora de servei des de fa més d'una setmana. El tram on hi ha més perill és el que connecta zones tan transitades com les de l'IES Can Peu Blanc, l'institut Joan Taix, el CEIP Son Basca i el poliesportiu.