Les eines per lluitar contra la velocitat del món actual són molt limitades. I poques tenen la força i alhora la subtilesa de la fotografia. Així ho torna a demostrar Joaquim Seguí (Palma, 1951) al seu quart llibre, Illes i deserts, on invoca el silenci i la quietud, tan absents en el nostre dia a dia, a través d’un diàleg entre imatges, poesia i pensament. “Ja no som capaços ni de llegir un llibre amb tranquil·litat, massa sovint ho solucionam amb una mirada distreta, que és just el contrari del que demana qualsevol creació cultural”, argumenta el fotògraf establert a Eivissa. “Davant això és necessari defensar una mica de repòs. Ens hem acostumat a respondre de seguida que rebem un whatsapp i és absurd. Hem de poder pensar, no ho podem convertir tot en un tràmit”, diu.